D’uns bolets a un arbre

Al Teatre Nu s’hi accedeix a peu, perquè la Casa del Teatre Nu, ben bé al rovell de Sant Martí de Tous, es troba en un carrer pacificat i amb aparcaments sense zona blava ni verda a l’entrada del municipi. Tot i que la companyia té dues dècades de trajectòria, és probable que aquests últims set anys hagin estat els de més creixement. Se senten acomboiats, quasi inesperadament, pel veïnat, que fins llavors amb prou feines tenia una programació regular al municipi (de 1.206 habitants) i que ara disposa d’una programació setmanal amb un aforament per a unes 50 persones. Aquesta programació, per a la qual també reben públic de l’entorn d’Igualada, va començar amb espectacles propis i d’alguns amics. Davant la insistència de poder aprofitar l’estada per fer algun tipus de residència, va néixer la idea construir una senzilla fàbrica de creació. Aquells bolets es van anar escampant i, vist i debatut, han acabat construint una constel·lació en forma d’arbre al voltant del projecte, que té quatre grans branques: la creació d’espectacle (per a públic familiar i també per a adults); la programació d’arts escèniques; la complicitat de programes pedagògics, i, finalment, la residència de creació artística.

La Casa del Teatre Nu és un antic molí, i molts veïns van a fer-hi un tomb, encara que no els agradi el teatre. En aquest cas, amb l’excusa de la presentació d’un llibre, hi entren i la fan petar recordant les anècdotes de quan anaven a vendre el gra. La compra es va produir gràcies a l’interès del propietari que fos algú del poble qui el mantingués obert. I efectivament, ha passat a ser un centre de referència del poble. Els van donar totes les facilitats, diuen agraïts des de la companyia. Pensaven que a la casa hi podrien assajar i també guardar el vestuari, però l’explotació dels espais per fer-hi cursos de teatre a canalla o per atendre les visites escolars se’ls ha fet petita. I encara era més complicat reservar espai per a la residència de creació.

L’aparició del pis per instal·lar la fàbrica de creació també va ser quasi fortuïta. Van veure que hi havia un edifici de tres plantes (tres pisos i dos espais diàfans d’una antiga fàbrica). L’oportunitat va aparèixer el 2020, en plena pandèmia, però es van veure amb capacitat per fer-ho. Si no aconseguien avançar amb els acords per les fàbriques de creació, els llogarien a particulars (que també podrien trobar-hi mercat). Es va estrenar el 2021. La veritat és que de seguida han anat apareixent companyies interessades a conviure-hi. Tot i que hi ha disponibles tres pisos, procuren que n’hi hagi dos d’actius. Una planta ja funciona com a sala d’assaig diàfan (amb uns finestrals per on entra molta llum i li dona vida). La segona planta s’està acabant de condicionar amb l’objectiu de llogar-la a artistes plàstics. Per al vestuari (sovint material que els cedeix el veïnat per als seus espectacles o per al festival Dellegendes) tenen, de moment, una petita cambra en aquesta finca. Al terrat, per sobre de teulades que tenen la caiguda d’aigües quasi encreuades, s’hi ha començat a fer un hort urbà rotatori: el que plantin i reguin uns, s’ho menjaran els altres en aquestes residències de menys de dues setmanes.

A hores d’ara, la residència comença a teixir complicitats amb altres festivals i xarxes internacionals. IberEscena és un projecte molt interessant, perquè cobreix despeses de viatge a companyies de l’àrea de l’Amèrica Llatina. El programa permet fer aquestes ajudes dos anys seguits, però es guarda un tercer any de repòs (en què sovint apareixen grups interessats a desplaçar-se, igualment). De fet, aquest mes de novembre a la vegada que hi havia la gent de Moscú Teatro (a la peça) també van acollir Muyuyay Teatro & Paula Alfieri Ferreres. Una altra xarxa amb la qual comencen a establir una relació consolidada és amb la Red de Teatros Alternativos, que també facilita gires de companyies seleccionades fora de les comunitats autònomes pròpies. Ara bé, el gruix de residències que es preveuen són les de casa. En part perquè hi ha d’haver una certa connexió en la manera de treballar perquè siguin residències profitoses. Des de Teatre Nu fan pagament a les companyies quan la residència està vinculada a un programa de suport institucional. D’altra banda, faciliten ingressos per taquillatge en les funcions, i tot i que sovint pateixen per quant es recaptarà a la taquilla, acostumen a tenir una mitjana superior al 70% d’ocupació. També miren d’emparaular altres funcions en sales municipals que tenen vinculació amb els de Nu.

L’arbre de Teatre Nu ha anat enllaçant accions puntuals. Per exemple, des del 2020 han assumit la direcció artística del DeLlegendes. Aquest any també han assumit la direcció i la gestió del Festival TIFA a Borredà. Al seu escenari presenten més de seixanta funcions l’any. També donen suport a diversos municipis veïns per contrastar la seva programació. Pel que fa a projectes pedagògics (més enllà de les activitats que fan per a escolars i instituts des de la Casa del Teatre Nu), també gestionen l’escola de teatre pròpia, així com, puntualment, escoles i activitats formatives teatrals en altres municipis. En la seva voluntat de fer una xarxa espessa de complicitats, treballen paral·lelament propostes del Dellegendes (aporten 2.000 euros al projecte seleccionat). I busquen vincles amb Fira Mediterrània. L’ombra és espessa a l’estiu i càlida a l’hivern.