D’uns bolets a un arbre

Al Tea­tre Nu s’hi acce­deix a peu, perquè la Casa del Tea­tre Nu, ben bé al rovell de Sant Martí de Tous, es troba en un car­rer paci­fi­cat i amb apar­ca­ments sense zona blava ni verda a l’entrada del muni­cipi. Tot i que la com­pa­nyia té dues dècades de tra­jectòria, és pro­ba­ble que aquests últims set anys hagin estat els de més crei­xe­ment. Se sen­ten acom­bo­iats, quasi ines­pe­ra­da­ment, pel veïnat, que fins lla­vors amb prou fei­nes tenia una pro­gra­mació regu­lar al muni­cipi (de 1.206 habi­tants) i que ara dis­posa d’una pro­gra­mació set­ma­nal amb un afo­ra­ment per a unes 50 per­so­nes. Aquesta pro­gra­mació, per a la qual també reben públic de l’entorn d’Igua­lada, va començar amb espec­ta­cles pro­pis i d’alguns amics. Davant la insistència de poder apro­fi­tar l’estada per fer algun tipus de residència, va néixer la idea cons­truir una sen­zi­lla fàbrica de cre­ació. Aquells bolets es van anar escam­pant i, vist i deba­tut, han aca­bat cons­truint una cons­tel·lació en forma d’arbre al vol­tant del pro­jecte, que té qua­tre grans bran­ques: la cre­ació d’espec­ta­cle (per a públic fami­liar i també per a adults); la pro­gra­mació d’arts escèniques; la com­pli­ci­tat de pro­gra­mes pedagògics, i, final­ment, la residència de cre­ació artística.

La Casa del Tea­tre Nu és un antic molí, i molts veïns van a fer-hi un tomb, encara que no els agradi el tea­tre. En aquest cas, amb l’excusa de la pre­sen­tació d’un lli­bre, hi entren i la fan petar recor­dant les anècdo­tes de quan ana­ven a ven­dre el gra. La com­pra es va pro­duir gràcies a l’interès del pro­pi­e­tari que fos algú del poble qui el man­tingués obert. I efec­ti­va­ment, ha pas­sat a ser un cen­tre de referència del poble. Els van donar totes les faci­li­tats, diuen agraïts des de la com­pa­nyia. Pen­sa­ven que a la casa hi podrien assa­jar i també guar­dar el ves­tu­ari, però l’explo­tació dels espais per fer-hi cur­sos de tea­tre a cana­lla o per aten­dre les visi­tes esco­lars se’ls ha fet petita. I encara era més com­pli­cat reser­var espai per a la residència de cre­ació.

L’apa­rició del pis per ins­tal·lar la fàbrica de cre­ació també va ser quasi fortuïta. Van veure que hi havia un edi­fici de tres plan­tes (tres pisos i dos espais diàfans d’una antiga fàbrica). L’opor­tu­ni­tat va aparèixer el 2020, en plena pandèmia, però es van veure amb capa­ci­tat per fer-ho. Si no acon­se­guien avançar amb els acords per les fàbri­ques de cre­ació, els llo­ga­rien a par­ti­cu­lars (que també podrien tro­bar-hi mer­cat). Es va estre­nar el 2021. La veri­tat és que de seguida han anat apa­rei­xent com­pa­nyies interes­sa­des a con­viure-hi. Tot i que hi ha dis­po­ni­bles tres pisos, pro­cu­ren que n’hi hagi dos d’actius. Una planta ja fun­ci­ona com a sala d’assaig diàfan (amb uns fines­trals per on entra molta llum i li dona vida). La segona planta s’està aca­bant de con­di­ci­o­nar amb l’objec­tiu de llo­gar-la a artis­tes plàstics. Per al ves­tu­ari (sovint mate­rial que els cedeix el veïnat per als seus espec­ta­cles o per al fes­ti­val Delle­gen­des) tenen, de moment, una petita cam­bra en aquesta finca. Al ter­rat, per sobre de teu­la­des que tenen la cai­guda d’aigües quasi encre­ua­des, s’hi ha començat a fer un hort urbà rota­tori: el que plan­tin i reguin uns, s’ho men­ja­ran els altres en aques­tes residències de menys de dues set­ma­nes.

A hores d’ara, la residència comença a tei­xir com­pli­ci­tats amb altres fes­ti­vals i xar­xes inter­na­ci­o­nals. Ibe­rEs­cena és un pro­jecte molt interes­sant, perquè cobreix des­pe­ses de viatge a com­pa­nyies de l’àrea de l’Amèrica Lla­tina. El pro­grama per­met fer aques­tes aju­des dos anys seguits, però es guarda un ter­cer any de repòs (en què sovint apa­rei­xen grups interes­sats a des­plaçar-se, igual­ment). De fet, aquest mes de novem­bre a la vegada que hi havia la gent de Moscú Tea­tro (a la peça) també van aco­llir Muyuyay Tea­tro & Paula Alfi­eri Fer­re­res. Una altra xarxa amb la qual comen­cen a esta­blir una relació con­so­li­dada és amb la Red de Tea­tros Alter­na­ti­vos, que també faci­lita gires de com­pa­nyies selec­ci­o­na­des fora de les comu­ni­tats autònomes pròpies. Ara bé, el gruix de residències que es pre­ve­uen són les de casa. En part perquè hi ha d’haver una certa con­nexió en la manera de tre­ba­llar perquè siguin residències pro­fi­to­ses. Des de Tea­tre Nu fan paga­ment a les com­pa­nyies quan la residència està vin­cu­lada a un pro­grama de suport ins­ti­tu­ci­o­nal. D’altra banda, faci­li­ten ingres­sos per taqui­llatge en les fun­ci­ons, i tot i que sovint patei­xen per quant es recap­tarà a la taqui­lla, acos­tu­men a tenir una mit­jana supe­rior al 70% d’ocu­pació. També miren d’empa­rau­lar altres fun­ci­ons en sales muni­ci­pals que tenen vin­cu­lació amb els de Nu.

L’arbre de Tea­tre Nu ha anat enllaçant acci­ons pun­tu­als. Per exem­ple, des del 2020 han assu­mit la direcció artística del DeLle­gen­des. Aquest any també han assu­mit la direcció i la gestió del Fes­ti­val TIFA a Bor­redà. Al seu esce­nari pre­sen­ten més de sei­xanta fun­ci­ons l’any. També donen suport a diver­sos muni­ci­pis veïns per con­tras­tar la seva pro­gra­mació. Pel que fa a pro­jec­tes pedagògics (més enllà de les acti­vi­tats que fan per a esco­lars i ins­ti­tuts des de la Casa del Tea­tre Nu), també ges­ti­o­nen l’escola de tea­tre pròpia, així com, pun­tu­al­ment, esco­les i acti­vi­tats for­ma­ti­ves tea­trals en altres muni­ci­pis. En la seva volun­tat de fer una xarxa espessa de com­pli­ci­tats, tre­ba­llen paral·lela­ment pro­pos­tes del Delle­gen­des (apor­ten 2.000 euros al pro­jecte selec­ci­o­nat). I bus­quen vin­cles amb Fira Medi­terrània. L’ombra és espessa a l’estiu i càlida a l’hivern.