Teatre

D’uns bolets a un arbre

Teatre Nu va obrir el 2015 un espai de convivència a Sant Martí de Tous. Des de fa un parell d’anys, disposen d’un edifici per a les residències i han convertit els seus ‘bolets’ en un projecte amb empenta

EN XARXA
L’equip ha assumit recentment el Dellegendes i el festival TIFA i busca acords amb Fira Mediterrània
IBERESCENA
Des de la Casa de Teatre Nu treballen en xarxa amb estructures com l’IberEscena o la Red de Teatros Alternativos

Al Tea­tre Nu s’hi acce­deix a peu, perquè la Casa del Tea­tre Nu, ben bé al rovell de Sant Martí de Tous, es troba en un car­rer paci­fi­cat i amb apar­ca­ments sense zona blava ni verda a l’entrada del muni­cipi. Tot i que la com­pa­nyia té dues dècades de tra­jectòria, és pro­ba­ble que aquests últims set anys hagin estat els de més crei­xe­ment. Se sen­ten acom­bo­iats, quasi ines­pe­ra­da­ment, pel veïnat, que fins lla­vors amb prou fei­nes tenia una pro­gra­mació regu­lar al muni­cipi (de 1.206 habi­tants) i que ara dis­posa d’una pro­gra­mació set­ma­nal amb un afo­ra­ment per a unes 50 per­so­nes. Aquesta pro­gra­mació, per a la qual també reben públic de l’entorn d’Igua­lada, va començar amb espec­ta­cles pro­pis i d’alguns amics. Davant la insistència de poder apro­fi­tar l’estada per fer algun tipus de residència, va néixer la idea cons­truir una sen­zi­lla fàbrica de cre­ació. Aquells bolets es van anar escam­pant i, vist i deba­tut, han aca­bat cons­truint una cons­tel·lació en forma d’arbre al vol­tant del pro­jecte, que té qua­tre grans bran­ques: la cre­ació d’espec­ta­cle (per a públic fami­liar i també per a adults); la pro­gra­mació d’arts escèniques; la com­pli­ci­tat de pro­gra­mes pedagògics, i, final­ment, la residència de cre­ació artística.

La Casa del Tea­tre Nu és un antic molí, i molts veïns van a fer-hi un tomb, encara que no els agradi el tea­tre. En aquest cas, amb l’excusa de la pre­sen­tació d’un lli­bre, hi entren i la fan petar recor­dant les anècdo­tes de quan ana­ven a ven­dre el gra. La com­pra es va pro­duir gràcies a l’interès del pro­pi­e­tari que fos algú del poble qui el man­tingués obert. I efec­ti­va­ment, ha pas­sat a ser un cen­tre de referència del poble. Els van donar totes les faci­li­tats, diuen agraïts des de la com­pa­nyia. Pen­sa­ven que a la casa hi podrien assa­jar i també guar­dar el ves­tu­ari, però l’explo­tació dels espais per fer-hi cur­sos de tea­tre a cana­lla o per aten­dre les visi­tes esco­lars se’ls ha fet petita. I encara era més com­pli­cat reser­var espai per a la residència de cre­ació.

L’apa­rició del pis per ins­tal·lar la fàbrica de cre­ació també va ser quasi fortuïta. Van veure que hi havia un edi­fici de tres plan­tes (tres pisos i dos espais diàfans d’una antiga fàbrica). L’opor­tu­ni­tat va aparèixer el 2020, en plena pandèmia, però es van veure amb capa­ci­tat per fer-ho. Si no acon­se­guien avançar amb els acords per les fàbri­ques de cre­ació, els llo­ga­rien a par­ti­cu­lars (que també podrien tro­bar-hi mer­cat). Es va estre­nar el 2021. La veri­tat és que de seguida han anat apa­rei­xent com­pa­nyies interes­sa­des a con­viure-hi. Tot i que hi ha dis­po­ni­bles tres pisos, pro­cu­ren que n’hi hagi dos d’actius. Una planta ja fun­ci­ona com a sala d’assaig diàfan (amb uns fines­trals per on entra molta llum i li dona vida). La segona planta s’està aca­bant de con­di­ci­o­nar amb l’objec­tiu de llo­gar-la a artis­tes plàstics. Per al ves­tu­ari (sovint mate­rial que els cedeix el veïnat per als seus espec­ta­cles o per al fes­ti­val Delle­gen­des) tenen, de moment, una petita cam­bra en aquesta finca. Al ter­rat, per sobre de teu­la­des que tenen la cai­guda d’aigües quasi encre­ua­des, s’hi ha començat a fer un hort urbà rota­tori: el que plan­tin i reguin uns, s’ho men­ja­ran els altres en aques­tes residències de menys de dues set­ma­nes.

A hores d’ara, la residència comença a tei­xir com­pli­ci­tats amb altres fes­ti­vals i xar­xes inter­na­ci­o­nals. Ibe­rEs­cena és un pro­jecte molt interes­sant, perquè cobreix des­pe­ses de viatge a com­pa­nyies de l’àrea de l’Amèrica Lla­tina. El pro­grama per­met fer aques­tes aju­des dos anys seguits, però es guarda un ter­cer any de repòs (en què sovint apa­rei­xen grups interes­sats a des­plaçar-se, igual­ment). De fet, aquest mes de novem­bre a la vegada que hi havia la gent de Moscú Tea­tro (a la peça) també van aco­llir Muyuyay Tea­tro & Paula Alfi­eri Fer­re­res. Una altra xarxa amb la qual comen­cen a esta­blir una relació con­so­li­dada és amb la Red de Tea­tros Alter­na­ti­vos, que també faci­lita gires de com­pa­nyies selec­ci­o­na­des fora de les comu­ni­tats autònomes pròpies. Ara bé, el gruix de residències que es pre­ve­uen són les de casa. En part perquè hi ha d’haver una certa con­nexió en la manera de tre­ba­llar perquè siguin residències pro­fi­to­ses. Des de Tea­tre Nu fan paga­ment a les com­pa­nyies quan la residència està vin­cu­lada a un pro­grama de suport ins­ti­tu­ci­o­nal. D’altra banda, faci­li­ten ingres­sos per taqui­llatge en les fun­ci­ons, i tot i que sovint patei­xen per quant es recap­tarà a la taqui­lla, acos­tu­men a tenir una mit­jana supe­rior al 70% d’ocu­pació. També miren d’empa­rau­lar altres fun­ci­ons en sales muni­ci­pals que tenen vin­cu­lació amb els de Nu.

L’arbre de Tea­tre Nu ha anat enllaçant acci­ons pun­tu­als. Per exem­ple, des del 2020 han assu­mit la direcció artística del DeLle­gen­des. Aquest any també han assu­mit la direcció i la gestió del Fes­ti­val TIFA a Bor­redà. Al seu esce­nari pre­sen­ten més de sei­xanta fun­ci­ons l’any. També donen suport a diver­sos muni­ci­pis veïns per con­tras­tar la seva pro­gra­mació. Pel que fa a pro­jec­tes pedagògics (més enllà de les acti­vi­tats que fan per a esco­lars i ins­ti­tuts des de la Casa del Tea­tre Nu), també ges­ti­o­nen l’escola de tea­tre pròpia, així com, pun­tu­al­ment, esco­les i acti­vi­tats for­ma­ti­ves tea­trals en altres muni­ci­pis. En la seva volun­tat de fer una xarxa espessa de com­pli­ci­tats, tre­ba­llen paral·lela­ment pro­pos­tes del Delle­gen­des (apor­ten 2.000 euros al pro­jecte selec­ci­o­nat). I bus­quen vin­cles amb Fira Medi­terrània. L’ombra és espessa a l’estiu i càlida a l’hivern.

QUÈ OFEREIX LA FÀBRICA AL CREADOR?

IDÍL·LIC

Les residències a la fàbrica de creació de Sant Martí de Tous garanteixen deu dies (o dos torns de cinc dies) de treball en un espai apartat del ritme frenètic de Barcelona. La companyia de Teatre Nu està ben oberta a col·laborar-hi, si els demanen ajuda (per exemple a traduir els textos al català). Un cop al poble, hi ha dos tipus de propostes per a les companyies, depenent del grau de maduració del projecte: o bé assajar a la sala del mateix edifici de la fàbrica de creació o bé fer una residència tècnica dins mateix de l’espai de la Casa de Teatre Nu, que està a uns tres minuts a peu. Sovint, s’acaba presentant el treball a la sala (i es reserva el 60% de la recaptació per a la companyia).

PROCÉS DE SELECCIÓ DE COMPANYIES

CASOLÀ

El 30 de novembre va acabar el termini de presentació de propostes de residència artística per al gener- juny del 2023. L’any passat en van rebre unes quaranta i en van acabar seleccionant una dotzena. Per mirar de ser coherents amb la línia d’espectacles, recomanen que tinguin relació amb les llegendes. I és que, a Sant Martí de Tous fa més d’una dècada que s’organitza el Festival Dellegendes. De la resolució de les candidatures se n’informa, per correu electrònic, abans del 20 de desembre. De moment, la comissió que selecciona els treballs forma part de l’equip de Teatre Nu, que s’ha anat eixamplant a mesura que creixien els projectes a l’entorn la casa i la fàbrica de creació.

QUIN GUANY CULTURAL TÉ LA CIUTAT?

CONNECTAR

La presència de les companyies (vingudes de vegades de l’altra banda de l’Atlàntic, després d’aconseguir un acord amb IberEscena) a Sant Martí de Tous es fa ben present. En funció del tipus de treball, es mira que connectin amb diferents col·lectius, des de la gent gran fins a les escoles de circ. En realitat, la Casa del Teatre Nu s’ha convertit, involuntàriament, en un espai de trobada. Com si fos una botiga on no es compra res en concret, però on s’entra a saludar. A la companyia, la presència d’aquesta activitat (sigui veïnal o sobretot artística) els retroalimenta i els serveix per completar el seu mètode de treball.

LABERINTS

Moscú Teatro, companyia argentina que sorprèn per la similitud amb Teatre Nu, gaudia l’11 de novembre del solet, a la terrassa del pis. Hi havien desembarcat la nit abans i, amb prou feines havien començat a rellegir llibres i propostes per construir un espectacle a partir del laberint del Minotaure i la comunitat aborigen dels onas de la Patagònia. Els carrerons i les teulades que teixeixen el poble de Sant Martí els van recordar un laberint amb el qual podrien bastir un joc escènic amb el públic com a presentació final. Els onas eren un poble nòmada que va viure fins a principis del segle XX en un lloc inhòspit, a la Terra de Foc. En contacte amb la natura, van lluitar per un terreny on malvivien i d’on mai van voler sortir, diuen sorpresos els de Moscú Teatro. Després de dos monòlegs, El amante de los caballos (dirigit per Lisandro Penelas i interpretat per Ana Scannapieco) i El tipo (dirigit per Scannapieco i interpretat per Penelas), han trobat una directora per a una actuació per a dos intèrprets.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.