Crítica
QUAN LES DIFICULTATS S’IMPOSEN
Com cada any, l’escriptor fracassat que intenta escriure el seu conte de Nadal pensa indefectiblement en Ebenezer Scrooge, el cèlebre personatge en qui Dickens va recrear l’egoisme i la misantropia. Antoni Garcia Porta, expoeta i editor, autor d’una obra resplendent al segell Acantilado, caracteritzada per trames barroques i ben resoltes, ens ofereix aquest Nadal una faula sobre les dificultats d’escriure i el batibull de personatges que ens envolten, i fins i tot molesten. A Persecución y asesinato del rey de los ratones representados por el coro de las cloacas bajo la dirección de un escritor fracasado, el protagonista intenta, en va, redactar un conte a partir dels nombrosos referents que té, començant per l’esmentat Dickens i pels escriptors Carmen Martín Gaite i Enrique Vila-Matas. L’escriptor es cola en el grup d’escriptors que s’han proposat seguir la convenció i la petjada de Dickens en els seus populars contes nadalencs. L’energia dels carrers plens de llums l’omple i intenta comparar un CEO d’una empresa amb el maligne Ebenezer Scrooge. La trama mínima al voltant de l’autor es va farcint del bombardeig de dades de la documentació de l’escriptor. Totes aquestes dades arriben a convertir el personatge en un ratolí, el rei dels ratolins, que imposa la llei de les clavegueres, un petit dictador de república bananera, fàcilment identificable.
Quan apareix el personatge de l’òpera El Trencanous, entra en escena un altre ratolí, que emula el famós detectiu Philip Marlowe. Es desvincula del rei per ajudar Josefina la Cantaora, que ha hagut de patir la prepotència del rei. L’escriptor veu amb desesperació com passen les festes de Nadal i ell no aconsegueix, de nou, dur a terme la seva missió. Aquesta petita òpera bufa té, a més, un finíssim sentit de l’humor, ja que com va dir Óscar Carreño parafrasejant Evelyn Waugh a la presentació a la llibreria La Tribu de Sant Andreu, “l’humor és la millor manera d’apropar-se a la realitat”. L’humor bonhomiós, no exempt de mala llet, creua la novel·la de punta a punta mentre la tragèdia shakespeariana de 167 pàgines introdueix personatges de Kafka i els mateixos Andersen, Dylan Thomas i Bukowski. El rei dels ratolins borboneja fins a la decadència i caiguda del règim ratonil. Hi ha també un cor que interpel·la el lector, i, com al conte de Dickens, el malvat no vol celebrar el Nadal. El resultat és una entretinguda i divertida comèdia sobre el mateix procés d’escriptura i els seus bloquejos.
Com a complement del llibre de Porta proposem la traducció de Charles Dickens que ha fet Xavier Pàmies, amb il·lustracions de Bernat Cormand. Tots els contes de Nadal inclou els cinc contes nadalencs de l’influent autor britànic. Publicats a mitjans del segle XIX, han estat reeditats en diverses ocasions en català. Ara els trobem en una bella edició de tapa dura de La Magrana. La veritat és que, a diferència de molts autors vuitcentistes, Dickens navega a tot vent.
QUAN LA MÚSICA ET PORTA FINS ALS SOLOS DE RONNIE CUBER
Només per la quarta peça, la balada Che Ore So, el disc Center Stage WDR Big Band, ja mereixeria entrar com a clàssic en la discografia del jazz actual. Aquesta Big Band, com es fan dir, formada pel bateria Steve Gadd, el baixista Eddie Gómez i el saxofonista Ronnie Cuber –reforçats pel guitarrista Bruno Müller i els teclistes Bobby Sparks II i Simon Oslender– té les virtuts i els defectes dels supergrups, però quan l’encerten, ho fan com ningú. I el disc és una exaltació del ritme i el treball en equip, de la bona sintonia.
El disc no és un disc qualsevol, ni una cerimònia més en el ritual del jazz de qualitat actual. La trobada d’aquesta banda té un component colossal, de xoc d’emocions, de respecte i de tirar lluny. Malauradament, Cuber va morir a l’octubre, poc després de la publicació del disc. El seus solos en cadascun dels nou números de l’àlbum, així com els passatges melòdics són models d’astúcia i control que donen a la sessió un vigor i una profunditat inflexibles. En algun moment es mouen pel territori del soul i el groove funky fins a aconseguir un conjunt de peces que et deixen fascinat.
