1. La Granja “M’ENTENS EL SENTIT DE LA PARAULA?”
Dues expressions s’emporten el record dels qui seguien La Granja. La primera la deia el Brillant (Enric Serra) cada cop que entrava al bar: “Salut i peles!” El Brillant ho venia tot. S’ho venia tot. La segona, segurament la més coneguda, la deia el Mercader (Boris Ruiz): “M’entens el sentit de la paraula?” L’actor mataroní sabia donar-hi un to interessadament curiós.
La Granja es va iniciar com a pròleg per il·lustrar el debat del programa La vida en un xip. A partir de la temporada 1990/91, els capítols de La Granja van tenir una continuïtat narrativa. La sèrie se centrava en la vida quotidiana d’una família que tenia un bar (una granja era el terme de moda) en un barri de Barcelona. Els teleespectadors hi van seguir les relacions entre ells i amb els clients.
El primer capítol es va emetre el 6 d’octubre del 1989. Fan obres al bar La Granja i tothom està nerviós. Encara no es pot cuinar ni servir res. Hi ha operaris amunt i avall: el fuster no acaba, el llauner no torna, el paleta ho embruta tot, el pintor empastifa, l’àvia remuga, la noia escombra, la filla arriba de l’institut...
El Joan (Xavier Serrat) i la Carme (Rosa Serra), els protagonistes, estan fent càlculs al costat d’un telèfon dels d’abans, de fil gris i caragolat, dels que avui dia només es veuen als mercats de vell. De sobte, el Joan exclama: “Això de l’IVA encara no ho he entès, Carme!” L’IVA s’havia creat l’1 de gener del 1986 per exigència de la Comunitat Econòmica Europea i encara era font de maldecaps: quan era el 12%, quan era el 6% i quan era el 33%.
El Joan no diu “Lo de l’IVA encara no ho he entès!”, sinó que diu el que toca dir amb la gramàtica a la mà: “Això de l’IVA.” Doncs bé, això de les sèries va començar d’aquesta manera: amb nervis, obres i un català més que polit que va anar a càrrec d’un extraordinari Jaume Cabré.
Els exemples, mirant enrere, tenen una pinta literària: la Carme diu que un guàrdia li ha vingut a “tocar el crostó” (perquè uns veïns li han posat una denúncia); ella mateixa s’exclama amb un “ara pla!” (perquè està molt, molt enfadada), i li fa saber a un client que “anem de corcoll”.
Aquest client és en Mercader, que diu que ha portat el gat al veterinari perquè “li han..., nyec..., la cosa del... m’enteneu, oi?” Si el vam entendre, tothom el va entendre! Érem tan eufemístics en aquell temps. Ben aviat el Mercader/Cabré trobaria una fórmula que el faria especial: “M’entens el sentit de la paraula?”
Per cert: la noia que netejava es deia Serafina (Pepa López). Fent la feina remenava el cul, i el pintor li llançava una floreta. Diria que la Serafina va ser la primera veu valenciana en una sèrie de TV3: “Jo no tinc culpa de lo que passa ací, sap?”, “A posar-ho ahí”, “Mecatxis la mar...”
L’APUNT
“Salut i peles” és un dita germana de “Salut i diners... i la glòria després” o “Salut i gràcia... i un duro a la faixa” o “Salut i pessetes... que la resta són punyetes”. Segons Paremiologia comparada digital, de Víctor Pàmies, la primera documentació escrita de “Salut i peles” és del 2016: La gent i les coses d’Olot, de Josep Maria Canals. Però el Brillant, de La Granja, ja ho deia un quart de segle abans (quan corrien peles i no euros).
EL RECORD
En el primer capítol de La Granja se senten clàxons durant tota l’estona i fins i tot una perforadora de formigó. El carrer està potes enlaire. Dins del local, però, sonen músiques de fons. Una és Everybody’s Talkin, de Harry Nilsson, que es va convertir en un èxit internacional en ser el tema principal de la pel·lícula Cowboy de mitjanit.
OH!
Joaquim M. Puyal, el director de La vida en un xip, interactuava amb els personatges de La Granja al final dels episodis. Per exemple: l’Angelina (Pepita Oliveras) es queixava de tot el que l’envoltava. “Avui tot és violència”, “No hi ha principis morals: tothom busca el seu propi benestar”, “Els nostres costums són cada dia més escandalosos”. Aleshores, Puyal mirava a la càmera i llançava la pregunta: “El Xip ho pregunta: els nostres costums són cada dia més escandalosos?”