2. Plats bruts “AH, VALE!”
El David (Joel Joan) és ric del cagar, el Lopes (Jordi Sánchez) és un cagadubtes pessimista i l’Emma (Mònica Glaenzel) és la veïna de la caseta de fusta. També hi ha la Carbonell (Anna M. Barbany), el Pol (Pau Durà), el Ramon (Lluís X. Villanueva), la Mercedes (Montse Pérez)... Aquests són els personatges amb què va arrencar Plats bruts, la comèdia de situació de més èxit de la història de TV3. El primer episodi es va emetre el 19 d’abril del 1999. Se’n van fer sis temporades i moltes moltes reemissions.
A banda de ser de les primeres sèries a tenir subtítols i a oferir comentaris per a invidents, Plats bruts va destacar per una llengua col·loquial inaudita fins a aquell moment a la televisió. Eren freqüents els tio, nòvio, canya, pijo, susto, rotllo, hòstia...
En el primer capítol parlaven de “la Sapo” i en el segon es miraven una pel·lícula que a l’Emma li feia “cague”. Després vindrien, entre altres frases mítiques, “els picarols del David”, amb una Carbonell que deia haver banyat tot d’artistes de Hollywood; l’insinuant “així que Montse i Meritxell...”, emmarcat en el ball del tanga, i sobretot el famós “Ah, vale!”, de l’Emma. Era tan guai, l’Emma!
El David i el Lopes s’emocionen i li proposen de dormir tots tres junts... “Ah, vale!”, diu l’Emma. Com si res.
El Lopes li pregunta si vol ser la seva nòvia, per sempre, una nòvia eterna... Ell li confessa que no pot viure sense ella. Doncs l’Emma es queda tan tranquil·la: “Ah, vale!”
La sèrie va triomfar, tot i les crítiques dels espectadors més normatius. Potser per això, al cap d’unes poques temporades, l’Emma, la Mercedes i l’Stasky (interpretat per Borja Espinosa) mantenen un diàleg prou divertit sobre barbarismes. “Berberetxos!?”, es queixa l’Emma. “En català no es diuen berberetxos.” “Ah, no? I com es diuen?”, salta l’Stasky. L’Emma ho sap: “Escopinyes.” Aleshores, la Mercedes i l’Stasky la posen a prova: “Com es diu rompeolas en català?” I l’Emma: “Fàcil: escullera.” “Com es diu en cuclillas?” I l’Emma: “A la gatzoneta.” L’Stasky es va posant nerviós i li diu una paraula molt difícil: revoltijo. Però l’Emma ho sap tot (i, si no, s’ho inventa): “Revoltín, poti-poti, batibull, farnac, barrija-barreja o farruga-farrago.” “Ho sento, Stasky, però ho hauràs d’acceptar. No trobaràs cap paraula que jo no sàpiga.” “Escolta, Emma...”, li diu la Mercedes, “i si saps tantes coses, com és que parles tan malament?” La resposta és immediata: “Per fer-me entendre, Mercedes.”
És clar que l’Emma va resultar ser l’última descendent de Martí l’Humà. El seu nom complet era Emma Cruscat de Palausevulla-Bellovach i Gonzàlez. Vale?
L’APUNT
La Carbonell va sortir a les quatre primeres temporades. En l’últim capítol de la temporada 4, l’Emma està refredada i demana a la Carbonell que la substitueixi a la feina. És Nadal. La feina consisteix a repartir regals amb el trineu del Pare Noel –el Nico...–, de qui la Carbonell s’enamora i amb qui se’n va per sempre.
OH!
Plats bruts és una sèrie plena d’escenes mítiques. En el capítol “Tinc un virus”, el David es posa malalt i l’ingressen. Aleshores assistim a un crossover cèlebre amb la sèrie Poble Nou: l’Antònio (Miquel Cors) i la Rosa (Margarida Minguillón) irrompen a l’habitació de l’hospital per visitar el seu fill Ferran, que havia estat interpretat també per Joel Joan i s’havia passat alguns capítols en coma.
EL RECORD
A la cinquena temporada, la Suncion (Mercè Comes) s’instal·la al pis del net, el David, per morir-hi. Lluny de morir-se, ens regala moments de glòria. Un dia demana al Ramon que li faci classes del llenguatge dels joves per poder entendre el seu net i tota la tropa. Després d’unes quantes lliçons, desplega els seus aprenentatges parlant amb el David, que s’amoïna perquè pensa que la iaia està tenint una embòlia: “Una embòlia o empanada mental, perquè anar ratllat ja seria una altra cosa.”