Aiala i Eltornado sumen energies

En només qua­tre anys, des que va debu­tar el 2019 amb Not­hing less than art, la jove can­tant bar­ce­lo­nina Aiala ha mos­trat no només que és una de les millors veus del pano­rama musi­cal català en gene­ral, sinó que també és una cre­a­dora inqui­eta i molt tre­ba­lla­dora, que des del seu debut ha publi­cat dos dis­cos més, 2021: An Earth oddity i el recent Demons, tots tres amb el segell New Beats de la dis­cogràfica bar­ce­lo­nina Kasba Music. A diferència dels dos tre­balls ante­ri­ors, en què va fer tàndem de pro­ducció amb Cha­lart58, Demons és un disc cosig­nat per Aiala i Eltor­nado, àlies cre­a­tiu de Mar­cos Duran Alca­raz, que es pre­senta com “acti­vista del hip-hop i agi­ta­dor de la escena under­gound de Bar­ce­lona des dels noranta”, també cone­gut com Marco Fonk­tana en la seva tra­jectòria com a raper i can­tant. Pre­ce­dit al llarg del 2022 per l’EP Inside us i per dife­rents sin­gles com ara Res­pect my soul i Donde nos lleve el viento, Demons és un disc molt ela­bo­rat a tots els nivells que podria com­pe­tir en les grans lli­gues del R&B i el soul del segle XXI en l’àmbit inter­na­ci­o­nal.

“En Mar­cos va fer mol­tes bases durant el con­fi­na­ment i jo també tenia mol­tes lle­tres acu­mu­la­des. Així que ell m’anava envi­ant car­pe­tes amb unes dues-cen­tes bases en total i jo anava tri­ant les que m’agra­da­ven més. De fet, al prin­cipi del procés no pensàvem a fer-ne un àlbum, però pro­gres­si­va­ment vam anar veient que hi havia dife­rents vin­cles i una història en comú entre cançons que havíem anat fent al llarg de tres anys, algu­nes en ple con­fi­na­ment del 2020 i d’altres, com la que dona títol al disc, tot just l’estiu pas­sat, quan l’estàvem aca­bant. Fer un àlbum és també donar un con­cepte glo­bal a la música que estàs cre­ant: tot allò de què vols par­lar, la imatge que vols donar, etc.”

I al final, aquest con­cepte es va sin­te­tit­zar en els dimo­nis que donen títol al disc: “Són els meus dimo­nis men­tals, plas­mats en una pan­ta­lla o en un paper, i con­ver­tits en cançons. He après a con­tro­lar-los. Hi ha temes del disc en què explico la meva vida, tex­tu­al­ment, i n’hi ha d’altres que s’han de lle­gir més entre línies. M’agrada que les lle­tres siguin una mica ambigües perquè cada per­sona les inter­preti en funció de la seva pròpia experiència per­so­nal.”

Jara Aiala (el seu nom com­plet) canta i recita –en alguna casos, acom­pa­nyada també en la part vocal per Eltor­nado– sobre un entra­mat musi­cal molt ben produït per bons conei­xe­dors del gran lle­gat de la música afro­a­me­ri­cana, recons­truïda amb les eines del hip-hop més lliu­re­pen­sa­dor: “En Mar­cos ha vol­gut tre­ba­llar molt a par­tir de sam­ples, però sense per­dre l’essència de la música orgànica. Per això tant en el disc com en el directe hi ha vents reals.” Als con­certs de pre­sen­tació de Demons, com el que diven­dres a la nit van ofe­rir al nou Mer­cat Cul­tu­ral de Vall­vi­drera, la banda està for­mada per Aiala (veu). Eltor­nado (bases electròniques, per­cussió i veu), Uri Esco­lano (trom­peta) i Júlia Soler (trombó), una for­mació atípica però més que sufi­ci­ent per ela­bo­rar en viu aquesta bar­reja de “R&B, música electrònica i rap”.

Aiala canta cada vegada millor, amb una veu negra i àmplia en regis­tres. “Només uti­litzo auto­tune en alguns temes i com si fos un ins­tru­ment més”, diu sobre el famós pro­ces­sa­dor d’àudio que s’ha con­ver­tit en un dels trets dis­tin­tius de les noves músiques urba­nes i també en un truc per fer més dige­ri­bles veus d’escassa qua­li­tat. No és el seu cas. De fet, tam­poc la pro­posta d’Aiala i Eltor­nado està direc­ta­ment vin­cu­lada amb l’esmen­tada escena urbana, amb la qual com­par­tei­xen mètodes però no refe­rents musi­cals, força més rics en el cas d’aquest duet.

Pel que fa a la seva aposta majo­ritària per l’anglès, Aiala diu: “Em surt així escriure, incons­ci­ent­ment, perquè la música que jo he con­su­mit és total­ment en anglès, però també he escrit en cas­tellà i començo a fer-ho en català. Real­ment, no és fàcil can­tar en una llen­gua que no és la teva, però ho he assu­mit com un repte per­so­nal i cre­a­tiu.” Sobre la pos­si­bi­li­tat de poder entrar a l’escena inter­na­ci­o­nal del R&B, tan domi­nada des de sem­pre per les milionàries pro­duc­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes, Aiala con­testa: “No és una cosa que jo pugui con­tro­lar en abso­lut, així que tam­poc no m’hi cap­fico gens.”

En el futur, Aiala no des­carta fer temes més balla­bles –“Con­su­meixo música de tots els estils i sí que m’interessa la música de ball, total­ment, però haig de veure com hi acce­deixo: no en faré temes perquè sí”– ni con­ti­nuar tre­ba­llant en nous pro­jec­tes amb Eltor­nado: “Si ell con­ti­nua fent bases i jo lle­tres, tot és pos­si­ble, però ara mateix no puc asse­gu­rar que farem un altre disc ple­gats.”