Aiala i Eltornado sumen energies

En només quatre anys, des que va debutar el 2019 amb Nothing less than art, la jove cantant barcelonina Aiala ha mostrat no només que és una de les millors veus del panorama musical català en general, sinó que també és una creadora inquieta i molt treballadora, que des del seu debut ha publicat dos discos més, 2021: An Earth oddity i el recent Demons, tots tres amb el segell New Beats de la discogràfica barcelonina Kasba Music. A diferència dels dos treballs anteriors, en què va fer tàndem de producció amb Chalart58, Demons és un disc cosignat per Aiala i Eltornado, àlies creatiu de Marcos Duran Alcaraz, que es presenta com “activista del hip-hop i agitador de la escena undergound de Barcelona des dels noranta”, també conegut com Marco Fonktana en la seva trajectòria com a raper i cantant. Precedit al llarg del 2022 per l’EP Inside us i per diferents singles com ara Respect my soul i Donde nos lleve el viento, Demons és un disc molt elaborat a tots els nivells que podria competir en les grans lligues del R&B i el soul del segle XXI en l’àmbit internacional.

“En Marcos va fer moltes bases durant el confinament i jo també tenia moltes lletres acumulades. Així que ell m’anava enviant carpetes amb unes dues-centes bases en total i jo anava triant les que m’agradaven més. De fet, al principi del procés no pensàvem a fer-ne un àlbum, però progressivament vam anar veient que hi havia diferents vincles i una història en comú entre cançons que havíem anat fent al llarg de tres anys, algunes en ple confinament del 2020 i d’altres, com la que dona títol al disc, tot just l’estiu passat, quan l’estàvem acabant. Fer un àlbum és també donar un concepte global a la música que estàs creant: tot allò de què vols parlar, la imatge que vols donar, etc.”

I al final, aquest concepte es va sintetitzar en els dimonis que donen títol al disc: “Són els meus dimonis mentals, plasmats en una pantalla o en un paper, i convertits en cançons. He après a controlar-los. Hi ha temes del disc en què explico la meva vida, textualment, i n’hi ha d’altres que s’han de llegir més entre línies. M’agrada que les lletres siguin una mica ambigües perquè cada persona les interpreti en funció de la seva pròpia experiència personal.”

Jara Aiala (el seu nom complet) canta i recita –en alguna casos, acompanyada també en la part vocal per Eltornado– sobre un entramat musical molt ben produït per bons coneixedors del gran llegat de la música afroamericana, reconstruïda amb les eines del hip-hop més lliurepensador: “En Marcos ha volgut treballar molt a partir de samples, però sense perdre l’essència de la música orgànica. Per això tant en el disc com en el directe hi ha vents reals.” Als concerts de presentació de Demons, com el que divendres a la nit van oferir al nou Mercat Cultural de Vallvidrera, la banda està formada per Aiala (veu). Eltornado (bases electròniques, percussió i veu), Uri Escolano (trompeta) i Júlia Soler (trombó), una formació atípica però més que suficient per elaborar en viu aquesta barreja de “R&B, música electrònica i rap”.

Aiala canta cada vegada millor, amb una veu negra i àmplia en registres. “Només utilitzo autotune en alguns temes i com si fos un instrument més”, diu sobre el famós processador d’àudio que s’ha convertit en un dels trets distintius de les noves músiques urbanes i també en un truc per fer més digeribles veus d’escassa qualitat. No és el seu cas. De fet, tampoc la proposta d’Aiala i Eltornado està directament vinculada amb l’esmentada escena urbana, amb la qual comparteixen mètodes però no referents musicals, força més rics en el cas d’aquest duet.

Pel que fa a la seva aposta majoritària per l’anglès, Aiala diu: “Em surt així escriure, inconscientment, perquè la música que jo he consumit és totalment en anglès, però també he escrit en castellà i començo a fer-ho en català. Realment, no és fàcil cantar en una llengua que no és la teva, però ho he assumit com un repte personal i creatiu.” Sobre la possibilitat de poder entrar a l’escena internacional del R&B, tan dominada des de sempre per les milionàries produccions nord-americanes, Aiala contesta: “No és una cosa que jo pugui controlar en absolut, així que tampoc no m’hi capfico gens.”

En el futur, Aiala no descarta fer temes més ballables –“Consumeixo música de tots els estils i sí que m’interessa la música de ball, totalment, però haig de veure com hi accedeixo: no en faré temes perquè sí”– ni continuar treballant en nous projectes amb Eltornado: “Si ell continua fent bases i jo lletres, tot és possible, però ara mateix no puc assegurar que farem un altre disc plegats.”