4. Oh, Europa! “ME L’IMAGINAVA MÉS GRAN!”

Els va tocar un viatge per Europa en una rifa d’un banc i el dia de marxar es van trobar tots a Barcelona, il·lusionats però atabalats, encabint les maletes en un microbús. Qui eren?

Doncs un matrimoni de Palamós, en Josep Maria (Pep Cruz) i la Trini (Montserrat Pérez), amb el seu fill, també Josep Maria (Marçal Cruz); un matrimoni més gran, de Gràcia, els senyors Miquel (Xavier Massé) i Emília (Montserrat Carulla); una parella molt jove, acabats de casar, en Robert (Marc Cartes) i la Fina (Rosa Gàmiz); l’Enric (Joan Lluís Bozzo), professor de filosofia en un institut; l’Empariues (Maria Josep Peris) i la Pepa (Àngela Castilla), valencianes; l’Hèctor (Eugeni Soler) i l’Óscar (Paco Alonso), homosexuals. La guia del grup era la Meritxell (Victòria Pagès), desbordada, i el conductor del microbús, el Ventura (Genís Hernàndez), que interpretava un català parlat per un andalús: o feia sordes totes les esses o se les menjava. L’agència es deia Oh, Europa!, igual que el títol de la comèdia de situació.

El primer capítol és el del sopar del retrobament. El grup es reuneix a casa de la parella jove –que aprofiten l’ocasió, ara que ja han passat dies, per anunciar: “Estem embarassats”, sí, en plural, ella i ell!–, per veure els vídeos del viatge que va filmar el Robert. Aleshores, l’Empariues deixa anar que el pis de la parella se l’imaginava més gran. Vet aquí una de les expressions potser més afortunades en la caracterització lingüística dels personatges. Una expressió recurrent: l’Empariues veu el microbús per primera vegada i té una decepció. “Me l’imaginava més gran!” A Bèlgica, davant del Manneken Pis (‘l’homenet que pixa’): “Me l’imaginava més gran!” L’Hèctor li diu que un no es pot fer il·lusions amb la mida de determinades “coses”… Tot s’ho imaginava més gran, l’Empariues: fins i tot la torre Eiffel!

Al costat d’aquesta frase mítica, repetida amb encant, destacava també el clixé lingüístic de la senyora Emília. Què diu l’Emília, quan al primer capítol la parella anuncia l’embaràs? “Quina gràààcia!” Els homosexuals se li presenten i li diuen que seran companys de viatge. Què hi diu l’Emília? “Quina gràààcia!” (tot i que, de gràcia, no n’hi faci gens). El seu marit li diu que els actors es desitgen molta merda abans d’una actuació: com reacciona l’Emília!? Doncs dient “quina gràààcia!”.

El grup era ben heterodox, també des d’un punt de vista lingüístic. Els de Palamós parlaven com a Palamós, amb expressions que el Josep Maria engaltava amb naturalitat: “Poc hi ha res que s’hi assembli!”, “poc que pot ser bo!”. En canvi, la Trini, parella del Josep Maria i mare del Josep Maria fill, sempre parlava en castellà.

També parlava en castellà l’Óscar, però no la seva parella, que sovint feia anar la llengua amb sufixos (“boníssims”, “guapíssima”). La resta del grup s’adreçava als castellanoparlants només en català. Les valencianes parlaven valencià; la Meritxell parlava català central; també l’Enric, del tot barceloní; així mateix com el Miquel i l’Emília, amb un parlar més endreçat.