LLIURES I VALENTS

Sor­gits de les aules de l’Escola Supe­rior del Taller de Músics, Pere Martínez (can­taor), Max Villa­vecc­hia (piano), Javi Gar­ra­be­lla (baix), Joan Car­les Marí (bate­ria), José Manuel Álva­rez (ball) i Pol Jiménez (cas­ta­nyo­les) inte­gren Los Aurora, un grup nas­cut l’any 2016 com a fruit d’un encàrrec de L’Audi­tori de Bar­ce­lona que, en els anys pre­vis a la pandèmia, va reve­lar-se com una de les pro­pos­tes musi­cals més expor­ta­des de Cata­lu­nya. “Vam fer un munt de show­ca­ses en fires com el Womex i el Mer­cat de Música Viva de Vic i, allò, segu­ra­ment pel boca-ore­lla, va donar fruits”, valora Martínez, jove can­taor a qui no convé per­dre de vista i que, de manera paral·lela al grup, pre­para una immi­nent estrena en soli­tari en què passa el cançoner de Lluís Llach, Joan Manuel Ser­rat o Maria del Mar Bonet pel sedàs dels tan­gui­llos i les bulerías. “La pandèmia va escla­tar un 13 de març [de l’any 2020] i, el 18 estàvem pro­gra­mats per actuar al Fes­ti­val de Fla­menc de Nova York”, recorda, per la seva banda, Villa­vec­hia. “Veníem de Xile i havíem d’anar també al Canadà, Noru­ega, Ale­ma­nya... Estàvem, cer­ta­ment, en un moment extra­or­di­nari.”

La pausa va obli­gar Los Aurora a posar el fre de mà en les seves aven­tu­res inter­na­ci­o­nals però a començar a con­cep­tu­a­lit­zar el que, el novem­bre del 2022, va con­ver­tir-se en el seu segon disc: La balsa de la medusa, il·lus­trat, per sug­ge­ri­ment del com­po­si­tor Enric Palo­mar, ins­ti­ga­dor del grup, amb una pin­tura de Théodore Géricault que esdevé metàfora d’una soci­e­tat a la deriva i a través del qual Los Aurora, amb com­po­si­ci­ons pròpies i entre col·labo­ra­ci­ons de Chi­cu­elo, el Niño de Elche i Tarta Relena, han dei­xat fluir sono­ri­tats més “rock i agres­si­ves”. “En els direc­tes teníem aquests moments i ara, a l’estudi, hem vol­gut cap­tu­rar-los. Hi ha gent al grup, per exem­ple, que en sap un niu, de les vari­ants del metal”, asse­nyala Villa­vec­hia. “Hem can­viat força, de fet”, con­clou Martínez. “El pri­mer disc, basat en García Lorca i Manuel de Falla, era al cap­da­vall fruit d’un encàrrec i, aquest, en canvi, no. La manera d’enfo­car-lo, doncs, ha estat total­ment dife­rent. Som un grup que ens agrada posar-nos rep­tes i pro­var contínua­ment coses noves.”

Fla­menc, rock, jazz... els pro­ble­mes d’eti­que­tatge pro­pis de tants grups de fusió tor­nen a posar-se de mani­fest en Los Aurora, grup, tan­ma­teix, que exhala lli­ber­tat en cada nota i que, segons asse­nyala Villa­vec­hia, sin­to­nitza amb la Bar­ce­lona musi­cal de dècades enrere. “Jo, en el meu cas, sem­pre m’he sen­tit atret per l’ona laie­tana”, diu Villa­vec­hia. “Em sem­bla una manera molt oberta i bar­ce­lo­nina d’enten­dre la música. Sovint s’oblida que, fa temps, a Bar­ce­lona, el que era real­ment cool era allò expe­ri­men­tal i inclas­si­fi­ca­ble.” “Jo, però, després de tots aquests anys, encara espero que algú trobi la tecla per defi­nir amb exac­ti­tud què fem Los Aurora”, rebla Martínez. “Només sé que, tan bon punt ens posem a tocar junts, es genera una ener­gia. I si hi ha un so Los Aurora és fruit d’aquesta ener­gia.”