LLIURES I VALENTS

Sorgits de les aules de l’Escola Superior del Taller de Músics, Pere Martínez (cantaor), Max Villavecchia (piano), Javi Garrabella (baix), Joan Carles Marí (bateria), José Manuel Álvarez (ball) i Pol Jiménez (castanyoles) integren Los Aurora, un grup nascut l’any 2016 com a fruit d’un encàrrec de L’Auditori de Barcelona que, en els anys previs a la pandèmia, va revelar-se com una de les propostes musicals més exportades de Catalunya. “Vam fer un munt de showcases en fires com el Womex i el Mercat de Música Viva de Vic i, allò, segurament pel boca-orella, va donar fruits”, valora Martínez, jove cantaor a qui no convé perdre de vista i que, de manera paral·lela al grup, prepara una imminent estrena en solitari en què passa el cançoner de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Maria del Mar Bonet pel sedàs dels tanguillos i les bulerías. “La pandèmia va esclatar un 13 de març [de l’any 2020] i, el 18 estàvem programats per actuar al Festival de Flamenc de Nova York”, recorda, per la seva banda, Villavechia. “Veníem de Xile i havíem d’anar també al Canadà, Noruega, Alemanya... Estàvem, certament, en un moment extraordinari.”

La pausa va obligar Los Aurora a posar el fre de mà en les seves aventures internacionals però a començar a conceptualitzar el que, el novembre del 2022, va convertir-se en el seu segon disc: La balsa de la medusa, il·lustrat, per suggeriment del compositor Enric Palomar, instigador del grup, amb una pintura de Théodore Géricault que esdevé metàfora d’una societat a la deriva i a través del qual Los Aurora, amb composicions pròpies i entre col·laboracions de Chicuelo, el Niño de Elche i Tarta Relena, han deixat fluir sonoritats més “rock i agressives”. “En els directes teníem aquests moments i ara, a l’estudi, hem volgut capturar-los. Hi ha gent al grup, per exemple, que en sap un niu, de les variants del metal”, assenyala Villavechia. “Hem canviat força, de fet”, conclou Martínez. “El primer disc, basat en García Lorca i Manuel de Falla, era al capdavall fruit d’un encàrrec i, aquest, en canvi, no. La manera d’enfocar-lo, doncs, ha estat totalment diferent. Som un grup que ens agrada posar-nos reptes i provar contínuament coses noves.”

Flamenc, rock, jazz... els problemes d’etiquetatge propis de tants grups de fusió tornen a posar-se de manifest en Los Aurora, grup, tanmateix, que exhala llibertat en cada nota i que, segons assenyala Villavechia, sintonitza amb la Barcelona musical de dècades enrere. “Jo, en el meu cas, sempre m’he sentit atret per l’ona laietana”, diu Villavechia. “Em sembla una manera molt oberta i barcelonina d’entendre la música. Sovint s’oblida que, fa temps, a Barcelona, el que era realment cool era allò experimental i inclassificable.” “Jo, però, després de tots aquests anys, encara espero que algú trobi la tecla per definir amb exactitud què fem Los Aurora”, rebla Martínez. “Només sé que, tan bon punt ens posem a tocar junts, es genera una energia. I si hi ha un so Los Aurora és fruit d’aquesta energia.”