Viure la música des de ben petits
Només el 3,9% de la població assisteix a concerts de música clàssica en viu. D’aquest percentatge ínfim se n’ha culpat sempre l’educació que rebem
Se sol dir que la música mal anomenada clàssica és elitista, que és cara i per a uns pocs. Que no tothom l’entén i que és només per a la gent més culta. Segons la Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España 2021-2022, del Ministeri de Cultura, només el 3,9% de la població assisteix a concerts de música clàssica en viu, i això fa que els auditoris hagin de dissenyar programacions que trobin un equilibri entre la música per als connaisseurs i la “música per a tothom”, ja sigui clàssica o contemporània. D’aquest percentatge ínfim se n’ha culpat sempre l’educació que rebem, opinió que es pot sustentar en la cada vegada més acusada disminució d’hores lectives de les àrees artístiques en els currículums d’educació primària i secundària.
La clau és la comprensió de la música i la seva democratització. Paradoxalment, hi ha esperances de futur, segons alguns experts. Malgrat la disminució d’hores, la qualitat de l’ensenyament de música ha millorat, principalment, per la preparació del professorat i la conscienciació de la ciutadania, que compensa les mancances del sistema educatiu reglat acudint a escoles de música i conservatoris amb pedagogies més innovadores que en els darrers anys. “L’ensenyament musical està millorant molt, en gran part perquè els mestres i professors es formen contínuament. El que estem compartint és molt valuós, ara hi ha molta consciència del valor que ens aporta la música”, assevera Victòria Carbó, professora especialitzada en el corrent del Music Learning Theory d’Edwin Gordon, que treballa la música en els més petits en paral·lel al desenvolupament de l’aprenentatge de la llengua materna.
MUSIC LEARNING THEORY
Aquesta teoria fa relativament pocs anys que ha arribat a Catalunya on, tanmateix, pedagogs com Carl Orff, Edgar Willems i Jaques Dalcroze ja eren coneguts. L’Orff-Schulwerk i el mètode Willems serien els predecessors de la teoria d’Edwin Gordon per remarcar la importància de treballar la música vivencialment amb els infants. De fet, Willems ha estat força arrelat a Catalunya en les darreres dècades, juntament amb el mètode Dalcroze, que fa èmfasi en el ritme i el moviment com a motors de l’aprenentatge dels infants.
De totes aquestes escoles pedagògiques, la de Gordon és la que defensa que el nostre potencial per aprendre mai és tan gran com en el moment de néixer. “I és bo que els nens s’introdueixin a la música des d’una manera sensible, delicada, respectuosa, acústica i propera”, destaca Carbó. La importància de fer partícip el nadó de la música és essencial per a la Music Learning Theory.
Segons Edwin Gordon, els nens aprenen música com aprenen el llenguatge. El pedagog explica que, després d’estar exposat a la llengua materna durant diversos mesos, el nen entra en una etapa de balboteig, en la qual experimenta amb els sons del llenguatge. En primer lloc, imita les primeres paraules i després va captant la lògica interna de la llengua i va desenvolupant el pensament lingüístic. Després és capaç d’expressar-se per si mateix, amb frases i expressions. L’aprenentatge de la música segueix aquest model: després d’una exposició als sons, l’infant va experimentant amb el balboteig tonal i rítmic. A través del diàleg musical, s’acompanyarà el nadó cap a la imitació i l’assimilació per tal de poder sortir del balboteig.
La Music Learning Theory treballa fonamentalment el concepte d’audiation, l’equivalent al pensament en el llenguatge. En aquest sentit, l’audiation és un procés cognitiu en què el cervell dona sentit al so musical en captar la lògica interna de les relacions que teixeixen els sons, i estableix que aquesta és la base de la musicalitat, explica la IGEME, l’Institut Gordon d’Educació Musical a Espanya.
La Music Learning Theory, precisa Victòria Carbó, “no vol ser un ensenyament formal sinó una guia informal que estableix patrons per acompanyar l’infant”, de manera que els materials que es treballen són molt versàtils, i com que es tracta d’una pedagogia que posa en pràctica la música en paral·lel al desenvolupament del llenguatge, sovint el resultat de les sessions és un alt grau d’espontaneïtat. I cal tenir en compte que, seguint la teoria de Gordon, “el que és més valuós per als nadons és escoltar la veu cantada com a mitjà de comunicació”.
ESTIMULAR EL CERVELL
Victòria Carbó explica que des del moment del naixament es van establint infinitat de connexions neuronals a través de les experiències que el nadó comença a viure. Depenent del tipus de vivències es creen unes connexions o unes altres. Si les connexions relacionades amb l’audició no es van activant reforcen altres sentits, per exemple el de la vista. Cal aprofitar aquestes connexions i estimular-les per desenvolupar les habilitats musicals.
El més interessant per a un infant és poder descobrir que pot jugar amb la música i que s’hi pot comunicar. També resulta divertit anar descobrint les diverses etapes de la història a través del seu paisatge sonor. “En altres èpoques en què regnava el silenci, els sons de la contemporaneïtat semblarien vertiginosos. De fet, en l’època que vivim, fortament marcada pel so del motor, el més natural i afí seria que ens agradés la música electrònica. I com que sempre hi ha alguna cosa que està vibrant, hem de normalitzar-ho i aquest pot ser el punt de partida per a l’infant.” És important, comenta Carbó, “tenir cura del paisatge sonor de la llar d’infants”.
OMPLIM AUDITORIS
Segons Victòria Carbó, la praxis de la Music Learning Theory és molt positiva “perquè els petits descobreixen que poden inventar-se sons i melodies, cantar lliurement, i jugar amb la música, partint d’una exposició i una interacció en el context de les sessions, on els pares i les mares són la seva referència”. Perquè l’objectiu no és que els infants aprenguin a cantar cançons, “sinó a experimentar amb la seva veu, a escoltar-se i a comparar les seves respostes amb el model, a poder ajustar-se i aprendre a imitar. Tot aquest procés s’acompanya amb el diàleg de patrons, que són com les paraules en la música i que sempre fan referència a un context tonal o rítmic”.
Sigui quin sigui el camí per arribar a la música, en tots els casos aquest art desenvolupa moltíssimes habilitats en els infants, “des de la motricitat fins a la creativitat, la imaginació, la connexió entre els pensaments, les emocions i els vincles entre qui els envolten”. I desenvolupar la pròpia música no només com a auditor, sinó com a músic, remarca Gordon. Sovint els joves descobreixen que formar part d’una formació musical és compartir alguna cosa que va molt més enllà del llenguatge. Hi ha escoles d’ensenyament secundari que treballen la música des de l’instrument, i és una aproximació que resulta molt engrescadora. Però gaudir la música des de les arts en moviment i combinar disciplines també pot ser una via per aprehendre i viure intensament aquest art. Ningú entendrà ni gaudirà millor de la música que un músic, assevera Gordon, però tots tenim la capacitat d’emocionar-nos i, per tant, aquest és el punt de partida per arribar a omplir auditoris.