Crítica
LA DIVINITAT DE LES ARTS DINS NOSTRE
George Steiner va entrar al nostre país gràcies a Extraterritorial, que Barral ens va presentar en una magnífica edició en què l’assagista mostrava els paral·lelismes de la revolució lingüística dins els territoris de les ciències socials, la filosofia, l’antropologia i la psicologia. Partint d’alguns exemples com Beckett, Nabokov i Borges, Steiner exposava les seves teories entre l’emissor i la llengua de la nació. Oposat a tots els bruixots del postestructuralisme, el seu discurs es va fer cada cop més nítid fins a esdevenir un mestre de la claredat, una mena de filòsof grec o llatí en un territori enfarfegat pels abstrusos. En català, de mica en mica, ens han arribat alguns títols de la seva obra resplendent, pocs però notables. Errata, presentada per Proa en traducció del poeta Albert Mestres es va publicar el 1999. Aquesta autobiografia intel·lectual la reeditaria Arcàdia, que també ha presentat Fragments, Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament, La idea d’Europa, Els llibres que no he escrit, Recordar el futur, Trítons. Els tres llenguatges de l’home i La poesia del pensament. La política d’autor d’Arcàdia es complementa ara amb l’aparició a Fragmenta d’un altre dels textos fonamentals de l’assagista, Presències reals, títol revelador perquè incideix en la divinitat de l’acte creatiu a partir de les lectures explícites de la Bíblia i d’alguns colossos del pensament. Amb traducció d’Helena Lamuela i una bona introducció d’Amador Vega, el llibre és una delícia, el testimoni d’un preclar. De bon començament, ens demana que imaginem “una societat en què estigui prohibida qualsevol conversa que tracti sobre les arts, sobre la música i sobre la literatura” i afegeix: “En aquesta societat, qualsevol discurs oral o escrit, sobre llibres o quadres o peces musicals seriosos es titllarà de verborrea il·lícita.” Steiner desenvolupa la possibilitat de prescindir de Joyce o de Faulkner en una representació que no s’allunya gaire dels països comunistes més tancats o dels regits des dels prejudicis de les religions i el fanatisme exotèric.
Amador Vega el contextualitza en la dècada dels vuitanta, quan “després d’haver dedicat alguns dels seus llibres més coneguts a qüestions tan greus com la tragèdia, la novel·la moderna o el llenguatge i les seves implicacions polítiques, escriu Real presences. Steiner es presenta als seus lectors amb un llibre en certa manera intempestiu. En la dècada dels vuitanta del segle passat, pocs pensadors s’haurien atrevit a publicar un llibre amb un títol com aquell, i encara menys amb el subtítol que constava en la primera edició: “Hi ha res en el que diem?”
Hem d’assumir el llibre com un exercici de síntesi, i alhora com una teoria, sobre la inspiració i una manera de creure humanista. Som davant d’un esforç d’erudició, una mena de màster per posar el cervell als rails d’una il·lustració positiva, d’una creativitat oberta, que pot anar de Bach i Cervantes als seus admirats Borges i Joyce. Dins del plaer de l’escriptura.
EL TRIO DEL PIANISTA TORD GUSTAVSEN A LUGANO
Manfred Eicher ens presenta un ECM pur, Opening, a càrrec del pianista Tord Gustavsen, que forma trio amb Steinar Raknes al baix i Jarle Vespestad a la bateria. Intimista i solemne, especial per als que gaudim de la soledat o simplement per als interessats en una música de fons –que no contamini– per a les converses, Opening destil·la la poesia més inspirada del segell alemany. Cal dir que l’experiència del pianista noruec, amb més de dues dècades a ECM, resulta fonamental. També perquè sap cap a on va i perquè la seva formació ha anat en paral·lel al seu públic. Gustavsen revela un nou angle de les seves investigacions de trio particularment singulars sobre himnes populars escandinaus, gòspel, coral i jazz, mentre introdueix una veu diferent al baix. Amb un nou company de viatge a bord i amb l’estrena de la seva gravació a l’Auditori Stelio Molo de Lugano, descobreixen noves maneres inspirades d’interactuar entre ells, utilitzant enfocaments innovadors del so i la tècnica en el procés. Formades, a parts iguals, d’improvisacions de textura intricada i ganxos melòdics discrets, les converses del grup aporten perfum a la llum de les llars.
