6. De professió: API “ÒNDIA, ÒNDIA, ÒNDIA!”
Entre el 1988 i el 1991 hi va haver una fórmula en el camp de les sèries de televisió que va agradar molt als teleespectadors catalans: un actor ja madur, nascut a Catalunya, protagonitzava una comèdia de situació. Quina era la novetat? Que l’actor (o l’actriu) no havia fet res en català per al gran públic i, per tant, els teleespectadors el veien actuar per primera vegada en la llengua del país. Va ser el cas de Cast Sendra i Barrufet, molt més conegut per Cassen, amb la comèdia De professió: API (1988-1990). Cassen havia participat en pel·lícules com ara Celos, amor y Mercado Común, 07 con el 2 delante (Agente: Jaime Bonet) i Busco tonta para fin de semana, entre altres trames avui en dia desfasades. Títols d’estricte consum, en paraules d’Esteve Riambau. La comèdia es va estrenar el 5 de febrer del 1988. Cassen era un agent de la propietat immobiliària, un API –seguint la sigla que més ennoblia aleshores–, amb despatx a Barcelona. El personatge es deia Andreu Millet. “Andreu Millet, per servir-la”, deia l’humorista enganxat al telèfon típic de l’època. El tal Millet tenia una exclamació preferida: “Òndia, òndia, òndia!”, que alternava amb “Ai, caram!” i “Oh, caram!”.
Que una parella es divorciava i s’havia de vendre el pis: “Ai, caram de parella!” Que sense voler havia fet mal a una jugadora de golf (es van acabar gravant alguns exteriors): “Òndia, òndia, òndia!”
El bo de l’API també jugava amb les llengües. En el capítol que rebien una inspecció d’Hisenda, l’inspector parlava en català i el Millet, en castellà. En un castellà interferit i barrejat de català: “Dispénseme, señor inspector. Aún no me se avenir de que vostè parli en catalán, ¿sabe?”
Amb ell treballaven la Mercè (Nina Ferrer), jove i despistada; la Remei (Eugènia Roca), experimentada però gairebé igual de despistada, i el Vicenç (Joaquim Cardona), que era el més expeditiu. Per fer veure com han canviat els referents, només cal dir quanta gràcia feia al públic la confusió del cognom del Vicenç Roca. Dient-se així, havia de ser parent, per força, del polític Miquel Roca. “Junyent?”, preguntava una clienta. I tothom reia.
Cassen estava casat amb Teresa Coll (Marta Padovan) i vivia en un pis molt burgès, amb minyona. Una minyona gran, de més de 80 anys, que es deia Miquela (Josepa Tubau) i que, d’entrada, només parlava en francès. No un francès de broma, sinó un francès prou parisenc i amb expressions que bona part dels teleespectadors potser no entenien. “J’en ai marre”, deia al primer capítol. “Bon Dieu! Chaque jour c’est pareil!” Després d’exercir durant trenta anys de minyona, la Miquela passava de parlar només en francès a parlar en un bon català amb accent francès. N’hi va haver prou amb un parell de capítols per notar l’evolució. Mentrestant, ella i el Cassen es feien la punyeta tant com podien.
L’APUNT
Es van gravar 26 capítols de la sèrie, repartits en dues temporades. Al final de la primera, la Teresa i l’Andreu revisen el seu matrimoni. “Quan abraces, abrigues poc”, li diu la Teresa. Finalment, faran un viatge a Londres per tornar-se a enamorar. Aniran a veure Cats. Ell la veurà sencera, però la Teresa només en veurà mitja. “Va voler anar al tocador i ja no la van deixar entrar fins a la mitja part.”
EL RECORD
Encara s’emetia De professió: API, quan va debutar José Sazatornil amb Tot un senyor (1989). Alberto Closas va triomfar el 1990 amb Soc com soc i Amparo Baró, el 1991, amb Quart segona. L’artífex de la fórmula va ser Esteve Duran, un dels realitzadors històrics de TVE a Catalunya, amb influència a TV3, fins que el 1992 la televisió pública catalana va canviar el model a favor de La Cubana i les Teresines.
OH!
Cassen va morir el 4 d’agost del 1991, pocs mesos després que s’emetés l’últim episodi de la comèdia. La notícia va ser portada al diari Avui. Segons un dels fills, “molt pocs coneixien la greu malaltia que patia”. L’artista va treballar fins a l’últim moment.