SO PUNXANT I SABORÓS

Noè Escolà va fer el primer bolo amb 14 anys i ara en té 43. Aquest músic de llarg recorregut, nascut a Barcelona però criat a Manresa, fa sis anys que viu i treballa en comunitat al convent de Pontós (Alt Empordà), on un grup d’amics artistes s’hi han trobat perquè “passin coses”, com ja ho havien fet abans a Tiana, i han format l’associació Mutte Cultural, amb residències artístiques i un teatre on programen actuacions de tot tipus. Escolà i la seva colla estan dinamitzant aquest petit poble de menys de 300 habitants, on ell, en concret, dona classes de trombó i trompeta a alguns veïns, a partir de les quals s’ha creat una marxing band.

Noè Escolà és també component de diversos grups, com ara The Black Barbies i The Swing Lyons, amb les quals aporta aires renovadors i ritmes trepidants al jazz clàssic. Però la seva obra més personal es troba en discos com ara la monumental trilogia Deliris poètics, amb tres discos i més de trenta temes publicats el 2019, i més recentment Esbarzer, un disc que comparteix amb aquells deliris la devoció per la poesia. “Jo també soc poeta, encara que no vagi dient-ho pel món. Tota la vida he estat escrivint i recitant”, explica Escolà, que a Esbarzer ha combinat els versos propis en tres de les cançons –Tobione, Tot i Apple– amb els de la poeta Antònia Sabater Bilbeny (Badalona, 1947), concretament cinc poemes extrets dels seus llibres La suite d’Àrtemis i En la terraza de Mefisto. “L’Antònia és la tieta de la meva parella i, quan va fer 70 anys, li vam tocar en directe, com a regal, aquestes adaptacions musicades d’alguns dels seus poemes, com ara Baila amor, Savi consell, Àrtemis, Havanera i Visión. Després vaig pensar que estaria bé gravar-les”, afirma Escolà, que en aquest disc en què conflueixen gèneres com el rock, el jazz i el reggae, també canta –“en català, castellà i anglès, perquè la meva vida és tot això”– i toca els teclats, sense deixar arraconat el saxòfon. “El disc és tan variat i colorit perquè és un reflex de tot el que he fet. He tocat de tot, però vaig estudiar jazz i sempre hi és present d’alguna manera.”

Per gravar Esbarzer , Noè Escolà ha estat molt ben acompanyat per tres músics provinents de la banda d’afrobeat Moya Kalongo, ja dissolta. Són el bateria Marc Thió, el guitarrista Cesc Pascual i el baixista Washington Pito Rosas, músics amb molta experiència que aporten també molta contundència, sobretot en el directe. L’entesa entre els músics ha estat tan bona que Escolà ja hi pensa com un grup anomenat Esbarzer. A propòsit, Esbarzer és un homenatge a les humils i saboroses mores del punxant esbarzer, que cita a la cançó Tot, “el tema més pop del disc”. Mentre enllesteix un nou disc amb poemes d’Enric Casasses i la coproducció de Llull Riba, Noè Escolà prepara les presentacions en directe d’Esbarzer, com la que tindrà lloc el 30 de març a l’Estraperlo de Badalona. A més, Escolà també participa a l’espectacle Desdèmona, que Alba Sarraute & Les Ofèlies estrenen aquest mes al Teatre Nacional de Catalunya.