UN QUADRE ESPOLIAT PER FRANCO A BARCELONA

Al Museu Nacional de les Filipines es conserva un quadre gegantí de quatre metres d’alçada per set de llargada, el més gran conservat en aquell país. El va pintar Juan Luna i Novicio (1857-1899), l’artista filipí més important del segle XIX. L’obra és una composició impactant que mostra uns fets duríssims, el moment en què uns gladiadors morts a l’arena són cruament arrossegats pel terra i desposseïts de les seves armes. Als circs romans, el lloc on es duia a terme aquesta rutina lúgubre i macabra era l’spoliarium –en català, l’espoliari–, que era l’indret on, si calia, se’ls rematava i se’ls desposseïa dels guarniments. El terme llatí per designar aquell espai ha acabat esdevenint el títol de la pintura.

Aquella obra impressionant dona la benvinguda a tots els visitants del museu nacional filipí des de la seva posició privilegiada a la galeria principal. Avui és un emblema del museu, però no va ser sempre així. Durant un grapat d’anys, la pintura va estar-se a Barcelona, al Museu d’Art Modern –precedent del MNAC–, ja que era propietat de la Diputació de Barcelona. Com hi va arribar, a Catalunya? El pintor Luna va pintar-la a Roma i va presentar-la a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1884, en què va guanyar la distinció més important, una medalla d’or, segons recull la Gaceta de Madrid. Tot seguit, l’obra va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va pagar-ne 20.000 pessetes, un autèntic dineral de l’època.

La pintura va estar-se a la capital catalana fins al 1937, quan es va enviar a Madrid per ser restaurada. Però ja no va tornar a Barcelona. La restauració, estranyament, no va enllestir-se fins al 1957 i, l’any següent, el dictador Francisco Franco, sense encomanar-se a ningú, va decidir lliurar l’Spoliarium a les Filipines com a regal. No cal dir que va ser un acte completament il·legal dut a terme en plena dictadura d’un règim feixista, atès que es va desposseir la Diputació de Barcelona d’un bé que li era propi. Aquesta il·legalitat, juntament amb les doctrines patrimonials vigents en matèria d’espolis i restitució, haurien de fer viable el retorn de l’obra a Barcelona. Serà difícil, atès que avui està catalogada com a tresor nacional de les Filipines. Les cadenes de ferro ben grosses i visibles que llueixen aferrades al marc de la pintura són una metàfora perfecta de la dificultat de l’empresa.

Aquesta és una història de lluitadors derrotats, colonialisme, opressors, espolis i un règim autoritari. Les Filipines i Espanya. Espanya i Catalunya. Catalunya i les Filipines. Mai el tema d’una obra havia descrit tan bé, tot i que involuntàriament, la seva història posterior.