L’any dels rodatges a Catalunya

Un cop lliu­rats els prin­ci­pals pre­mis del cinema català i espa­nyol, és a dir, els Gaudí, els Feroz i els Goya, és un bon moment per fer balanç dels llarg­me­trat­ges i les sèries de ficció estre­nats durant l’any 2022 i que es van rodar a Cata­lu­nya. Com que l’espòiler ja l’hem fet al títol, podem dir de manera con­tun­dent que el 2022 va ser el millor any des de fa més d’una dècada.

Des del punt de vista quan­ti­ta­tiu, en sales comer­ci­als i pla­ta­for­mes es van estre­nar 38 llarg­me­trat­ges i 16 sèries de ficció, una dada prou sig­ni­fi­ca­tiva, però que si l’ana­lit­zem a par­tir dels resul­tats (recap­tació en sales i repro­duc­ci­ons en pla­ta­for­mes) o dels pre­mis obtin­guts, encara és més espec­ta­cu­lar. Així, tro­bem que entre les vint pel·lícules cata­la­nes i espa­nyo­les que més van recap­tar als cine­mes, sis s’havien rodat a Cata­lu­nya. Entre aques­tes, en un meri­tori ter­cer lloc, se situa Los ren­glo­nes tor­ci­dos de Dios, l’adap­tació de la novel·la homònima de Tor­cu­ato Luca de Tena. És un thri­ller psi­cològic, diri­git per Oriol Paulo, un cine­asta molt sol­vent en la direcció de pel·lícules i sèries de sus­pens i que, sens dubte, ha acon­se­guit que es con­vertís en el thri­ller espa­nyol de l’any. Un dels gran encerts del film són les loca­lit­za­ci­ons, prin­ci­pal­ment dues, que fan que l’hos­pi­tal psi­quiàtric de Nues­tra Señora de Fuen­te­ci­lla (a la novel·la, a Zamora), sigui un espai asfi­xi­ant i alhora ele­gant i atrac­tiu. L’impo­nent edi­fici de la Taba­ca­lera de Tar­ra­gona va ser l’espai esco­llit per ambi­en­tar els exte­ri­ors de l’hos­pi­tal. Pel que fa als inte­ri­ors, es va uti­lit­zar l’antiga fàbrica de Mer­ce­des Benz al barri de Bon Pas­tor de Bar­ce­lona (tan­cada des del 2007), per cons­truir un plató de 3.800 m² que reproduís el sana­tori dels anys setanta.

Una altra pro­ducció situ­ada en el top ten de recap­tació i que, a més, ja ha obtin­gut vint-i-qua­tre pre­mis, entre els quals cinc Goya, és Modelo 77, un drama car­ce­rari ins­pi­rat en la fugida real de qua­ranta-cinc reclu­sos l’any 1977 de la presó Model de Bar­ce­lona. Pre­ci­sa­ment, la presó bar­ce­lo­nina, tan­cada des del 2017, té un espe­cial pro­ta­go­nisme en el desen­vo­lu­pa­ment del film. Tot i que l’inte­rior de la presó (cel·les, gale­ries i soter­rani) es va recrear en una fàbrica d’arti­lle­ria en desús de Sevi­lla, la Model de Bar­ce­lona apa­reix en mol­tes seqüències, inclòs el famós motí amb els reclu­sos pro­tes­tant dalt d’una de les teu­la­des.

I què podem dir del feno­men del 2022, Alcarràs, gua­nya­dora del pres­tigiós Os d’Or de Berlín, can­di­data de l’Acadèmia del Cinema Espa­nyol als Oscars 2023 i gran tri­om­fa­dora dels Gaudí. El film diri­git per Carla Simón va acon­se­guir que una pro­ducció par­lada en català se situés entre els deus films espa­nyols amb més recap­tació de l’any. Un fet, que no es produïa des del 2011, amb Pa negre, del tras­pas­sat Agustí Villa­ronga. A més, per pri­mer cop, les comar­ques llei­da­ta­nes van ser pro­ta­go­nis­tes d’una pro­ducció audi­o­vi­sual amb ambició inter­na­ci­o­nal. Recor­dem que al film sur­ten fins a nou pobla­ci­ons: Mas­sal­co­reig –on es troba la masia de la família Solé–, Alcarràs i Aitona i els seus camps de fruita dolça, Soses, Maials, Sucs, Bellvís, Mon­to­liu de Lleida i Fraga.

Altres llarg­me­trat­ges amb força èxit als cine­mes van ser Mal­na­zi­dos, una comèdia diri­gida per Javier Ruiz Cal­dera i Alberto de Toro, rodada en més de dotze pobla­ci­ons cata­la­nes, entre les quals des­ta­quen Car­dona i Taver­tet, i 42 segun­dos, el film que reviu la història de l’equip espa­nyol de water­polo durant els Jocs Olímpics de Bar­ce­lona 1992. Les ins­tal·laci­ons olímpi­ques de Montjuïc, espe­ci­al­ment les pis­ci­nes Ber­nat Picor­nell, bri­llen amb llum pròpia en aquesta pel·lícula èpica i emo­tiva. A més, Bar­ce­lona, també va ser també l’esce­nari prin­ci­pal de dues comèdies, His­to­rias para no con­tar i Un novio para mi mujer, diri­gi­des, res­pec­ti­va­ment, per Cesc Gay i Laura Mañá.

En aquest breu repàs a les pel·lícules estre­na­des el 2022 als cine­mes, no podem obli­dar films tan interes­sants com La mater­nal i La voluntària, rodats a Bar­ce­lona i altres pobla­ci­ons de l’àrea metro­po­li­tana; Gira­so­les sil­ves­tres, la dar­rera rea­lit­zació de Jaime Rosa­les, rodada a Bar­ce­lona, el Vallès i el Maresme; Un año, una noche, el bri­llant drama basat en fets reals d’Isaki Lacu­esta, on Bar­ce­lona es trans­forma en algu­nes seqüències en París, i, final­ment l’opera prima de Mikel Gur­rea, Suro, que va tro­bar a l’Empordà el pai­satge ideal per ambi­en­tar aquest tens i sòlid drama de pare­lla.

Pel que fa als llarg­me­trat­ges estre­nats en pla­ta­for­mes, s’ha de des­ta­car A través de mi ven­tana, una comèdia romàntica juve­nil, que va ser la quarta pel·lícula de parla no anglesa de l’any amb més hores de visi­o­nats de Net­flix a tot el món. Rodada a Bar­ce­lona i el Maresme, el seu èxit va ori­gi­nar una segona part, ja rodada, que s’estre­narà el 2023. Un altre èxit de Net­flix va ser Cen­tauro. Bar­ce­lona i el cir­cuit de Motor­Land Aragón, a la població ara­go­nesa d’Alcanyís, són els esce­na­ris prin­ci­pals d’aquest film d’acció amb les motos i les per­se­cu­ci­ons com a fil con­duc­tor.

Ara bé, si hi ha una pel·lícula mediàtica del 2022, aquesta és la pro­ducció nord-ame­ri­cana Unc­har­ted. Amb un pres­su­post de 120 mili­ons de dòlars i una recap­tació mun­dial de quasi 402 mili­ons de dòlars, es va situar com la tret­zena pel·lícula de l’any a tot el món. Mai abans Bar­ce­lona havia estat esce­nari d’un film amb aques­tes xifres. Es tracta d’una pel·lícula d’acció i aven­tu­res, basada en els vide­o­jocs del mateix nom, que des del 2007 han venut més de 40 mili­ons d’uni­tats per a PlayS­ta­tion. Pro­ta­go­nit­zada per Tom Holland, Mark Wahl­berg, Sop­hia Ali i Anto­nio Ban­de­ras, el film es desen­vo­lupa al vol­tant de la recerca d’un tre­sor únic, on Bar­ce­lona té un gran pro­ta­go­nisme. La part cen­tral del film se situa a la ciu­tat, amb l’apa­rició d’esce­na­ris força cone­guts com la mun­ta­nya de Montjuïc, la plaça Sant Felip Neri, la basílica de Santa Maria del Pi i el Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria. Com a curi­o­si­tat, cal comen­tar que Llo­ret de Mar també es un dels esce­na­ris del film. En con­cret, la platja de sa Boa­de­lla es va trans­for­mar per con­ver­tir-se en una platja de les Fili­pi­nes.