UN FENOMEN DE LA POESIA

Rupi Kaur (Panjab, 1992) és una poeta d’origen indi que ha venut més de 10 milions d’exemplars entre els seus tres llibres de poesia i el d’assaig. S’ha convertit en un fenomen mundial a partir de propagar la seva obra per les xarxes. Té 4,5 milions de seguidors a Instagram, i els seus recitals multitudinaris són programats arreu del món, com si fos una estrella de la música pop. Als 4 anys va emigrar amb els seus pares al Canadà. A l’institut va començar a difondre els seus poemes anònimament i al cap d’un temps (2014), els va difondre per la xarxa, amb il·lustracions. La seva història és coneguda. Va publicar un treball universitari, unes fotografies en què mostrava taques de sang menstrual a la roba i als llençols, que van ser censurades, un fet que la va fer viral.

Llet i mel (Empúries, 2022) és la seva primera obra, i l’ha traduït al català Bel Olid. Va ser publicada el 2014 per ella mateixa, i al cap de setze mesos, després de ser editada per un segell comercial, ja havia venut 1 milió d’exemplars, fet que la va situar al primer lloc de la llista de best-sellers del New York Times durant setanta-set setmanes. Destaca pel seu missatge femení d’empoderament. Els seus temes són comuns: violència, abús, feminitat, amor i alliberació. Escriu amb frases retallades, molt visuals, sense puntuacions, en homenatge a la seva llengua original. Alguns poemes els acaba amb una línia en cursiva, com si fos un hashtag. Utilitza una retòrica amable. A diferència de la queixa quotidiana, denuncia els fets viscuts. Té arguments per fer-ho. La seva suavitat i simplicitat és un fet que atrau els joves. La seva oralitat crea addicció, escrita a ritme de significats, despullada, alliberada de figures literàries. És com si els poemes es poguessin desfer, de tan lleugers que semblen. Aquesta és la seva gran força. Minimalisme? Potser sí. El llibre, això segur, està il·lustrat i dissenyat, amb tacte per ella mateixa, amb dibuixos lineals, molt concisos. Té un estil que va basculant entre textos inspiradors, curatius i confessionals, amb alguns elements que semblen de ficció, epigramàtics. Hi ha episodis de maltractaments, com el text pertorbador en què descriu una sessió al terapeuta a partir d’un abús sexual. També conté poemes aparentment innocents. Ens parla sobre la veu pròpia, sobre els seus drets, sobre l’educació familiar. La figura del pare és omnipresent en la primera part del llibre. Són textos molt breus i molt contundents, en què va passant de pantalla.

Hi ha moments que sembla una versió suau de Bukowski, i en d’altres sembla una versió actualitzada de Martí i Pol. Hi ha un poema visual, poderós, que neix d’un dibuix de la seva vagina: “T’han ensenyat que les teves cames són una parada tècnica per als homes.” La seva poesia marca una frontera entre crítica, feminisme i decepcions amoroses, en què mostra tot el catàleg (ràbia, tendresa, agressions, desig, plaer, fracassos, relacions absorbents). Hi ha poemes que semblen concebuts per ser difosos per les xarxes, com flamarades, com piulades, rascant la temàtica pròpia dels adolescents que van creixent i creixent. Em pregunto si l’adolescència l’exhaurim, tal com exhaurim la infància. També destaca pels seus poemes eròtics. Compara els preliminars amb les cordes d’una arpa. Escriu amb respecte i tacte, de forma conseqüent. No és una poeta que parteixi de referències clàssiques, tal com ho van ser les grans poetes americanes del segle XX. En això, com a influencer, trenca una manera de fer poesia. El lector, que no hi busqui grans construccions. En alguns casos semblen poemes d’autoajuda, necessaris, ja que tots necessitem ajuda, d’una manera o d’una altra. Planteja els poemes com una forma d’educació, amb constants avisos sobre relacions tòxiques. Avisats estem.