Novetat discogràfica
BUSCANT L’EQUILIBRI
Guillem Roma (Manlleu, 1984) és una esplèndida raresa dins del panorama musical català: un creador que va molt per lliure, amb les seves pròpies regles, per fer cançons que superin la prova del temps, cada vegada més fugaç en matèria de música pop. Ara, Guillem Roma publica el seu cinquè àlbum en una dècada d’activitat discogràfica, iniciada oficialment amb Oxitocina (2012). El nou disc té un títol no menys curiós: Postureo real. “És un joc de paraules amb un punt de provocació i de sorpresa, perquè volia que generés alguna reacció. El postureig que domina ara a les xarxes socials i al món en general sempre es queda a la superfície de les coses. I aquest xoc entre el postureig i l’autèntica realitat de les coses, què és veritat i què és mentida, està present en totes les cançons del disc, d’una manera crítica però també optimista, intentant valorar el que tenim”, explica. “No vull saber més mentides / vull veure el món de veritat. / Tants dies de superfície / no sabem ni on ens hem quedat”, canta a Superfície i realitat.
Aquesta àmplia reflexió també l’aplica directament al seu ofici: “Jo valoro molt la sinceritat i l’autenticitat dels músics que són autors, però també veig que l’algoritmocràcia les pots acabar pervertint: «Si ho fas així, tindràs més likes», et diuen. Però jo qüestiono aquestes coses des d’un lloc molt humil. En definitiva, cadascú fa el que pot.”
Una cançó que descriu molt bé la manera de fer de Guillem Roma és la preciosa Inteligencia artificial, “un bolero clàssic produït d’una manera molt moderna”, cantat en duet amb Rita Payés. L’altra col·laboració del disc, coproduït per Roma amb Didak Fernández i Adri González, és la del cantautor madrileny Pedro Pastor Guerra (1994), fill de Luis Pastor i nebot de Pedro Guerra, a la cançó Imaginar. “Vam coincidir en alguns concerts a Madrid i hem connectat bé perquè també té un vincle força potent amb l’Amèrica Llatina i un posicionament polític i social molt compromès.” El disc s’obre amb un dels temes en català, Equilibri (“Era candidat a títol del disc, perquè defineix molt el que passa a la meva música”) i inclou el primer text aliè que ha musicat Roma, Poema idealista, de Felipe Boso (1924-1983), perquè “encaixava bé” en el conjunt del disc amb els seus versos: “Quiero una casa de campo, de campo, sólo de campo. Sin paredes ni tejado, de campo, sólo de campo...”
Musicalment, després d’un disc com Kiribati (2021) en què “la guitarra espanyola va desaparèixer”, ara Roma ha recuperat “l’essència sonora més acústica i transparent, amb veu i guitarres molt netes i poc tractades, que també conviuen en alguns casos amb sintetitzadors i coses més urbanes i tropicals, com si fos un petit retorn als orígens”.
Als concerts de presentació de Postureo real, Guillem Roma hi actuarà acompanyat de la banda que formen la seva germana Marta (violoncel i percussió), Guillem Plana (guitarra), Antony da Cruz (baix) i Aleix Bou ( bateria ).
