Nèstor Luján, l’home amb carisma

Fa molts anys que Agustí Pons em va comen­tar sobre Nèstor Luján: “Mira que era lleig, però era un home amb un carisma impres­si­o­nant, un seduc­tor.” La tria d’Anna Cape­lla, direc­tora de Can Serra Museu de Mataró, d’Agustí Pons per comis­sa­riar l’expo­sició Un peri­o­dista tres estre­lles, amb què es com­me­mora el cen­te­nari del nai­xe­ment del peri­o­dista, just al mateix edi­fici que acull fins al 21 de maig aquesta mos­tra, no podia ser més encer­tada. Pons ha tin­gut el suport de la docu­men­ta­lista Laura Pare­llada.

Per aquesta impli­cació per­so­nal, i per justícia, Pons no s’està de comen­tar que “tant el govern de Cata­lu­nya com el Col·legi de Peri­o­dis­tes han pas­sat olímpi­ca­ment de la com­me­mo­ració; l’excepció ha estat l’Ajun­ta­ment de Mataró, que ha orga­nit­zat una expo­sició, petita d’extensió però ambi­ci­osa de con­tin­gut, al museu de la ciu­tat, on en Nèstor va néixer i viure fins al 9 anys”.

L’expo­sició consta d’una àmplia bio­gra­fia, amb un bon nom­bre de foto­gra­fies i tres àmbits dedi­cats al peri­o­disme, als lli­bres i a la gas­tro­no­mia. També inclou la repro­ducció d’alguns dels arti­cles més sig­ni­fi­ca­tius que va escriure i que aju­den a donar una idea més exacta del peri­o­disme prac­ti­cat per Luján. “Epi­curi i bon vivant, sí, però també peri­o­dista com­promès com ho pro­ven els seus arti­cles con­tra la situ­ació de la ciu­tat de Bar­ce­lona, sobre­tot els que van del 1946 al 1957 –amb la vaga de tram­vies entre­mig–, que inau­gu­ren el peri­o­disme de denúncia de la post­guerra; o sobre la situ­ació gene­ral de Cata­lu­nya i Espa­nya que pro­vo­quen que Des­tino sigui objecte d’onze expe­di­ents i ell, davant del Tri­bu­nal d’Ordre Públic, con­dem­nat i inha­bi­li­tat per con­ti­nuar com a direc­tor”, afe­geix Agustí Pons, que ha escrit magnífiques bio­gra­fies de Joan Triadú, Pere Cal­ders, Maria Aurèlia Cap­many i, és clar, Nèstor Luján, el peri­o­disme libe­ral (Columna, 2004), Premi Crítica Serra d’Or el 2005.

L’expo­sició mos­tra objec­tes, com ara una tria de la seva col·lecció de pipes i de les eti­que­tes dels gran vins que li agra­dava beure. I es com­ple­menta amb un vídeo que recull de manera orde­nada algu­nes de les entre­vis­tes tele­vi­si­ves que li van fer.

També s’han orga­nit­zat tau­les rodo­nes en què peri­o­dis­tes de renom deba­ten sobre l’obra i la figura de Luján. Les dues pròximes són a l’Audi­tori - Bibli­o­teca Popu­lar (car­rer d’en Palau, 18, Mataró). El 16 de març hi par­ti­ci­pa­ran Jordi Amat, Lluís Per­ma­nyer i Cèlia Ribera i, el 30 de març, Fran­cesc de Car­re­ras, Antoni M. Espa­da­ler i Isa­bel Mar­ga­rit. En tots dos casos, a les 18.30 h i mode­ra­des per Agustí Pons.

Nèstor Luján, que va morir a Bar­ce­lona el 22 de desem­bre del 1995, era peri­o­dista de vocació i ofici –“soc hones­ta­ment, orgu­llo­sa­ment, peri­o­dista”, havia decla­rat– va escriure, sobre­tot, a la revista Des­tino, en la qual va publi­car el seu pri­mer arti­cle el 1943. Hi va tenir columna fixa i va ser-ne direc­tor durant molts anys. Va mul­ti­pli­car les seves col·labo­ra­ci­ons als mit­jans de comu­ni­cació i també es va pro­di­gar com a escrip­tor. Al final de la seva vida decla­rava haver publi­cat uns 25.000 arti­cles i haver escrit una cin­quan­tena de lli­bres. Ha estat, sens dubte, un dels peri­o­dis­tes més impor­tants de la segona mei­tat del segle XX, no només a escala cata­lana i espa­nyola, sinó també euro­pea.

Home d’una curi­o­si­tat insa­ci­a­ble, libe­ral i escèptic, no va ser fran­quista en temps de Franco ni pro­gres­sista en temps de democràcia. “Pot­ser per això la seva figura ha resul­tat incòmoda per a uns i altres”, afirma Agustí Pons.