9. Carme, David, cuina, menjador i llit “Deixa’m fer a mi, que tu no tens món”
Era l’època de la sèrie brasilera L’esclava Isaura, l’època en què TV3 començava les emissions a les 14.15 h i el país estava a les portes d’unes eleccions al Parlament. “Tots, de pas. Nosaltres, sempre aquí”, deia un eslògan de Convergència i Unió. Va ser el primer any de la nostra televisió i la primera sèrie de producció pròpia. Una sèrie d’humor escrita per Terenci Moix.
Carme i David, cuina, menjador i llit es va estrenar el 27 d’abril del 1984 a les 21.45 h. Van ser tretze capítols, filmats en vídeo, que giraven entorn d’una parella de joves divorciats que decidien anar a viure junts. Ella era la Carme (Àngels Moll) i ell era el David (Carles Velat).
La Carme era de Barcelona i treballava de professora d’institut; era una intel·lectual amb caràcter. El David era un adroguer bastant beneit (“supermercader”, en deia ell) que acabava d’arribar d’un poble de l’Empordà, Palaupernil, i que s’autodefinia com a videomaniàtic. Es desitjaven: ella l’abraçava i ell li deia que necessitava “marxa”. Però, en canvi, s’anaven fent comentaris ofensius: sobretot ella cap a ell. “Fa pocs anys que viu a Barcelona, però no se li nota”, deia la Carme. “Ja comença a fer-se la setciències”, deia el David. “Deixa’m fer a mi, que tu no tens món”, deia ella. I també: “Nosaltres en som, de senyors... Almenys jo.”
Com que el David era de l’Empordà, ho reflectia sempre que podia. “Em cànsut, em cànsut”, deixava anar en el primer capítol, quan entrava al pis nou carregat de vídeos. I quan la Carme li demanava de ser galant, és a dir, quan li insinuava que l’entrés a casa a coll, ell feia cara de no saber què volia i li deia “poc que t’entenc”. Aleshores se sentia el riure de la gent.
L’ex del David era la Cordèlia (Lourdes Barba), una esposa nimfòmana que s’havia embolicat amb tots els revisors de la línia de tren Maçanet-Girona, i l’ex de la Carme era el Ricard (Francesc Lucchetti), un marit ensopit i abocat a la feina. Tan abocat als llibres que la Carme li havia fet un ultimàtum: “O en Pompeu Fabra o jo.” I el Ricard es va quedar amb el diccionari. També hi sortia la portera tafanera de l’edifici, la Magdalena (Maife Gil), que en el primer capítol els regirava el pis de dalt a baix per saber qui eren aquell parell (“deuen ser púrria”, exclamava mirant a la càmera); la mamà de la Carme (Mercè Bruquetes), del tot contrària a la relació de la seva filla amb aquell “fill d’un tocinaire”, i el psiquiatre Narcís Vullinopuc (Pep Sais), una mica amanerat.
Les situacions còmiques eren ben diverses. N’hi havia una que fins i tot sortia a la caràtula inicial, amb una música alegre de Josep Maria Mainat. Resulta que la Carme i el David tenien les fotos emmarcades dels seus excònjuges al moble del menjador. En el segon capítol, a més, la Carme i el David els convidaven a sopar... perquè el Ricard i la Cordèlia s’havien casat.
L’APUNT
La sèrie no va tenir gaire èxit, potser per l’escassa cobertura de TV3 en aquella època i potser, també, perquè els mitjans eren escassos. Gairebé totes les escenes eren interiors, amb una ambientació més que senzilla. L’11 de maig del 1989 la sèrie es va reemetre al Canal 33 i també va passar desapercebuda.
EL RECORD
Hi ha un tret de la narrativa audiovisual de l’època que sorprèn força als ulls d’avui en dia: els personatges s’adreçaven, de tant en tant, a la càmera. Es presentaven a l’espectador i, llavors, començava l’acció. I un cop s’havien presentat, aturaven l’acció i feien aparts de manera regular, com en el teatre popular. Comentaven com era l’un o com era l’altre, què pensaven d’allò que estava passant, quines intencions tenien. Era un fer semblant al que molts anys després els teleespectadors van descobrir a Modern family.
OH!
Ja hem vist que alguns noms de lloc i de personatges eren prou curiosos. Va ser un recurs recurrent a la sèrie. Per exemple: la mamà de la Carme s’assemblava a l’actriu hongaresa Lya de Putti (1899-1931). En el sumari del capítol està escrit que “el nom ja ho diu tot”. I la cosina de la Carme, que només parlava en llatí, es deia Sor Condolencia de la Divina Redención.
