L’ORDINADOR TRIOMFANT

Inquietant per a alguns, entusiàstic per a d’altres, arúspex i sibil·les de tota mena anuncien que músics, escriptors, pintors, escultors, fotògrafs, cineastes, practicants de nous gèneres lligats a l’àmbit cibernètic tenen els dies comptats. Faran les obres d’art –ja en fan algunes– molt millor i més perfectes els ordinadors.

Sembla superada la polèmica sobre la capacitat d’un ens de crear-ne un altre que el superi. Fa molt de temps que els humans ho han fet, i no ens aturem a l’ordinador que va guanyar Kaspàrov als escacs, ni a les calculadores (ara les portem al mòbil) que fan sense errors complexes operacions aritmètiques moltíssim més de pressa que l’humà més intel·ligent. Els humans han fet aparells que volen, facultat no prestada per la natura com als ocells, però fa anys que es va inventar la bicicleta, amb la qual anem molt més ràpid que a peu. I fa mil·lennis, l’aixada, amb la qual obrim forats a terra impossibles de practicar amb les mans.

Són aquestes operacions equivalents a les que s’anuncien –moltes ja funcionen– amb els ordinadors en el terreny de les facultats cognitives? En primera instància, la qüestió merament tècnica es dona per superada. Però si es va a les causes i els motius, és obligat plantejar-se els de la creativitat. La màquina ja respon amb eficàcia a la requesta programadora de l’humà. Se la pot preparar per escriure el vuitè volum d’A la recerca del temps perdut? Segur, però tal peça anirà més enllà de la mera repetició de formes? Ampliarà l’univers proustià en la mateixa mesura en què ho hauria fet Proust mateix? En definitiva, el giny adquirirà la capacitat innovadora de la creativitat?

Es podrà programar un ordinador perquè senti la necessitat d’expressar-se? Prendrà la iniciativa de fer una obra d’art, de la mena que sigui, potser aliena als interessos i a la sensibilitat dels actuals humans? Implicarà un canvi d’aquests interessos i sensibilitat? A aquest cronista avui no li ve de gust entrar alegrement a la pista de patinatge, i no dirà pas “això no passarà mai” ni tampoc “això té els dies comptats perquè aviat serà d’una altra manera”. Per excés o per defecte, torres molt altes han caigut en l’arriscadíssim exercici d’anunciar el futur. Alguns fets de fons sí que semblen previsibles. Que la majoria dels visionaris que l’encertin ho hauran fet per vies ara mateix difícils de veure. Que venen canvis i novetats que obriran camins extraordinaris i difícils d’imaginar, i que propiciaran als humans notables exercicis de replantejament i d’humilitat.