11. Com si fos ahir “EM DIRÀS QUÈ COI ET PASSA?”
L’11 de setembre del 2017, TV3 va emetre el primer capítol de Com si fos ahir. Un grup de companys de l’Institut Reina Sibil·la es retrobava vint-i-cinc anys després al funeral d’un de la colla, el Ferran Vilella. L’Eva Codina (Alicia González Láa) buscava l’Andreu Vilella (Marc Cartes), el germà del difunt; la Marta Ramis (Sílvia Bel) deia que no hi hauria d’haver anat, que tenia la boca seca, que a ella aquests llocs...; el Miquel Cuevas (Eduard Farelo), calb, costava que el reconeguessin; el Quim Muñoz (Jordi Rico) saltava d’alegria –“Mecàgum la puta! Però què hi fots, aquí?”– quan veia l’Eva; la Gemma Molins (Àurea Márquez) estava angoixada: resulta que no havien arribat els recordatoris i que, a més, no trobava el seu fill, el Manel Vilella (Biel Montoro); la Sílvia Grau (Montse Germán) estava molt contenta de veure la Gemma –“perdona’m, Sílvia, però ara no puc estar per tu”, li deia una Gemma atabalada–. També hi havia el Jordi Quílez, (Andrés Herrera), de qui l’Eva i la Marta deien que s’havia fet gran i a qui criticaven de lluny: “Quina cara de fàstic que se li ha fotut...”. Això ho deia la Marta, marcant tendència.
Cinc anys i gairebé dos mesos després, el 8 de novembre del 2022, els companys d’institut van arribar al capítol 1.000. És una prova d’èxit, aquesta xifra. La sèrie ja s’ha situat tercera en el rànquing de longevitat, només superada per El cor de la ciutat (1.906 capítols) i La Riera (1.534 capítols). Ara com ara, Com si fos ahir va per la sisena temporada, amb una mitjana de 234.000 espectadors i una quota del 18,4%; i a internet, més de 80.000 usuaris únics i també més de 300.000 reproduccions en directe i a la carta.
En el capítol 1.000, tota la colla va anar a Sant Iscle per celebrar l’aniversari del Miquel, que en feia 52. La Gemma no podia parar de pensar en la mort del Joan Vidal. “Què li passa?”, deia algú durant la festa perquè, és clar, la Gemma s’havia aixecat plorant de taula. “Però què estàs fent?”, s’hi adreçava la Marta, incrèdula, poc abans que la Gemma confessés què va passar la nit del 15 d’agost.
En el capítol 1.004 la Joana Armengol (Marta Angelat) seia davant del seu fill, l’Andreu, i li preguntava: “Em diràs què coi et passa?” Una sèrie en què aparentment no passa res, ben lluny d’assassinats, de suïcidis, d’enverinaments, ben lluny de les truculències de les telenovel·les anteriors, i on passa tot a poc a poc, sense que es noti gaire, com a la vida. Els guionistes van explicar, quan tocava, que aquest era l’objectiu: enganxar per l’interès mateix de la quotidianitat.
“Em diràs què coi et passa?” Doncs res, que el Jordi es va separar de la Sílvia i que després va tenir algunes nòvies, que se’n va anar als Estats Units... Això passa. Que el Toni (David Vert), professor d’autoescola, sortia amb la Sílvia però que es va enamorar de la Gemma (i que se’n va anar a la recerca de la filla que tenia càncer). També passa això.
Que la Noe Linares (Elena Gadel) va culpar el Miquel de la mort del seu pare... Que el Litus Ramis (Pepo Blasco), que la Cati Adrover (Olalla Moreno), que la Gina (Meritxell Huertas), que tants i tants personatges. Una de les coses més bèsties que ha passat a Com si fos ahir és potser l’afer del Vicenç Vilella (Manel Barceló) amb la seva jove, l’Helena Reig (Cristina Genebat), vídua del Ferran.
Però què coi us passa? El Quim hi afegeix una observació espontània, de les seves: “Si fa dos dies que érem a l’institut...”
L’APUNT
Una de les gràcies de la sèrie és que dibuixa la normalitat dins la normalitat. Els protagonistes es troben en la cinquantena i, lògicament, qui més qui menys té la vista cansada. La naturalitat amb què l’Andreu es posa i es treu les ulleres quan les necessita per veure-hi de prop marca distància respecte de personatges interpretats anteriorment per Marc Cartes (el Jaume Balcells a Poblenou o el Salvador Borés a Laberint d’ombres); l’elegància amb què les porta el Miquel a la consultoria; la Marta, que també se les va posant i traient, i també ho fa l’Eva, amb un estil més desmenjat.
EL RECORD
El Ferran Vilella és l’artífex involuntari del retrobament dels antics companys del Reina Sibil·la: l’home s’ha mort abans de l’inici de la sèrie i la família i els amics van al seu funeral en el primer capítol. El Ferran no surt mai, ni amb escenes retrospectives, de manera que no sabem quin actor l’encarnaria, però podem jugar a imaginar-nos-ho.
OH!
D’aquesta sèrie urbana, ens complauen, ens amoïnen o ens sorprenen tot de trames i drames més o menys quotidians: la por de l’Andreu per ser seropositiu i per la possibilitat de patir Alzheimer; la relació lèsbica de les septuagenàries Joana i Paz; la Mari Carmen, vídua, que s’emparella amb un home més jove; fills que se’n van de casa; un possible homicidi involuntari; necessitar feina i córrer el risc de sotmetre’s a assajos clínics, o la violació de la Sílvia per part de… Calla, que ara ja se sap.