Novetat discogràfica
UN MAR OBERT A TOT
Halldór Már Stefánsson (Reikiavik, 1972) va arribar per primera vegada a Catalunya ara fa trenta anys, el 1993, per estudiar un postgrau de guitarra a Barcelona, animat pel guitarrista islandès Arnaldur Arnarson, que ja feia uns anys que estava instal·lat a la capital catalana, on feia classes a l’Escola de Música Luthier. Halldór Már, el seu nom propi compost reconvertit en nom artístic, no va acabar aquell postgrau, però es va enamorar d’una catalana i aquí continua, fent música, però no com a concertista de guitarra. Al seu país ja va formar part d’un grup de pop-rock, Tvö Dónaleg Haust –“Vaig col·laborar en el seu últim disc, l’any passat”– i aquí ha estat membre del grup Wiggum i també té un grup amb els seus tres fills (The Elephant in The Room), en paral·lel a una carrera en solitari que es mou lliurement entre el folk, la cançó d’autor i el pop. Tot i així, molta gent el coneix per una altra activitat que no té res a veure amb la música: la seva etapa com a presentador del programa Katalonski, de TV3, en el qual viatjava pel món per trobar-se amb gent que no és catalana però que ha après el català i això els ha comportat un canvi vital.
Recentment, Halldór Már ha publicat el seu quart disc, El mar no té camins (La Cúpula Music), després de Simple (2009), Winds (2014) i Records (2017), els dos primers en anglès i el tercer amb uns quants temes en català, llengua que ja és majoritària en aquest nou disc. “El català s’ha anat introduint en el repertori de mica en mica, no ho tenia planejat. Simplement, amb el disc Winds vaig tenir molt bona rebuda del públic d’aquí i vaig decidir fer algunes cançons en català com una mostra d’agraïment. La diferència és que, al principi, eren traduccions de cançons que havia escrit primer en anglès, i en aquest nou disc hi ha cançons que ja van néixer en català i que ara no sabria traduir a l’anglès. Només hi ha dos temes que hagin passat prèviament pel filtre de l’anglès, Salvarem el món i Ella aguanta una muntanya”, comenta aquest home loquaç, càlid i simpàtic, que explica així el títol del disc, aquest mar sense camins marcats, que és ell mateix: “És un mar obert que et deixa anar on vulguis, perquè així és com m’he sentit jo en aquest disc. El títol el va proposar la dissenyadora de la portada, Inés Alonso.”. Halldór Már remarca que és el primer disc en què treballa amb un productor –“És un repte cedir la teva feina a una altra persona i veure què en surt”– i la persona triada per acompanyar-lo en el viatge ha estat Caïm Riba. “Ell hi ha aportat el seu tarannà, la seva manera de fer, i ha tractat molt bé les veus.”
El disc s’obre amb Si em vols aquí, amb la veu convidada de Xavi de la Iglesia, de Blaumut, i Caïm Riba també canta a Salvarem el món. El cantautor islandès no oblida els seus orígens com a guitarrista (“Totes les acústiques són meves i també alguna elèctrica”), però també s’obre a noves sonoritats com a la ballable Depressió postvacacional, en què fins i tot ha inserit un petit diàleg de Plats bruts .
