Articles

Els refugis del cinema

Els darrers videoclubs que es mantenen oberts a Catalunya resisteixen innovant, combinant diferents negocis i, per damunt de tot, gràcies a la passió dels seus responsables i a la fidelitat dels clients

PILAR CERÓN
“Els videoclubs estan en extinció, però crec que es trobaran a faltar i que passarà el mateix que amb els LP: ara els tornen a recuperar”
DANIEL VENTURA
“El problema és la dificultat per trobar novetats, ja que sovint ni tan sols s’editen i passen directament a les plataformes”

Anar al vide­o­club per llo­gar una pel·lícula es va con­ver­tir, durant els anys noranta, en un ritual dels caps de set­mana. Hi ha qui encara ho recorda amb nostàlgia. Eren els anys dels repro­duc­tors en for­mat Beta o VHS, que van per­me­tre intro­duir el cinema en cada llar, sense depen­dre de la pro­gra­mació de les tele­vi­si­ons o haver d’anar a una sala de cinema. En pocs anys, els esta­bli­ments que llo­ga­ven o venien pel·lícules van pro­li­fe­rar a un ritme ver­ti­ginós i va haver-hi qui va vati­ci­nar que la nova forma de con­sum del cinema aca­ba­ria enter­rant les sales tra­di­ci­o­nals o reduint-les a la mínima expressió. Però a poc a poc, els espais van començar a decaure. Pri­mer de tot, per la pro­li­fe­ració d’expe­ne­dors que, a tall de cai­xer automàtic, per­me­tien llo­gar una pel·lícula a qual­se­vol hora del dia.

Avui, mal­grat la pro­li­fe­ració de les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als, que per­me­ten visu­a­lit­zar una pel·lícula o sèrie des de qual­se­vol suport, encara es man­te­nen oberts alguns –molt pocs– vide­o­clubs. A Bar­ce­lona, el més antic de tots és Video Ins­tan. El van fun­dar el 1980 els pares de l’actual pro­pietària, Aurora Depa­res, després de viat­jar a Lon­dres i París i des­co­brir un negoci que, en aquells moments, no exis­tia al nos­tre país. Mal­grat els ava­tars i les trans­for­ma­ci­ons del sec­tor de l’audi­o­vi­sual, qua­ranta-tres anys després encara es manté obert al car­rer Vila­do­mat de Bar­ce­lona. Això sí, ha estat a punt de tan­car defi­ni­ti­va­ment en diver­ses oca­si­ons: “Hem hagut de començar de zero en dues oca­si­ons”, ens diu la seva pro­pietària. En una d’aques­tes oca­si­ons, van haver de recórrer al micro­me­ce­natge. La pandèmia també els va com­pli­car la vida: “Vam haver de can­viar el local perquè ens van tri­pli­car el preu del llo­guer.” Després d’aban­do­nar el local que ocu­pa­ven des del 1980, van impul­sar una cam­pa­nya de micro­me­ce­natge que els va per­me­tre reo­brir el negoci tres mesos després. A través d’aquesta cam­pa­nya van acon­se­guir 630 mece­nes i un total de 40.000 euros. A canvi, els inver­sors van acon­se­guir des­comp­tes o entra­des per a espec­ta­cles rela­ci­o­nats amb el cinema. Entre els petits inver­sors hi havia per­so­na­li­tats del cine, com ara Pedro Almodóvar i Leti­cia Dolera, i també empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons del sec­tor, com ara l’Acadèmia del Cinema Català o A Con­tra­cor­ri­ente Films. Sor­pre­nent­ment, també van acon­se­guir el suport de noves pla­ta­for­mes digi­tals, com ara Fil­min.

SALA DE CINEMA

Video Ins­tant dis­posa d’un catàleg de prop de 47.000 títols i té prop de 800 socis, 250 dels quals paguen una tarifa plana (8,95 euros al mes) que els per­met acce­dir als títols que desit­gin. Avui dia, l’esta­bli­ment no només es dedica a llo­gar o ven­dre pel·lícules. També dis­posa d’una cafe­te­ria on s’orga­nit­zen tallers i pre­sen­ta­ci­ons i d’una petita sala de cinema de 32 buta­ques que es pot llo­gar per a cele­bra­ci­ons o visi­o­nats comu­ni­ta­ris, com­ple­ments que inten­ten atreure nou públic. Mal­grat les difi­cul­tats, l’Aurora con­tem­pla el futur d’esta­bli­ments com el seu espe­rançada, con­vençuda que hi ha espai de negoci per a tot­hom: “Tenir un compte en una o dues pla­ta­for­mes no hau­ria de ser incom­pa­ti­ble amb ser soci d’un vide­o­club. El vide­o­club suma.” I, en el cas del seu negoci, es mos­tra espe­rançada: “Video Ins­tan té recor­re­gut i hau­ria de ser sos­te­ni­ble.”

A banda de Video Ins­tan, a Bar­ce­lona es man­te­nen oberts altres esta­bli­ments d’aquest tipus. Al barri de Sants, al car­rer de Begur, tro­bem Video Marcha, obert des del 1994. El seu pro­pi­e­tari, Daniel Ven­tura, el com­pa­ti­bi­litza amb una buga­de­ria. El cinema és la seva passió i això és el que l’empeny a seguir amb una acti­vi­tat que fa temps que ha dei­xat de ser ren­di­ble. De fet, bona part dels vide­o­clubs que es man­te­nen oberts no es poden enten­dre sense el plus de passió que hi posen els seus pro­pi­e­ta­ris, que els ha permès superar pro­ves de foc prou impor­tants, dei­xant de banda la pròpia recon­versió del sec­tor. “El pro­blema –emfa­sitza en Daniel– és la difi­cul­tat per tro­bar nove­tats, ja que mol­tes vega­des ni tan sols s’edi­ten i pas­sen direc­ta­ment a les pla­ta­for­mes.” Com en el cas dels altres vide­o­clubs, un dels motius pels quals el manté obert és pel suport dels cli­ents, alguns dels quals prou fide­lit­zats com per con­ver­tir-se en socis. Marcha en té més de 200, que tenen a la seva dis­po­sició una llista de més de 6.000 pel·lícules.

A la mateixa capi­tal bar­ce­lo­nina també es man­te­nen oberts Cine­ad­dicte, al barri de Gràcia i Mr. Brown Store, al Poble­nou. En el pri­mer cas, com­ple­menta la venda i llo­guer de DVD amb la de lli­bres i altres mate­ri­als vin­cu­lats amb el cinema, com ara deco­ració o mar­xan­datge. Es manté, segons ens explica el seu pro­pi­e­tari, Jordi Roman, com “un reducte per a cli­ents molt espe­ci­als”, als quals se’ls ofe­reix 2.000 pel·lícules de venda i més de 500 de llo­guer. En el cas de Brown Store, a par­tir de la pandèmia s’ha espe­ci­a­lit­zat en còmics i novel·la gràfica i només ofe­reix unes 200 pel·lícules.

ARREU DEL PAÍS

A Tar­ra­gona es manté dem­peus el vide­o­club Impe­rial, l’únic que queda a la ciu­tat i un dels pocs de la demar­cació. És la resistència. Manté aque­lla volun­tat estoica de no voler tan­car por­tes encara que els ingres­sos hagin min­vat. Situat al cèntric car­rer de Pere Mar­tell, a tocar de la plaça Impe­rial Tàrraco, va obrir el febrer del 1990. Trenta-tres anys que han ser­vit a la seva pro­pietària, Pilar Cerón, una cinèfila empe­dreïda, per viure pri­mer l’auge i, ara, per patir la cai­guda lliure. “Ja no hi ha negoci”, lamenta. Res ja no és el mateix que en l’època d’esplen­dor. L’arri­bada de nous títols, per exem­ple, s’ha alen­tit: “Abans cada set­mana rebíem nove­tats, ara mol­tes pel·lícules ja sur­ten direc­ta­ment a les pla­ta­for­mes i aquí no podem reno­var gaire; sí que ens arri­ben nous títols, però cada vegada menys”, asse­gura.

En aquest esta­bli­ment s’hi acu­mu­len més de 30.000 títols en VHS i uns 9.000 en DVD, a més dels que tenen el for­mat Blu-ray. Però el llo­guer de pel·lícules és una pràctica que cau en picat. No només, diu, perquè les noves tec­no­lo­gies digi­tals i les pla­ta­for­mes de stre­a­ming han impo­sat el seu imperi, sinó perquè les res­tric­ci­ons per la pandèmia de la covid-19 van dei­xar tocats aquest tipus de negoci: “Quan ens vam haver de que­dar tan­cats a casa, la gent no venia al vide­o­club i van deci­dir con­trac­tar pla­ta­for­mes per veure les pel·lícules des de casa. Les res­tric­ci­ons per la covid ens han afec­tat molt”, explica. Per això, fa apro­xi­ma­da­ment un any van veure que calia una empenta al negoci, per petita que sigui, i ara el vide­o­club Impe­rial també és un punt de reco­llida de paque­te­ria: “No dona per a gaire, tam­poc, però tot ajuda; com que ens tro­bem en un car­rer cèntric de la ciu­tat, va bé tenir aquesta petita ajuda”, diu, men­tre entra una jove a l’esta­bli­ment a reco­llir un paquet. En l’estona que dura l’entre­vista entren tres o qua­tre per­so­nes a fer el mateix. Cap d’elles ha tra­ves­sat la porta per llo­gar una de les pel·lícules que s’expo­sen als pres­tat­ges i que s’amun­te­guen al tau­lell. “Què en farem, de tot això? És una pena. Pot­ser estaríem millor amb la porta tan­cada, però jo el porto al cor, aquest vide­o­club; és una qüestió de sen­ti­ment man­te­nir-lo obert”, asse­gura la Pilar. El per­fil del cli­ent actual és el d’una per­sona “de mit­jana edat o més gran”: ”És un cinèfil total, que ve cada set­mana a bus­car pel·lícules i a qui avi­sem quan n’arri­ben de noves.” A l’altre cap de corda, els joves: “Aquests bus­quen la como­di­tat a través de les pla­ta­for­mes. Abans les pel·lícules del vide­o­club es mira­ven en família, perquè les havien de retor­nar aviat. Ara cadascú està a la seva habi­tació mirant-les a través de les pla­ta­for­mes”, diu.

Ja fa set o vuit anys que van dei­xar sense fun­ci­o­nar els expe­ne­dors que encara estan ins­tal·lats a la façana d’aquest esta­bli­ment de Tar­ra­gona, i que per­me­tien ofe­rir un ser­vei vint-i-qua­tre hores. “Vam deci­dir tan­car aquests cai­xers automàtics pels cos­tos econòmics, sobre­tot per l’elec­tri­ci­tat i pel fet que havíem de tenir les pel·lícules dobla­des.” “No valia la pena”, diu la Pilar. Ella té 61 anys. El seu marit ja està jubi­lat. La pos­si­bi­li­tat de tan­car es mou com una espurna fugaç pel seu cer­vell, però no veu una altra sor­tida via­ble: “Quin altre negoci emprenc? Si a l’entorn del local hi ha tot tipus de comerços que tan­quen”, exclama Cerón, amant del cinema des de sem­pre. “Sem­pre anava a les sales de cinema, per a mi era molt impor­tant. Ara he vist tan­tes pel·lícules que quan veig l’inici d’una seqüència ja sé de quina es tracta.” La res­pon­sa­ble del vide­o­club Impe­rial té clar que aquest tipus de comerç “està en extinció”, però creu que tard o d’hora es tro­ba­ran a fal­tar: “Pas­sarà el mateix que va suc­ceir amb els LP: els han tro­bat a fal­tar i ara els tor­nen a recu­pe­rar.”

UN 85% MENYS

La bai­xada de l’acti­vi­tat –i, per tant, del negoci– als vide­o­clubs des de l’inici de la pandèmia, ara fa tres anys, fins ara és d’entre el 85 i el 90%. Almenys així ho adme­ten els res­pon­sa­bles d’un altre esta­bli­ment: el vide­o­club Cine­rama de Valls, a l’Alt Camp. “Si abans de la covid compràvem dues o tres o qua­tre pel·lícules de cada títol, ara algu­nes ni les com­prem i de les altres, poques còpies”, segons els seus res­pon­sa­bles, Jonat­han Adrián i Montse Mora­gas. El vide­o­club va néixer a mit­jans dels anys noranta i al cap d’un temps en van aga­far les reg­nes els pares del Jonat­han. I ell i la Montse ja fa quinze anys que se’n fan càrrec. Però Cine­rama no és només un vide­o­club: les pel·lícules només ocu­pen una part del local, i el negoci s’ha diver­si­fi­cat amb altres ser­veis i pro­duc­tes, sobre­tot lla­mi­na­dura, lote­ria i ser­vei de reve­lat de foto­gra­fies. “Seria del tot invi­a­ble tenir només el vide­o­club, ja no és el pilar”, asse­gura en Jonat­han. El relat és el mateix que fan els res­pon­sa­bles dels altres esta­bli­ments: els can­vis en els hàbits de con­sum a causa de les pla­ta­for­mes digi­tals –“hi ha estre­nes que es fan direc­ta­ment a les pla­ta­for­mes”– van afec­tar el negoci, però la crisi sanitària encara més: “Des de la pandèmia hem anat de mal borràs”; teníem un ren­di­ment posi­tiu abans de la covid, tot i que ja no era el negoci prin­ci­pal, però la pandèmia ho ha can­viat tot.” Ara els que­den els cli­ents fidels i altres d’esporàdics, “però res a veure amb els que teníem abans de la pandèmia”. Les pèrdues del vide­o­club les han com­pen­sat, diuen, amb la venda de lote­ria. Per tot ple­gat, els encar­re­gats del Cine­rama de Valls es plan­te­gen reduir encara més l’apar­tat des­ti­nat al ser­vei de vide­o­club.

A banda dels ante­ri­ors, també es manté obert el vide­o­club Vid Uni­ver­sal, a l’Escala, a l’Alt Empordà. El seu pro­pi­e­tari, Marc Palau, només obre els caps de set­mana o a hores con­vin­gu­des, però en Marc ha anun­ciat que aquest estiu tan­carà defi­ni­ti­va­ment: “Miraré de fer la meva col·lecció per­so­nal amb la mei­tat de les pel·lícules que tinc aquí, i la resta ja ho veu­rem. N’hi ha de des­ca­ta­lo­ga­des!”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor