“Ah! Terra não era intenção do ser humano te maltractar / É que cada um tem o seu tempo / É que cada um tem o seu entendimiento.”

(Planeta Terra, de Neide Góes)

Fa uns dies, en un taller que imparteixo sobre comunicació científica en l’assignatura d’educació ambiental del grau de ciències ambientals de la UB, vam encetar una discussió recurrent i malauradament sense una solució clara sobre el canvi climàtic. En concret els arguments i contraarguments giraven al voltant de quines mesures poden resultar més efectives per evitar que els seus efectes es continuïn incrementant fins a finals de segle, la qual cosa es preveu que sigui el pitjor escenari possible. És millor plantar-nos malgrat el patac econòmic i per tant també social que representaria? O és preferible anar disminuint progressivament les emissions de CO2 seguint uns protocols que, cada vegada, s’endarrereixen més, davant la dificultat de trobar alternatives ecològiques i socials suficientment viables a escala mundial? Com es desprèn dels versos que he seleccionat, tenim el nostre temps i el nostre enteniment perquè, malgrat que no ha estat la nostra intenció maltractar la Terra, ho estem fent.

Aquest mes us vull suggerir dos llibres que aborden aquesta qüestió de manera complementària, centrats en els recursos que ens ofereixen les plantes. D’una banda, Planta’t. Crisi climàtica, boscos i salut humana, del metge i especialista en organització i administració d’empreses Josep Santacreu. Santacreu aposta pels arbres com a agents capaços de segrestar part de l’excedent de CO2 de l’atmosfera. Comença fent una anàlisi de la situació actual dels boscos i dels efectes de la pèrdua de biodiversitat, i proposa incrementar-ne la superfície però no com a elements estàtics de la natura, sinó per aprofitar la fusta que produeixen per substituir molts dels materials que utilitzem actualment. Ho analitza, també, des de la perspectiva de la salut humana i de la qualitat de vida, també en entorns urbans.

D’una altra banda, Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa, de l’enginyer tècnic agrícola, pagès i formador Francesc Font. Font defensa l’aplicació del que anomena agricultura regenerativa, com a eina per contribuir també a disminuir els efectes de la crisi climàtica. És una extensió de l’agricultura ecològica i orgànica que es basa en la utilització de pràctiques sostenibles i respectuoses amb l’entorn per afavorir, sobretot, els processos naturals de regeneració del sòl. Rebutja, per tant, la utilització de pesticides i fertilitzants sintetitzats químicament i l’ús de plantes modificades genèticament.

Tanmateix, no tot és tan senzill com sembla. Hi ha ecòlegs que aposten precisament per limitar la superfície forestal, atès que consumeix molts més recursos hídrics que els prats i els matollars. I també hi ha qui planteja el dubte raonable de si l’agricultura regenerativa seria suficientment productiva, atenent a la multitud d’interessos encreuats que hi ha en la societat. Possiblement plantar-nos no és la solució, però utilitzar les plantes com a aliades, amb enteniment i ara que encara tenim temps, és de sentit comú per no maltractar tant la Terra. I ambdós llibres ens en donaran bons arguments.