PLANTEM-NOS?

“Ah! Terra não era intenção do ser humano te mal­trac­tar / É que cada um tem o seu tempo / É que cada um tem o seu enten­di­mi­ento.”

(Pla­neta Terra, de Neide Góes)

Fa uns dies, en un taller que impar­teixo sobre comu­ni­cació científica en l’assig­na­tura d’edu­cació ambi­en­tal del grau de ciències ambi­en­tals de la UB, vam ence­tar una dis­cussió recur­rent i malau­ra­da­ment sense una solució clara sobre el canvi climàtic. En con­cret els argu­ments i con­tra­ar­gu­ments gira­ven al vol­tant de qui­nes mesu­res poden resul­tar més efec­ti­ves per evi­tar que els seus efec­tes es con­tinuïn incre­men­tant fins a finals de segle, la qual cosa es pre­veu que sigui el pit­jor esce­nari pos­si­ble. És millor plan­tar-nos mal­grat el patac econòmic i per tant també social que repre­sen­ta­ria? O és pre­fe­ri­ble anar dis­mi­nuint pro­gres­si­va­ment les emis­si­ons de CO2 seguint uns pro­to­cols que, cada vegada, s’endar­re­rei­xen més, davant la difi­cul­tat de tro­bar alter­na­ti­ves ecològiques i soci­als sufi­ci­ent­ment via­bles a escala mun­dial? Com es desprèn dels ver­sos que he selec­ci­o­nat, tenim el nos­tre temps i el nos­tre ente­ni­ment perquè, mal­grat que no ha estat la nos­tra intenció mal­trac­tar la Terra, ho estem fent.

Aquest mes us vull sug­ge­rir dos lli­bres que abor­den aquesta qüestió de manera com­ple­mentària, cen­trats en els recur­sos que ens ofe­rei­xen les plan­tes. D’una banda, Planta’t. Crisi climàtica, bos­cos i salut humana, del metge i espe­ci­a­lista en orga­nit­zació i admi­nis­tració d’empre­ses Josep San­ta­creu. San­ta­creu aposta pels arbres com a agents capaços de segres­tar part de l’exce­dent de CO2 de l’atmos­fera. Comença fent una anàlisi de la situ­ació actual dels bos­cos i dels efec­tes de la pèrdua de bio­di­ver­si­tat, i pro­posa incre­men­tar-ne la superfície però no com a ele­ments estàtics de la natura, sinó per apro­fi­tar la fusta que pro­du­ei­xen per subs­ti­tuir molts dels mate­ri­als que uti­lit­zem actu­al­ment. Ho ana­litza, també, des de la pers­pec­tiva de la salut humana i de la qua­li­tat de vida, també en entorns urbans.

D’una altra banda, Arre­lats a la terra. Pro­pos­tes per a una agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva, de l’engi­nyer tècnic agrícola, pagès i for­ma­dor Fran­cesc Font. Font defensa l’apli­cació del que ano­mena agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva, com a eina per con­tri­buir també a dis­mi­nuir els efec­tes de la crisi climàtica. És una extensió de l’agri­cul­tura ecològica i orgànica que es basa en la uti­lit­zació de pràcti­ques sos­te­ni­bles i res­pec­tu­o­ses amb l’entorn per afa­vo­rir, sobre­tot, els pro­ces­sos natu­rals de rege­ne­ració del sòl. Rebutja, per tant, la uti­lit­zació de pes­ti­ci­des i fer­ti­lit­zants sin­te­tit­zats química­ment i l’ús de plan­tes modi­fi­ca­des genètica­ment.

Tan­ma­teix, no tot és tan sen­zill com sem­bla. Hi ha ecòlegs que apos­ten pre­ci­sa­ment per limi­tar la superfície fores­tal, atès que con­su­meix molts més recur­sos hídrics que els prats i els mato­llars. I també hi ha qui plan­teja el dubte rao­na­ble de si l’agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva seria sufi­ci­ent­ment pro­duc­tiva, ate­nent a la mul­ti­tud d’interes­sos encre­uats que hi ha en la soci­e­tat. Pos­si­ble­ment plan­tar-nos no és la solució, però uti­lit­zar les plan­tes com a ali­a­des, amb ente­ni­ment i ara que encara tenim temps, és de sen­tit comú per no mal­trac­tar tant la Terra. I ambdós lli­bres ens en dona­ran bons argu­ments.