FORTES, PUNKS I AMB HIJAB

Fil­min és, sens dubte, la pla­ta­forma en què tro­bar peti­tes sèries que no són fàcils de veure a les grans pla­ta­for­mes i que demos­tren que al món de la tele­visió, encara que ho sem­bli per l’enor­mi­tat de catàlegs que hi ha dis­po­ni­bles en stre­a­ming, no està tot inven­tat. We are Lady Parts és una d’aques­tes agra­da­bles sor­pre­ses. Dar­rere de l’humor anglès més brètol, fa un retrat de la diver­si­tat dins del món musulmà. Una diver­si­tat que des de la nos­tra pers­pec­tiva queda ama­gada per clixés i pre­ju­di­cis, però que en una ciu­tat com Lon­dres vibra de manera impa­ra­ble i enri­qui­dora. La sèrie, que es va estre­nar el 2021 a Chan­nel 4, és una cre­ació de Nida Man­zoor, direc­tora i escrip­tora britànica nas­cuda en una família musul­mana d’ori­gen pakis­tanès. El seu objec­tiu quan va escriure el guió era demos­trar que més enllà dels matri­mo­nis con­cer­tats i els crims d’honor exis­teix una altra rea­li­tat de dones musul­ma­nes i femi­nis­tes que no es veu reflec­tida a la tele­visió actual. Ella mateixa ha reco­ne­gut que la història que explica a la sèrie és una mica la seva.

Així, el seu alter ego és la pro­ta­go­nista, l’Amina (Anjana Vasan), una jove tran­quil·la i somi­a­dora que està enlles­tint el doc­to­rat en bioquímica i que sent la pressió social, espe­ci­al­ment de les seves ami­gues més tra­di­ci­o­nals, per tro­bar un bon marit. En les seves hores lliu­res, l’Amina fa clas­ses de gui­tarra a nens amb pro­ble­mes, però no toca mai en públic perquè el seu entorn ho con­si­dera pro­hi­bit (les amis­tats, no els pares, que són molt més moderns que ella). L’indis­si­mu­lat interès en un noi que es troba pel car­rer fa que l’Amina es pre­senti a un càsting musi­cal que ha orga­nit­zat la Saira, la líder del grup punk i femi­nista Lady Parts. Sense saber ben bé què fa, l’Amina s’acaba inte­grant en aquest diver­tit grup for­mat per dones molt dife­rents però que tenen en comú la seva passió per la música i el fet de ser musul­ma­nes i femi­nis­tes. Són noies que volen con­que­rir els esce­na­ris i que no dub­ten a can­tar him­nes com Vol­de­mort sota el meu moca­dor i Bas­hir amb una bona barba per rebut­jar el mas­clisme. La Saira (Sarah Kame­ela Impey) és la impul­siva voca­lista que de dia tre­ba­lla en una car­nis­se­ria i de nit deixa sor­tir tota la ràbia con­tin­guda can­tant i tocant la gui­tarra rítmica. La bai­xista és la Bisma (Faith Omole), una mare negra feliçment casada que dibuixa còmics sobre dones que es tor­nen assas­si­nes quan tenen la regla. L’altra inte­grant és la bate­ria, l’Ayesha (Juli­ette Mota­med), una con­duc­tora d’Uber que tot el que té d’alta ho té de mal­hu­mo­rada. I final­ment hi ha la mànager, la mis­te­ri­osa Mon­taz (Lucie Short­house), la més esbo­jar­rada de totes, que no perd mai l’espe­rança en l’èxit grup. Mal­grat les seves dis­crepàncies i bara­lles, aques­tes qua­tre joves acon­se­gui­ran que l’Amina superi les seves inse­gu­re­tats, pos­posi els mal­de­caps de bus­car marit i deixi anar la seva passió per la música.