Teatre

Catalunya, terra de premis

La diversitat de distincions (sovint sense compensació econòmica) posen en relleu els artistes a partir d’unes bases i una tipologia de jurat que varia en cada premi. Sovint, hi ha obres que acaparen reconeixements diferents, al seu pas per les gales

I EL MARGARIDA XIRGU?
El Xirgu va estar a punt de desaparèixer el 2022. Ara, el lideren la capçalera digital Núvol i la federació de teatres amateurs

Deia la dra­ma­turga Vic­to­ria Szpun­berg fa unes set­ma­nes en una xer­rada vin­cu­lada als pre­mis de la Crítica escla­tant d’iro­nia que a Cata­lu­nya “hi ha més dra­ma­turgs que cata­lans!”. Evi­dent­ment, l’exa­ge­ració demos­tra les ganes de crear i de pre­sen­tar-ho en públic. I, davant d’aquesta immensa pro­ducció, també es pro­di­guen els pre­mis de tea­tre. En van apa­rei­xent contínua­ment amb la par­ti­cu­la­ri­tat que cada un té un uni­vers dife­rent. En totes aques­tes bom­bo­lles, alguns pre­mis llu­ei­xen més que els altres. Sense voler com­pe­tir entre si, sí que hi ha una certa empi­pada si algun espec­ta­cle des­taca en un premi abans que en els altres. Us pre­sen­tem alguns pre­mis (pro­ba­ble­ment en dei­xa­rem al sarró per falta d’espai o per des­co­nei­xe­ment) començant pels que es donen aquests dies.

Els pre­mis Serra d’Or es van entre­gar tres dies abans que els de la Crítica. En les cate­go­ries de tea­tre i dansa es van avançar als vere­dic­tes dels crítics. Els Serra d’Or han cele­brat la 57a edició i es trien a par­tir d’un jurat específic. Els de la Crítica (que es van entre­gar dilluns) també han des­ta­cat Ani­mal negre tris­tesa, d’Anja Hilling, diri­gida per Julio Man­ri­que, i R-A-U-X-A, d’Aina Ale­gre. Els pre­mis de la Crítica tenen diver­sos jurats: es voten entre una vin­tena de crítics (cate­go­ria de tea­tre o Nova­veu) o cinc mem­bres (dansa, fami­liar, arts del car­rer, circ). La tria dels pre­mis de la Crítica es fa a par­tir de les obres estre­na­des l’any ante­rior. És un uni­vers que supera el miler d’obres. L’any pas­sat, els dife­rents jurats van votar (pels que podien aspi­rar a estar nomi­nats) prop de 600 pro­pos­tes en dife­rents cate­go­ries i jurats de 195 espec­ta­cles. Tot i que els jurats bus­quen con­sen­suar tro­ba­lles, sovint coin­ci­dei­xen a des­ta­car els tre­balls de més reper­cussió i afo­ra­ment (perquè hi ha més opor­tu­ni­tats perquè una massa de crítics els hagi vist en directe).

Pro­ba­ble­ment, els guar­dons més popu­lars de tea­tre són els pre­mis Butaca. En part perquè els vota el públic. Tot i això, abans cal fer una selecció dels nomi­nats (varien molt d’any en any), de la qual s’encar­rega una comissió d’espec­ta­dors que veuen un cen­te­nar d’espec­ta­cles l’any, apro­xi­ma­da­ment. S’ator­guen des del 1995 i els dos dar­rers anys han aca­bat con­cen­trant la majo­ria dels pre­mis en dos espec­ta­cles. El 2021 es van donar vuit pre­mis Butaca a Canto jo i la mun­ta­nya balla i tres més a La filla del mar) i el 2022 Can­tando bajo la llu­via i L’ore­neta van sumar 13 dis­tin­ci­ons). També Tea­tre Bar­ce­lona busca el vot dels seus segui­dors per eri­gir les obres més impor­tants de la tem­po­rada, a par­tir d’una selecció prèvia que fa el web. En l’apar­tat de pre­mis que atorga un mitjà con­cret, també hi cons­ten pre­mis com ara el Time Out i el Zirkòlika, de circ. En aquest últim cas, per poder-hi aspi­rar, cal dema­nar-ho a la revista de circ. És a par­tir dels can­di­dats apun­tats que un jurat en fa la tria. En gene­ral, tots els pre­mis par­tei­xen de la car­te­llera escènica al Prin­ci­pat, bàsica­ment a Bar­ce­lona o els fes­ti­vals estratègics, en què les direc­ci­ons artísti­ques donen l’opor­tu­ni­tat a les noves pro­pos­tes d’inves­ti­gació. El Temps de les Arts, en canvi, juga fort la seva implan­tació dels Països Cata­lans. Per això, des de la pri­mera edició, busca jurats mix­tos del ter­ri­tori i pari­ta­ris que tin­guin molt en compte allò que es fa arreu i ho pre­sen­ten amb un des­ple­ga­ment espec­ta­cu­lar a través de totes les tele­vi­si­ons públi­ques del Prin­ci­pat (TV3), el País Valencià (À Punt) i les Illes Bale­ars (IB3). Els pre­mis d’El Temps de les Arts també par­tei­xen dels que regis­tren les com­pa­nyies al seu web (ara es reben pro­pos­tes fins al 30 de juny).

Altres pre­mis s’ator­guen des d’asso­ci­a­ci­ons (tot i que sovint es vin­cula algun peri­o­dista espe­ci­a­lista al jurat per mos­trar la trans­parència i obrir el marc men­tal d’artis­tes i pro­duc­tors). En aquesta llista, des­ta­quen els pre­mis Ciu­tat de Bar­ce­lona i els Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura, d’àmplia tra­jectòria i dels pocs en què el premi suposa una com­pen­sació econòmica. Adetca ha ins­tituït, fa pocs anys, els pre­mis Adetca Cata­lu­nya. També s’ator­guen anu­al­ment els Dan­sa­Cat, impul­sats per l’Asso­ci­ació de Pro­fes­si­o­nals de la Dansa de Cata­lu­nya (a par­tir d’una selecció feta per una comissió). Pel que fa als pre­mis FAD Sebastià Gasch d’Arts Para­te­a­trals, s’han con­ce­dit fins al 2018.

El premi Mar­ga­rida Xirgu, final­ment, va estar a punt de des­a­parèixer. És un premi amb tra­dició. Només el pot rebre una actriu i només en una ocasió. S’atorga des del 1973 impul­sat per la Penya Les­mos. El 2014, el va assu­mir l’Agru­pació Dramàtica de Bar­ce­lona, que just fa un any va anun­ciar que dei­xava d’impul­sar-lo. Van ser la capçalera Núvol i la Fede­ració de Grups de Tea­tre Ama­teur els que van reco­llir el guant i s’han com­promès a man­te­nir-lo per als pròxims anys.

Cata­lu­nya és terra de pre­mis. I, tot i així, sem­pre hi haurà una gran massa d’artis­tes que pen­sen que se’n merei­xe­rien un i con­ti­nuen con­fi­ant, any a any, en l’espe­rada sor­presa.

CANDIDATS CATALANS ALS PREMIS MAX

El 17 d’abril s’atorguen a Cadis els premis Max, que concedeix la Fundació de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Per provar d’ampliar la mirada, des de fa uns anys la tria dels prenominats es fa entre tres jurats que trien propostes per la seva procedència: Barcelona, Madrid i la resta de l’Estat espanyol. Per participar-hi s’ha de ser membre de la SGAE i la votació final tindrà en compte els vots dels seus socis. Però, ara per ara, és la foto més àmplia que permet il·lustrar les obres de més reconeixement a l’Estat espanyol, encara que la tendència continua sent que el gruix dels premis els acaparen les produccions amb temporada a la capital espanyola.

Els teatre és local, majoritàriament, tot i que es provi d’escampar arreu amb les gires, que, a més, estan mediatitzades a partir dels caps de cartell (sovint exalçats amb una projecció al cinema o la televisió).

Dimarts, un grapat dels nominats de Catalunya van compartir una conversa amb la premsa per posar en relleu els premis que serveixen d’estímul i de reconeixement. El mercat és capriciós. La Cia. Pagans aspira al fet que la nominació a categoria de carrer els permeti obrir front a l’Estat espanyol amb el seu únic espectacle, Paraules que trenquen ossos. Manolo Alcántara competeix en la mateixa categoria amb Maña. Ell ha estrenat una dotzena d’espectacles i és el primer cop que accedeix al Max. I, per cert, actua més a l’Estat espanyol que a Catalunya (tot i viure a Sant Celoni). El Liceu ha avançat que prepara una nova òpera comunitària per al 2026/27 i que manté contactes amb les corals del Raval amb qui va signar La gata perduda. Pau Carrió aspira a espectacle i adaptació de Crim i càstig. La dansa amb personatges teatrals de Runa, de Lali Ayguadé, podria endur-se fins a tres Max. El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai s’ha vist fa poc al poble on, fa 80 anys, Antoni Benaiges va fer classe, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Pere Arquillué lamenta no poder compartir nominació de L’adversari amb Carles Martínez.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.