Pantalla

EM POT FIRMAR EL LLIBRE?

Això dels fans real­ment fa por. En vam ser tes­ti­mo­nis recent­ment amb la visita de Quen­tin Taran­tino a Bar­ce­lona quan va venir a pre­sen­tar el seu nou lli­bre, Refle­xi­ons sobre cinema. És cert que la fama li ve donada pel seu ves­sant de cine­asta i que ara com a escrip­tor recull els fruits d’una ido­la­tria que riu-te’n tu d’algu­nes estre­lles del pop i el rock, per­se­guit per una munió de fans/fanàtics, alguns ves­tits per a l’ocasió amb saba­tes i jaque­tes a l’estil Kill Bill. Més que revi­sar que tots tinguéssim el mòbil des­con­nec­tat i pre­cin­tat en un saquet hermètic, pot­ser els agents de segu­re­tat hau­rien fet millor de mirar si en alguna de les mot­xi­lles hi havia armes o alguna catana, perquè alguns feien, com dèiem, real­ment basarda.

Això del fana­tisme sem­bla una com­pe­tició per demos­trar qui és més fan d’algú. Qui ho va saber plas­mar en un lli­bre va ser Step­hen King, qui si no? Par­lem, és clar, de Misery, nom del per­so­natge lite­rari creat per l’escrip­tor Paul Shel­don (James Caan) que, can­sat d’escriure novel·les romànti­ques mal­grat el seu èxit, deci­deix matar-la. Alli­be­rat del pes cre­a­tiu per poder can­viar de regis­tre i acon­se­guir l’aplau­di­ment dels crítics, s’aïlla en una cabana de Colo­rado de la qual sor­tirà amb un assaig fresc sota el braç, però l’infor­tuni fa que tin­gui un acci­dent de cotxe, pre­ci­sa­ment quan tor­nava a la ciu­tat, i la for­tuna, que sigui res­ca­tat per Anny Wilkes (Kathy Bates), que es pre­senta com la seva “prin­ci­pal admi­ra­dora”. Aquesta bona dona i fan número u el cui­darà men­tre l’escrip­tor resta pros­trat amb les dues cames tren­ca­des al llit, fins que des­co­breix el nou rumb lite­rari que emprèn Shel­don, i ales­ho­res deci­deix con­ver­tir-se en la seva musa... de l’hor­ror!

Rob Rei­ner, cine­asta ava­lat per adap­tar ante­ri­or­ment i de forma magis­tral El cos a Compta amb mi, es va encar­re­gar de por­tar aquest relat a la gran pan­ta­lla. Nar­ra­dor d’històries nat, l’autor de La prin­cesa pro­mesa va saber apro­fi­tar el mate­rial que tenia entre mans i apun­ta­lar el duel que s’esta­bleix entre l’escrip­tor i la lec­tora. Es va bene­fi­ciar del fet d’haver sabut esco­llir dos actors esca­ients per als papers, sobre­tot Kathy Bates, que encarna aquesta psicòpata abo­nada als can­vis d’humor en l’apo­te­osi del seu amour fou. És cert que King va posar les bases amb la per­so­ni­fi­cació d’un dels seus per­so­nat­ges més ter­rorífics, tant o més que els mons­tres fantàstics a què ens tenia i ens té acos­tu­mats. Bé, una mena de Johnny d’El res­plan­dor, però al revés (aquí l’escrip­tor és la víctima).

La història és molt tea­tral, suc­ce­eix bàsica­ment en un únic espai en bona part del metratge: la casa aïllada d’Anny Wilkes. I amb aquest ele­ment escènic, el direc­tor juga amb el ter­ror psi­cològic man­te­nint la tensió i un tor­ce­braç amb l’espec­ta­dor a base d’esce­nes angoi­xants, claus­trofòbia i algun cop d’efecte que és com si fos a tu a qui et tren­quen un os... Els que heu vist la pel·lícula ja m’ente­neu.

Que a Misery hi apa­re­gui Lau­ren Bacall i Ric­hard Farnsworth en papers secun­da­ris li dona punts extra, i que porti el plan­te­ja­ment de La fines­tra indis­creta a un nou ter­reny (la immo­bi­li­tat del pro­ta­go­nista enfron­tat a una amenaça letal) con­ver­tei­xen aquest film en el gran retrat d’una obsessió. També, d’allò més reco­ma­na­ble, en un manual d’auto­a­juda i, per què no, de ris­cos labo­rals per a aquells escrip­tors que aquests dies s’han fet un fart de fir­mar i fer-se fotos amb fans. Compte!, que avui ja ningú escriu amb màquina d’escriure, i cap tau­leta o teclat d’ordi­na­dor són eines prou pesants ni efi­ca­ces per sal­var cap escrip­tor d’un fan fatal, estam­pant-li al cap en el cas que algun lec­tor tras­passi la distància que hau­rien de man­te­nir.

MISERY Direcció: Rob Reiner Producció: Rob Reiner, Andrew Scheinman, Jeffrey Stott, Steve Nicolaides Guió: William Goldman País: Estats Units Any: 1990
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor