Bigas Luna a la terra
Les fotografies que va captar Josep Borrell Garciapons del Bigas Luna més quotidià i del cineasta en plena feina conformen la doble exposició que s’ha organitzat a Reus per commemorar els deu anys de la seva mort. El primer, i de moment únic, homenatge al director de cinema
VISIÓ CINEMATOGRÀFICA
“Els ulls de Borrell i de Bigas Luna enquadraven tot el que veien, una característica innata que es té o no es té”Al director de cinema Bigas Luna (1946-2913) li agradava referir-se al triangle format per les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, juntament amb el Priorat i les Terres de l’Ebre, com “la Califòrnia catalana”. Mort fa deu anys, el cineasta barceloní, amb arrels a Valls, estava molt vinculat a aquestes terres, on va rodar algunes de les seves pel·lícules (Jo soc la Juani, La teta i la lluna...); va crear, a Reus, el Taller Bigas Luna de cinema digital; va participar activament en el Festival de Curtmetratges de Reus (FEC), i també va viure a la Riera de Gaià (al mas del Virgili). I és en aquesta part del país on s’ha organitzat el primer, i de moment únic, homenatge en motiu del desè aniversari de la seva mort. A la doble exposició Bigas Luna (1946-2012): deu anys després, organitzada per la Fundació Privada Reddis i el Museu Salvador Vilaseca de Reus, en col·laboració amb el Centre de Lectura, no només s’hi recorda la trajectòria del cineasta, sinó que es posa de relleu la d’un altre gran artista de la imatge: el fotògraf Josep Borrell Garciapons. Ell va ser amic i còmplice de Bigas i va fotografiar les seves filmacions cinematogràfiques. Ara, una selecció de setanta-cinc imatges de Borrell Garciapons s’exposen repartides en dos espais: el Centre de Lectura i el Museu Salvador Vilaseca. Són imatges impactants, algunes del Bigas Luna més íntim i quotidià, el que trepitjava la terra, i que ajuden a entreveure què hi havia darrere del provocador director de cinema; d’altres mostren la seva activitat professional i el reflecteixen com “un personatge innovador, visionari i avançat al seu temps”, segons Carme Buixeda, presidenta de la Fundació Reddis.
Borrell Garciapons va conèixer Bigas Luna en els anys noranta, a través d’un altre artista, Rafael Bartolozzi (1943-2009). Amb ell, amb la dona de Luna, Cèlia Orós, i amb altres personalitats del món de la cultura van formar un cercle especial d’amics. Es trobaven al mas del Virgili de la Riera o a la casa dels Bartolozzi, a Vespella de Gaià, i d’allà sortien projectes, ja fossin de cinema, ja fossin per engegar un festival de poesia visual. “Ell [Bigas Luna] havia estudiat disseny, i jo, també. Bartolozzi ens va presentar i vam començar a elaborar idees junts”, explica el fotògraf. A ell i al cineasta els unia una coincidència: “Els seus ulls enquadraven tot el que veien, una característica innata que es té o no es té”, segons els organitzadors de l’exposició.
A partir de l’any 2000, quan Bigas Luna havia de rodar alguna pel·lícula trucava a Borrell perquè enregistrés unes imatges de plató i després anaven a dinar al mas del Virgili. Allà Borrell prenia els retrats més quotidians del cineasta, que són els que ara es poden veure al Centre de Lectura de Reus: Bigas amb el seu gos Pirata, passejant amb un parell de ruquets o tirant petards a la finca. “Aquest és el Bigas Luna menys conegut, el de les trobades familiars o amb amics, el dels passejos entre la pedra seca..., és la part de l’exposició més intimista”, explica Borrell. Són imatges que captava amb la complicitat de Bigas: les trobades amb els amics compartint activitats com ara la defensa de la pedra seca, les propostes adreçades a polítics del País Valencià; el projecte de les seves creacions artístiques amb galeristes italians per a una exposició a la sala Marena Rooms de Torí; el collage Sense de Bigas (aquarel·la sobre paper retallat, inscripcions en llapis, 2000), i la fotografia de Lactatio. També s’hi pot veure la trobada amb l’arquitecte Vicente Guallart per al projecte New Civilization, un centre d’investigació tecnoagrícola, creació digital i producció ecològica a Vila-seca (2004): “Era un projecte espectacular que no es va arribar a fer, suposo que per qüestions polítiques i econòmiques”, segons Borrell.
Pel que fa al Museu Salvador Vilaseca, aplega les imatges relacionades amb el vessant més professional. S’hi exposen imatges de filmació –de plató i exteriors– de l’espectacle teatral Comedias bárbaras (2003) i de les produccions cinematogràfiques Jo soc la Juani (2006) i Di Di Hollywood (2010), a més de fotografies del Festival Europeu de Curtmetratges FEC i del Taller Bigas Luna Reus, on el director impartia classes de creació de cinema digital i Borrell de fotografia, tots dos amb mètodes aleshores innovadors. Un dels alumnes d’aquest taller va ser l’artista, docent i cineasta Santiago Garrido, director del documental Bigas x Bigas, en què apareixen les darreres imatges enregistrades pel director barceloní. “Vaig venir de l’Argentina a Reus quan tenia 22 anys per fer una prova al taller de Bigas Luna; tot ho vaig aprendre aquí i encara ara Bigas Luna està present en la meva vida”, recorda.
Borrell Garciapons no només va treballar amb Bigas Luna. També va ser col·laborador habitual d’artistes com Carles Santos, Mariaelena Roqué i el mateix Rafael Bartolozzi.