El 15 de març es va subhastar a França un compartiment de retaule atribuït a Jaume Huguet, un dels pintors més aclamats de l’art gòtic català. L’obra sortia a la venda amb l’atribució correcta, però els responsables de la casa de subhastes francesa desconeixien una informació rellevant: aquell fragment corresponia a una obra documentada del mestre, el retaule que va pintar per a l’església de Sant Martí de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental) cap al 1465, any en què va signar el contracte per dur-lo a terme. Conservem aquell document i coneixem molt bé les característiques de l’encàrrec gràcies als acords que van signar els promotors amb el pintor. Va ser gràcies a aquest contracte que un servidor de vostès va poder establir l’associació entre el document i l’obra apareguda en subhasta.

A la vista de la troballa, vaig comunicar-ho a les institucions públiques competents, que no van considerar oportú fer l’adquisició, malgrat que al MNAC es conserven tres compartiments més del mateix retaule, i un quart és propietat de la Fundació Francisco Godia de Barcelona. S’ha perdut, per tant, l’oportunitat d’afegir una peça més al trencaclosques que ha esdevingut aquesta obra. Alguns sembla que no han acabat d’entendre que, tot i que conservem aquestes altres tres peces al museu barceloní, l’administració té l’obligació i la responsabilitat de combatre el desllorigament patrimonial que ha patit el nostre país, i que quan apareix a l’estranger una obra amb aquestes característiques, procedent d’un conjunt documentat d’un dels nostres grans artistes, l’hem de tornar cap a casa sigui com sigui. No serveixen les excuses de l’estat de conservació (que no era pas tan dolent com algú va dir), ni la dels calés, ja que l’obra es va vendre per uns 45.000 euros, inclosa la comissió de la casa de subhastes.

La nostra història, sempre capriciosa, ha volgut que molts dels retaules que embellien les nostres esglésies des dels temps de Pere el Cerimoniós i companyia hagin acabat dispersos per una infinitat de museus d’arreu del món i col·leccions privades, en una diàspora que fa de mal pair i que hem de mirar de revertir sempre que ens sigui possible. Aquest cop l’administració ha fallat, però no ho ha fet l’antiquari barceloní que ha adquirit la pintura de Jaume Huguet i l’ha portat de retorn a Catalunya. Ja està bé que allà on no arriben les institucions puguin fer-ho els privats, però el més desitjable hauria estat que l’obra ingressés al MNAC i que ara fos de tots.