Articles

On posen l’ull

Quan es parla de buddy movies, en argot cine­ma­togràfic pel·lícules de col·legues, gene­ral­ment es fa referència a un subgènere de cinema policíac i d’acció que es va popu­la­rit­zar en els anys vui­tanta i que es va repro­duir com xur­ros en els noranta. Sol tenir com a pro­ta­go­nis­tes una pare­lla d’agents d’allò més dis­pars i con­tra­po­sats, que junts resul­ten infal·libles. A causa d’aquesta bipo­la­ri­tat de per­so­na­li­tats (també tot sovint de caràcter racial o de subs­trat social dife­rent) l’humor hi sol tenir cabuda. Si bé un dels títols fun­da­ci­o­nals és Límit: 48 hores, del gran Wal­ter Hill i amb Nick Nolte i Eddie Murphy for­mant pare­lla de fet, a la majo­ria li ve al cap quan es parla d’aquest tipus de pel·lícules, i no és per menys, Arma letal, que amb qua­tre entre­gues ha esde­vin­gut per mèrits pro­pis la saga més refe­ren­cial, el film ori­gi­nal de la qual con­ti­nua sent un pilar del cinema d’acció de tots els temps.

Aquí la pare­lla de poli­cies (Mar­tin Riggs - Roger Mur­taugh) no pot ser més antagònica, i així és com la dibui­xen ja des de bon prin­cipi: un d’ells, repo­sant tran­quil·lament a la banyera fins que els seus fills l’inter­rom­pen amb un pastís per feli­ci­tar-lo pels seus 50 anys; l’altre, dor­mint la mona encara amb una cigar­reta pen­jant-li de la boca en una cara­vana de sol­ter i amb el gos des­per­tant-lo. Vides con­tra­po­sa­des i també mane­res de fer: un llop soli­tari amb tendències suïcides i un home més raci­o­nal i cons­ci­ent de la res­pon­sa­bi­li­tat fami­liar i, per tant, més cons­ci­en­ciat dels perills que com­porta la seva pro­fessió, que seran empa­re­llats per inves­ti­gar la mort d’una jove pros­ti­tuta, filla d’un vell amic, víctima d’una xarxa de nar­cotràfic diri­gida per excom­ba­tents del Viet­nam, com ells dos. El cas es con­ver­tirà aviat en un assumpte per­so­nal.

Que tots els ele­ments d’aquest film que hem vist mil i una vega­des (per­se­cu­ci­ons, explo­si­ons, nego­ci­a­ci­ons...) esti­guin ves­tits amb un estil únic i dotats d’una marxa més, fa que la maquinària fun­ci­oni a la per­fecció. Tan­ma­teix és pel fet que els per­so­nat­ges esti­guin tan ben con­ce­buts i el càsting sigui tan encer­tat que la fórmula pro­po­sada per Ric­hard Don­ner –par­tint d’un guió de Shane Black (el pri­mer que va escriure tot just gra­duar-se als 23 anys)– i les direc­trius del pro­duc­tor Joel Sil­ver va con­ver­tir Arma letal en un èxit total, copiat infi­ni­ta­ment i en plena forma gai­rebé qua­tre dècades després.

Tor­nem als per­so­nat­ges. Mel Gib­son i Danny Glo­ver no els inter­pre­ten, ells són els per­so­nat­ges. L’aus­tralià, que ja ens havia entu­si­as­mat amb Mad Max i que havia demos­trat dots inter­pre­ta­ti­ves amb títols com Gal·lípoli i L’any que vam viure peri­llo­sa­ment, amb­dues del mes­tre Peter Weir, va acon­se­guir amb aquest paper esde­ve­nir una de les estre­lles més ful­gu­rants de Hollywood. Aquí, para­do­xal­ment, en el paper d’un home, a pri­ori, incon­tro­la­ble, un exfranc­ti­ra­dor de l’exèrcit amb trau­mes de guerra i emo­ci­o­nals (la seva esti­mada va morir), con­ver­tit en pura carn de psi­quia­tra.

Mur­taugh porta una arma; Riggs és una arma, letal, com bé diu el títol. Dos com­panys de pro­fessió que man­te­nen uns duels ver­bals antològics, també gràcies al bon saber fer inter­pre­ta­tiu de Danny Glo­ver, aquest emblemàtic per­so­natge que no para de repe­tir: “Ja soc massa vell per a aquesta merda.”

His­triònics? Molt. Violència exa­ge­rada? I tant, sur­re­a­lista, fins i tot, però davant d’aquest còctel que actu­a­litza tots els codis del gènere cri­mi­nal i els ser­veix amb un com­bi­nat al qual se sumen ingre­di­ents essen­ci­als com la banda sonora de jazz rock de Mic­hael Kamen i un dels nos­tres mal­vats pre­fe­rits –Gary Busey (el Sr. Jos­hua)– no podem fer res més que dema­nar una altra ronda, si us plau!

Arma letal / lethal weapon Direcció: Richard Donner Producció: Richard Donner, Joel Silver Guió: Shane Black País: Estats Units Any: 1987
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor