19. Pep “MON PARE, ATURA’T”

En el capítol 18 de la famosa sèrie Pep, d’IB3, estrenada el 20 de gener del 2020, pare i fill són en un supermercat. El pare, que voreja els 70 anys, hi ha volgut entrar perquè vol comprar prebes (pebrots). “Tenim verdures per posar un restaurant”, diu son fill, però n’hi deixa agafar. També el pare vol comprar obergínies (albergínies). “En tenim dins el rebost”, li explica el fill. En aquest cas les hi fa tornar. El pare també vol una col. “Si ja en vaig comprar!”, exclama el Pep. I aleshores l’home hi torna, com si no n’haguessin parlat, i diu que vol comprar prebes i que vol comprar obergínies... i que “mira quina col!”, content de fixar-s’hi per primera vegada. “Però què passa, què frises ara?”, li pregunta el pare. “Doncs sí!, fris!”, crida el Pep, que és el fill, i poc després es desespera: “Mon pare, atura’t! Atura’t! Te vols aturar d’una puta vegada?” Una clienta del supermercat sent els crits. Quina vergonya. Els dos homes se’n van capcots. I és que el pare té un problema: perd la memòria. No recorda el que acaba de fer ni el que acaba de dir. I el fill, en la tasca de cuidador, explota. La frase “Mon pare, atura’t!” torna a sortir en altres capítols, per exemple quan el Pep porta el seu pare a un centre de dia perquè s’entreni en les capacitats cognitives, perquè millori. “No he de millorar res, jo”, diu el malalt, que no admet que està malalt, i fa l’acció d’anar-se’n. Pep és la història dels Alcover, una família mallorquina del centre de l’illa: el Pep (Toni Gomila) i la seva dona Joana Maria (Llum Barrera), la seva filla Laura (Caterina Adrover), el seu germà Toni (Joan Miquel Artigues) i, sobretot, el pare Josep (Miquel Gelabert), farmacèutic, a qui han diagnosticat un deteriorament cognitiu lleu, el pas previ a l’Alzheimer. Aquest fet trasbalsa la família. L’avi cada vegada està més dispers i ha de deixar de portar la farmàcia: se’n farà càrrec son fill, que de jove havia deixat penjada la carrera de farmacèutic i es veu obligat a reprendre-la en secret. I la Joana Maria ha deixat el Pep, i la Laura ha entrat en l’adolescència. I tots, grans i petits, van tenint problemes diversos. Però la sèrie, ben guionitzada, molt ben interpretada i dirigida, no és pas un drama... tot i que hi ha moments ben emotius. La gràcia és que precisament la sèrie alterna comèdia i drama. En són bons exemples els capítols “No sé on tenc el cap”, “Estàs malalt, mon pare”, “No necessit ningú”...

Cada temporada té dotze capítols i tots són per veure i tornar a veure. Hi ha altres personatges en el repartiment principal: en Pasqual (Carles Molinet), el batlle; en Jaume (Rodó Gener), el director del banc del poble; la Clara (Núria Hosta), amiga del Josep; la Neus (Maria Bauçà), farmacèutica i neta de la Clara, i l’Elena (Judith Diakhate), la doctora amb qui el Pep mantindrà una relació sentimental. També destaquen els joves amics de la Laura: la Laia (Edurne Pericás) i el Dani (Àlex Escalona). Bons espectadors, sapigueu que argumentalment hi ha un abans i un després de Pep, i aquest moment és quan el pare admet que necessita ajuda perquè s’adona que sí, que està malalt. Un dels lemes de la sèrie –l’explica molt bé Toni Gomila– és que “passi el que passi, sempre envant”.