HABITAR EN LA CREACIÓ

“Han des­truït i con­ver­tit [la il·lusió] en una cosa freda i inhu­mana [...], la fe dogmàtica. Han tallat o esta­bor­nit les ales de la huma­ni­tat. [Els cre­a­dors] han donat a la vida bellesa, i han fet de la bellesa dotació intel·lec­tual, emoció, inqui­e­tud i consciència.”

Elogi de la men­tida, de Josep Tor­res Tribó.

Les per­so­nes som l’única espècie viva que és real­ment capaç de pen­sar en el seu futur, d’ima­gi­nar-lo i d’inten­tar anti­ci­par-s’hi. Pos­si­ble­ment per això ens ocupa i ens pre­o­cupa enten­dre el pas­sat. La fletxa del temps és uni­di­rec­ci­o­nal i no s’atura mai. El pas­sat con­di­ci­ona el pre­sent, i el pre­sent, l’ara, és sem­pre l’inici d’un futur. Rei­ni­ciem el futur en cada ins­tant i, per això, ima­gi­nar futurs pos­si­bles pot ser tan moti­va­dor. Si més no, ho és per a les per­so­nes que tenen i man­te­nen la il·lusió, sobre­tot la il·lusió per il·lusi­o­nar-se. Com diu l’escrip­tor català Josep Tor­res Tribó, de qui recent­ment s’ha redes­co­bert el ves­sant filosòfic, la fe dogmàtica ha des­truït i con­ver­tit la il·lusió en una cosa freda i inhu­mana, que ha tallat i esta­bor­nit les ales de la huma­ni­tat. Al text ori­gi­nal, Tor­res Tribó ho diu per rei­vin­di­car les arts com a manera de gene­rar fic­ci­ons cre­a­do­res, unes il·lusi­ons pri­mor­di­als que, tan­ma­teix, com també diu Tor­res Tribó, si la intel·ligència no sap fer-ne consciència, es per­den.

Per fer consciència intel·ligent i cre­a­dora d’aquest pas­sat i del futur, us vull sug­ge­rir dos lli­bres que en par­len des de la ciència i la filo­so­fia, dos àmbits que Tor­res Tribó també situa dins l’òrbita de les arts, sem­pre que siguin cre­a­do­res de bellesa. I aques­tes dues dis­ci­pli­nes sens dubte ho són. En pri­mer lloc, Un pla­neta cre­a­tiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabri­ca­rem en el labo­ra­tori, del bioquímic i biòleg mole­cu­lar Juli Peretó. L’autor ens relata, amb un equi­li­bri admi­ra­ble entre passió i aca­de­mi­cisme, les prin­ci­pals expli­ca­ci­ons científiques sobre l’emergència natu­ral de la vida a la Terra i sobre la fabri­cació arti­fi­cial de la vida. Exposa les idees actu­als i els ante­ce­dents històrics i filosòfics, magis­tral­ment com­bi­nats amb anècdo­tes i vivències en la recerca científica sobre aquest tema. El començament de la vida con­ti­nua sent un enigma científic en els seus detalls, però la diver­si­tat de dades que Peretó aporta ens per­me­ten intuir com deu­rien ser els pri­mers pas­sos, des de la química ina­ni­mada a les pri­me­res comu­ni­tats de cèl·lules pri­mi­ti­ves. I també de quina manera la bio­lo­gia sintètica con­tem­porània tre­ba­lla per demos­trar el poten­cial de la química per trans­for­mar-se en vida.

Per com­ple­men­tar-lo i emfa­sit­zar-ne el to il·lusi­o­nant, us sug­ge­reixo Habi­tar la Terra, un assaig filosòfic que inclou les con­ver­ses que va man­te­nir el peri­o­dista Nico­las Tru­ong amb el sociòleg, antropòleg i filòsof francès recent­ment tras­pas­sat Bruno Latour. L’autor afirma, con­tra tot pronòstic, i de manera espontània i bri­llant, que el final de la moder­ni­tat i la catàstrofe ecològica poden tenir més a veure –o hau­rien de tenir més a veure– amb l’espe­rança i la vida que amb la fallida i el der­ro­tisme, sem­pre que gosem espe­cu­lar des de la ima­gi­nació més radi­cal i impre­vista. Man­lle­vant les parau­les de Tor­res Tribó, aquests dos lli­bres fan “de la bellesa dotació intel·lec­tual, emoció, inqui­e­tud i consciència”.