Entre crisi i crisi

No és, ni de bon tros, la mera­ve­llosa The Ame­ri­cans, però l’actriu Keri Rus­sell torna a pro­ta­go­nit­zar un thri­ller polític després d’haver inter­pre­tat durant cinc anys una espia russa infil­trada als Estats Units. La seva nova sèrie, que també pro­du­eix, és La diplomàtica, en què deixa de banda per­ru­ques i dis­fres­ses però con­ti­nua vin­cu­lada al món dels espies, aquest cop des del càrrec d’ambai­xa­dora nord-ame­ri­cana a Lon­dres. Si The Ame­ri­cans era en el fons un drama fami­liar fosc, La diplomàtica s’apropa més a la comèdia romàntica. Això li treu força ver­sem­blança, però no deixa de ser un bon entre­te­ni­ment.

La sèrie, de vuit epi­so­dis, comença amb una tru­cada de la cap del gabi­net de la Casa Blanca al domi­cili del matri­moni for­mat per Kate Wyler (Keri Rus­sell) i Hal Wyler (el sem­pre admi­ra­ble Rufus Sewell). Kate inter­preta que la tru­cada va diri­gida al seu marit, un carismàtic ambai­xa­dor reti­rat, però en rea­li­tat volen par­lar amb ella. Con­tra tot pronòstic, i quan pen­sava que el seu destí en el món diplomàtic era Kabul, l’ano­me­nen ambai­xa­dora a Lon­dres. Kate no acaba d’enten­dre gaire bé aquesta mani­o­bra, però no té altre remei que accep­tar... just quan la Gran Bre­ta­nya pateix un dels pit­jors atemp­tats de la història, un atac mor­tal a un dels seus por­ta­a­vi­ons des­ple­gats al Medi­ter­rani Ori­en­tal. Enmig del que amenaça de con­ver­tir-se en una gran crisi mun­dial que podria tenir con­seqüències catastròfiques, la nova ambai­xa­dora haurà de fer front a les seves pròpies inse­gu­re­tats per mirar d’apai­va­gar els ànims de tot­hom. Els esde­ve­ni­ments es van com­pli­cant i aviat que­darà clar que l’ambai­xa­dora Wyler no és sim­ple­ment una cara maca que s’ha de pas­se­jar per Lon­dres, sinó un valuós actiu per garan­tir l’equi­li­bri entre les potències mun­di­als. La seva inco­mo­di­tat en els actes de gala, i la capa­ci­tat de posar dels ner­vis els seus sub­or­di­nats actu­ant de manera com­ple­ta­ment inde­pen­dent, no li impe­dei­xen gua­nyar-se la com­pli­ci­tat del secre­tari d’Exte­ri­ors britànic, Aus­tin Denny­son. La química entre tots dos no passa des­a­per­ce­buda per al marit de l’ambai­xa­dora, que tam­poc acaba d’encai­xar gaire bé el seu paper de sim­ple acom­pa­nyant. Hal Wyler és un home encan­ta­dor, que ha acon­se­guit grans èxits en el món de la diplomàcia i vol aju­dar la seva esposa en el nou càrrec. El pro­blema és que el matri­moni també està en crisi, i l’ambai­xa­dora Kate no para de sos­pi­tar si real­ment l’ajuda de Hal és en favor seu o tot el con­trari. Així, la intriga política es va desen­vo­lu­pant entre sotra­ga­des matri­mo­ni­als, amb tot de per­so­nat­ges que van apa­rei­xent i des­a­pa­rei­xent per Win­fi­eld House, la magnífica residència ofi­cial dels Wyler (és tan majes­tu­osa que fa pen­sar que pot­ser Net­flix ha vol­gut apro­fi­tar deco­rats de The Crown). Entre aquests per­so­nat­ges hi ha el secre­tari d’Estat nord-ame­ricà –la Nèmesi de l’ambai­xa­dora–, el mateix pre­si­dent, i evi­dent­ment el pri­mer minis­tre britànic, un home mal­par­lat i amb una men­ta­li­tat bel·licista que no ho posa gens fàcil a l’hora d’evi­tar con­flic­tes. I aquí és on ve l’anècdota diver­tida: l’intèrpret és l’actor Rory Kin­near, el mateix que ja va fer de pri­mer minis­tre britànic fa dotze anys al mític pri­mer epi­sodi de Black Mir­ror. Sí, el del porc.