Entre crisi i crisi

No és, ni de bon tros, la meravellosa The Americans, però l’actriu Keri Russell torna a protagonitzar un thriller polític després d’haver interpretat durant cinc anys una espia russa infiltrada als Estats Units. La seva nova sèrie, que també produeix, és La diplomàtica, en què deixa de banda perruques i disfresses però continua vinculada al món dels espies, aquest cop des del càrrec d’ambaixadora nord-americana a Londres. Si The Americans era en el fons un drama familiar fosc, La diplomàtica s’apropa més a la comèdia romàntica. Això li treu força versemblança, però no deixa de ser un bon entreteniment.

La sèrie, de vuit episodis, comença amb una trucada de la cap del gabinet de la Casa Blanca al domicili del matrimoni format per Kate Wyler (Keri Russell) i Hal Wyler (el sempre admirable Rufus Sewell). Kate interpreta que la trucada va dirigida al seu marit, un carismàtic ambaixador retirat, però en realitat volen parlar amb ella. Contra tot pronòstic, i quan pensava que el seu destí en el món diplomàtic era Kabul, l’anomenen ambaixadora a Londres. Kate no acaba d’entendre gaire bé aquesta maniobra, però no té altre remei que acceptar... just quan la Gran Bretanya pateix un dels pitjors atemptats de la història, un atac mortal a un dels seus portaavions desplegats al Mediterrani Oriental. Enmig del que amenaça de convertir-se en una gran crisi mundial que podria tenir conseqüències catastròfiques, la nova ambaixadora haurà de fer front a les seves pròpies inseguretats per mirar d’apaivagar els ànims de tothom. Els esdeveniments es van complicant i aviat quedarà clar que l’ambaixadora Wyler no és simplement una cara maca que s’ha de passejar per Londres, sinó un valuós actiu per garantir l’equilibri entre les potències mundials. La seva incomoditat en els actes de gala, i la capacitat de posar dels nervis els seus subordinats actuant de manera completament independent, no li impedeixen guanyar-se la complicitat del secretari d’Exteriors britànic, Austin Dennyson. La química entre tots dos no passa desapercebuda per al marit de l’ambaixadora, que tampoc acaba d’encaixar gaire bé el seu paper de simple acompanyant. Hal Wyler és un home encantador, que ha aconseguit grans èxits en el món de la diplomàcia i vol ajudar la seva esposa en el nou càrrec. El problema és que el matrimoni també està en crisi, i l’ambaixadora Kate no para de sospitar si realment l’ajuda de Hal és en favor seu o tot el contrari. Així, la intriga política es va desenvolupant entre sotragades matrimonials, amb tot de personatges que van apareixent i desapareixent per Winfield House, la magnífica residència oficial dels Wyler (és tan majestuosa que fa pensar que potser Netflix ha volgut aprofitar decorats de The Crown). Entre aquests personatges hi ha el secretari d’Estat nord-americà –la Nèmesi de l’ambaixadora–, el mateix president, i evidentment el primer ministre britànic, un home malparlat i amb una mentalitat bel·licista que no ho posa gens fàcil a l’hora d’evitar conflictes. I aquí és on ve l’anècdota divertida: l’intèrpret és l’actor Rory Kinnear, el mateix que ja va fer de primer ministre britànic fa dotze anys al mític primer episodi de Black Mirror. Sí, el del porc.