MELODIA I ESTRIDÈNCIA

Fa set anys, Dan Peralbo en va fer 18 i amb prou feines havia sortit mai del seu poble, Torelló. “No sabia què estudiar, si posar-me a treballar... no sabia, en definitiva, què cardar amb la meva vida”, admet. La solució, com per a tanta altra gent en aquest moment vital, va ser fer les maletes i anar a viure a Londres, on va començar a tocar en pubs i al carrer cançons dels Beatles i Oasis, però també composicions seves en català que, al cap d’un temps, repescaria en el seu primer treball. “Sempre dic que ha estat l’únic moment de la meva vida en què he pogut viure de la música”, dispara. “I és que, a Londres, als músics de carrer se’ls veu com a artistes, no pas com a gent que demana caritat.”

D’ençà aleshores, Dan Peralbo ha tornat a Catalunya (tot i que no pas a Torelló, sinó a Barcelona) i, primer només amb el seu nom i després com a Dan Peralbo i El Comboi, ha publicat quatre discos de curta durada, amb un punt d’inflexió com va ser, l’any 2021, proclamar-se guanyador de la 21a edició del Concurs Sona 9. “Va ser un impuls”, assegura el músic, que va muntar la seva primera banda quan tot just tenia11 anys. “També ho va ser, però, actuar al Cruïlla o fer una pel·lícula, Crous (Centre Residencial Obert a Universos Sonors) fruit de la impossibilitat de fer concerts durant la pandèmia”, afegeix.

El nou treball de la banda, integrada, a més de Peralbo, per Albert Ret Rams (guitarra i veu secundària), Aleix Jimmy Vilarrasa (bateria) i Pol Villegas (baix i veus), s’anomena Cosa Fina i s’ha gestat amb la intenció de sonar “com un grup de rock de veritat”: “Volíem fer un disc de rock amb guitarres altes i estridents, gravat en directe i en què tot fos al més natural i humà possible”, reivindica. “Ja hi ha massa produccions, avui, en què tot està a lloc i tot sona molt correcte.”

Té la sensació, li preguntem, que fer un disc de “rock amb guitarres estridents”, almenys a Catalunya, és nedar contracorrent? “Una mica sí, la veritat”, contesta Peralbo. “I sovint ens plantegem si no estem pixant una mica fora de test, però també hi ha gent que ens diu que aquí no n’hi ha gaires, de grups que ho facin, la qual cosa ens fa sentir una mica especials...”

Amb La Ludwig Band, amb qui han compartit “referents i moltes cerveses a l’Heliogàbal” com a principals companys de viatge, Dan Peralbo i El Comboi, més enllà de l’estridència, busquen “melodies pop que enganxin” i amb lletres amb espai per a la ironia. “Reflecteixen tot allò que em preocupa i, d’alguna manera, em carda mal”, diu Peralbo.

Quan, en finalitzar la xerrada amb ell, li preguntem a Dan Peralbo si se sent part de la històrica efervescència musical de Torelló, on organitza un cicle de concerts a la plaça Major amb l’Associació Tant per Cent, el músic es mostra realista: “Creu-me que em sap greu dir-ho, però a Torelló, amb la pandèmia, van tancar els bars musicals que quedaven i ha perdut molt. Espero que algun dia, però, torni a ser un referent!”