OMPLE EL COR, OMPLE’L DE VIDA

És, sense dubte, una de les revelacions de la temporada, el doble compacte Ginger, que signen dos veterans dels temps difícils, Oriol Pons de Vall, teclats, saxo, percussions i recitacions, i Enric Cervera, contrabaix, guitarra i percussions. Es tracta d’un disc enquadernat amb una col·lecció de postals amb poemes inscrits a la part posterior. Un treball fabulós, de recreació i d’estats anímics, ple d’encerts en la improvisació jazzística, com una recuperació dels vells Peruchos, dels quals queden l’Oriol Ginger i els vells aliats Cervera i Altaba. L’he trobat a la selecta i molt recomanable Jazz Messengers, un autèntic oasi musical enmig de la contaminació acústica i les motomamis d’arreu.

Oriol Pons de Vall ens comenta: “De nit és quan han pres vida la majoria d’aquestes músiques i escrits, domesticats per la feina de l’Enric, que en va ser l’instigador i que ha estat el responsable del treball que ara presentem. Sense ell, la seva tria, les seves il·lustracions i el seu criteri, res hauria estat igual.” Un dels poemes podria actuar de poètica perquè el treball sintètic condensa mig segle d’experimentació, tot i que per escoltar aquests discos només cal activar la tecla del bon gust al nostre cervell, no cal ser un avantguardista, per entendre’ns. Un dels poemes de resum de tot plegat: “No han de ser paraules volgudes / poden ser paraules llençades / no han de ser paraules precioses / poden ser paraules trencades.”

Darrere trobem tot un equip d’incansables, des dels autors fins a Eduard Altaba, encarregat de la masterització, i Marc Valls, autor de la bella maquetació del treball. Dividit en dues parts, Mundana i Persona, cadascuna articula un so en què la quotidianitat es filtra de l’emissor a l’oïdor, que no pot evitar sentir-se seduït per aquest conjunt de sons. De Mundana ens diuen “que és propi de la vida terrenal, contraposada a la vida celestial o espiritual”, i de Persona que és “individu humà que transcendeix la realitat fisiobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”. Remarco les notes de l’àlbum perquè són indicatives de com pot transcendir un treball fora de l’àmbit comercial en les sensacions personals. Em va passar fa més de quaranta anys amb el vinil històric dels Peruchos, i m’ha passat ara amb aquest superb doble disc i les seves postals: “Omple el cor, omple’l de vida.”

Els ressons característics de Peruchos ara són més sofisticats, menys agressius, però contenen tota la nostàlgia i la soledat, el territori de sensacions en què es movia el grup experimental barceloní dels setanta. Els grills i els sorolls del carrer es mesclen amb els instruments, sovint tocats amb ingenuïtat, com si fossin nens entremaliats que es disputen l’atenció de l’espectador. Som en una zona enmig de la poesia, amb els instruments interactuant amb la veu de Pons de Vall, Ginger, més inspirat que mai. El disc és un prodigi, no un disc més de sèrie.