Lletres

Crítica

L’ÀNIMA NUA I LA COSA ESCLAFADA

Víctor Pérez connecta molt bé l’episodi bíblic amb la bategant realitat de la pornografia en els nostres dies

La col·lecció Assal­tar la Bíblia, de l’edi­to­rial Frag­menta, pre­senta aquests dos opus­cles tan sug­ge­ri­dors. Dins el lli­bre de lli­bres hi és tot –o gai­rebé tot–, la qual cosa per­met augu­rar una llarga vida a aquesta sèrie d’assa­jos breus, que apun­ten idees –i en donen un desen­vo­lu­pa­ment d’urgència– sovint bur­xa­do­res, sem­pre interes­sants.

Víctor Pérez i Flo­res (Bar­ce­lona, 1975) es pro­posa d’abor­dar la qüestió de la nuesa en l’evan­geli de Marc. Comença el seu assaig –una peça bri­llant i molt ben escrita, amb volun­tat literària– rei­vin­di­cant les posi­ci­o­na­li­tats pròpies: en una tri­ple expressió ideològica que recorda la cèlebre pro­fessió de fe de T. S. Eliot, l’autor es pro­clama catòlic, agnòstic i ateu, tot alhora. Dit així, pot sem­blar una bou­tade, però no ho és. Es tracta, més aviat, d’una pro­vo­cació intel·lec­tual (com tan­tes d’aque­lles a què ens tenia acos­tu­mats Joan Fus­ter): “Reclamo la con­dició de catòlic per a tots aquells que ho som perquè no sabríem ser altra cosa.” Agnòstic, també: “Em costa man­te­nir un diàleg autèntic fora dels paràmetres agnòstics.” I, final­ment, ateu: “No crec que Déu exis­teixi. No crec que cal­gui. Amb tot, no m’hi posaré fort” (la cur­siva és meva).

Fet aquest acla­ri­ment de par­tida, l’autor entra en matèria: “Revi­si­ta­rem els cos­sos nus que apa­rei­xen en l’evan­geli de Marc.” I en sur­ten tres (un dels quals, només mig nu). Aquest pri­mer cos mig nu ens l’ima­gi­nem: es tracta del de Salomé, la filla d’Heròdies, esposa d’Hero­des. La dan­sa­rina que va recla­mar, a Hero­des, el cap de Joan Bap­tista ser­vit en safata de plata. El capítol, titu­lat “Por­no­gra­fia”, refle­xi­ona sobre aquest feno­men: “L’aspecte més pro­blemàtic del porno és que es tracta d’un gènere fantàstic, però l’expe­ri­men­tem com un relat de no-ficció.” L’autor con­necta molt bé l’epi­sodi bíblic amb la bate­gant rea­li­tat de la por­no­gra­fia en els nos­tres dies: “Hero­des hau­ria de rea­pren­dre a obser­var la filla de la seva esposa, que al cap­da­vall és una nena verge i casta, de tarannà sen­zill i res­trin­git, amb un esguard de pare i no amb l’esco­driny del jutge de la manada.

Els altres dos per­so­nat­ges nus són el jove que fuig en la cap­tura de Jesús –i que s’ha iden­ti­fi­cat amb el mateix evan­ge­lista– i l’endi­mo­niat de Gèrasa. Pro­ta­go­nit­zen, res­pec­ti­va­ment, els capítols titu­lats “Des­em­pa­ra­ment” i “Abjecció”. El jove, en fugir, només duia una túnica de lli. Qui és, però? “És el des­em­pa­ra­ment, la con­dició de vul­ne­ra­ble que ens cons­ti­tu­eix ínti­ma­ment i que inten­tem tapar amb apòsits i gases.” Quant a l’epi­sodi de l’endi­mo­niat, les ana­lo­gies amb el pre­sent són d’una gran pers­picàcia.

Podria sem­blar que Anna Pazos (Bar­ce­lona, 1991) fa menys d’exe­geta bíblic que el seu com­pany de col·lecció (el tema que ha triat resulta, això sí, més con­tro­ver­tit). No és ben bé així. Par­teix de l’epi­sodi de Josep, onzè fill dels dotze que va tenir Jacob, i el seu pre­fe­rit, “perquè l’havia tin­gut quan ja era vell” (Al Pacino en tindrà un, el seu quart, a 83 anys: pot­ser també serà el seu pre­di­lecte). La gelo­sia i la mal­vo­lença dels seus ger­mans moti­va­ran que el ven­guin com a esclau. Amb sang de xai, taquen la pri­mo­rosa túnica que duia Josep i la fan arri­bar al pare, a qui han dit que han tro­bat mort el qui era la nineta dels seus ulls. Aquesta és l’arren­cada bíblica del lli­bre de Pazos. Per tant, un acte abjecte d’anul·lació fra­ter­nal, de vil abús de poder. Josep, però, té sort: és venut a un home ric d’Egipte, Puti­far. No li caldrà picar pedra. I, com que el jove té bones mane­res, es gua­nyarà el cor del seu amo. Si no que la dona d’aquest, cap­ti­vada pels encants d’un xicot tan parençós, intenta seduir-lo, sense èxit.

La relació entre poder i desig es troba en el fona­ment de la cons­trucció (i de la des­trucció, per des­comp­tat) de l’amor. Pazos ana­litza la cone­guda relació entre Mar­tin Hei­deg­ger i Hanna Arendt, dei­xe­bla seva. Encara res­pecte a aques­tes dues figu­res pre­e­mi­nents del pen­sa­ment del segle XX, la dis­tinció entre perdó i recon­ci­li­ació cons­ti­tu­eix una de les pàgines més bri­llants de l’assaig de la bar­ce­lo­nina, redac­tat amb bona mà (de tant en tant, l’autora es per­met alguns angli­cis­mes, pot­ser com a picada d’ullet a un món de referències essen­ci­al­ment anglòfon: evidències, per ‘pro­ves’, o infa­tuar-se de, en el sen­tit d’‘enca­prit­xar-se amb’). D’una no reei­xida relació entre el desig i la rea­li­tat, en neix el sen­ti­ment de cosa escla­fada, que Simone de Beau­voir encu­nya a Per una moral de l’ambigüitat, i que Pazos reprèn en el seu assaig.

DE LA NUESA Autor: Víctor Pérez i Flores Editorial: Fragmenta Pàgines: 86 Preu: 11,50 euros
PODER I DESIG Autora: Anna Pazos Editorial: Fragmenta Pàgines: 86 Preu: 11,50 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor