22. Cites “NO EM PUC ESPERAR a ANAR AL LLIT AMB TU”

El 12 de juny del 2023 es va eme­tre el pri­mer capítol dels sis de la ter­cera tem­po­rada de Cites. El títol exacte: Cites Bar­ce­lona. El 7 de juny s’havia pre­sen­tat la nova tem­po­rada al Tea­tre Coli­seum de Bar­ce­lona, i totes les decla­ra­ci­ons d’aquell dia van par­tir, poc o molt, del record de Cites. El direc­tor de con­tin­guts de Prime Video deia que Cites era “una sèrie molt esti­mada a Cata­lu­nya”. Eva San­tolària, que ja va sor­tir a la pri­mera tem­po­rada, mani­fes­tava que era “una de les sèries més espe­ci­als que s’han fet mai, per als espec­ta­dors i per a l’equip”. Car­los Cue­vas, que s’estrena a Cites Bar­ce­lona, veia la sèrie el 2015: era l’època que ell inter­pre­tava el Pol de Merlí. El pri­mer capítol de la pri­mera tem­po­rada de Cites es va eme­tre el 27 d’abril del 2015. S’ins­pi­rava en una sèrie britànica, Dates, emesa per pri­mera vegada a Chan­nel 4 dos anys abans. Dates s’ambi­en­tava a Lon­dres i Cites, a Bar­ce­lona. En els dos casos, la història anava de cites –sobre­tot noc­tur­nes– entre dues per­so­nes que s’havien cone­gut en línia, a través d’un web de con­tac­tes o d’una apli­cació, i que final­ment es tro­ba­ven cara a cara. Bus­ca­ven sexe, amor o com­pa­nyia.

Cites va tenir tretze capítols en la pri­mera tem­po­rada i tretze més en la segona. Par­lem de dues cites per capítol; és a dir, qua­tre per­so­nat­ges que, amb excep­ci­ons nota­bles, no tor­nen a aparèixer. Totes les cites són espe­ci­als: la que comença mala­ment, sense entesa entre tots dos (o totes dues), però acaba amb sexe, amor o com­pa­nyia; la que comença bé, amb acti­tuds ama­bles, apa­rent­ment hones­tes i sanes, i acaba amb alguna intenció ama­gada que ho espat­lla tot; la relació mis­te­ri­osa que ho deixa de ser; la relació lèsbica, més per curi­o­si­tat que per con­ven­ci­ment; la relació que fun­ci­ona rere una pan­ta­lla però que en directe perd la màgia... Els per­so­nat­ges de Cites par­len poc, però es fan pre­gun­tes i con­fes­si­ons: “Per què vas començar a tenir cites per inter­net?” “Suposo que em sen­tia sol.” I també: “Els que teniu pare­lla des de fa anys, no sabeu què és estar sol. Ho rela­ci­o­neu amb lli­ber­tat.” I la res­posta: “Els que no heu tin­gut mai una relació esta­ble, no sabeu què és viure en la putre­facció.” Els per­so­nat­ges tenen per­fils diver­sos: el Ricardo, cirurgià (Edu­ardo Nori­ega); la Clàudia, peri­o­dista (Eva San­tolària); el Martín, tatu­a­dor (Isak Férriz); la Blanca (Bea Segura), mes­tra d’edu­cació primària; l’Aurora, depen­denta (Txell Aixen­dri); l’Àlex, oftalmòleg (Biel Duran); la Mia, expros­ti­tuta (Aida Folch). N’hi ha que sim­ple­ment són joves: la Sofia (Nau­si­caa Bonnín), l’Ona (Júlia Molins), l’Elena (Paula Malia). I n’hi ha que, un pèl més grans, són entra­nya­bles, com el Pinyó (Jordi Sánchez) i la Júlia (Montse Germán), o intri­gants, com el Mur­ray (Fran­cesc Gar­rido) que, en un altre capítol, es fa dir Erik.

Però la música és la pro­ta­go­nista prin­ci­pal de Cites. “En una sèrie, els guions, els per­so­nat­ges, l’uni­vers... són bàsics. Però l’ànima te la dona la música.” Són parau­les de Pau Frei­xas, el direc­tor. Una col·lecció de músiques, doncs, acom­pa­nya totes les cites, amb rit­mes lents i melo­dies sen­ti­des, amb emo­ci­ons inten­ses i veus de gran per­so­na­li­tat. Música indie i pop inde­pen­dent, amb lle­tres sobre­tot en anglès: True lovers, Feel the flame, Lucky, My soul, Dark, Be me... L’estre­lla de totes les cançons és, sens dubte, Blank piece of paper, can­tada per Lut­hea Salom. La can­tant nas­cuda a Bar­ce­lona però esta­blerta a Nova York és la pre­fe­rida de Cites, amb els àlbums Kick in the head i The little things we do al cap­da­vant dels més reproduïts. Blank piece of paper és la música de la caràtula, amb una lle­tra que ho diu tot. Traduïda, ani­ria més o menys així: “He estat una hora mirant aquest full de paper en blanc / inten­tant escriure aquesta cançó d’amor sobre tu [...] Estic llui­tant amb aquesta cançó inten­tant no dir el que vull dir, que és ‘T’estimo’ [...] No em puc espe­rar a anar al llit amb tu.” És a dir: “I can’t wait to get in bed with you / You / Dom-dom-du.”