22. Cites “NO EM PUC ESPERAR a ANAR AL LLIT AMB TU”

El 12 de juny del 2023 es va emetre el primer capítol dels sis de la tercera temporada de Cites. El títol exacte: Cites Barcelona. El 7 de juny s’havia presentat la nova temporada al Teatre Coliseum de Barcelona, i totes les declaracions d’aquell dia van partir, poc o molt, del record de Cites. El director de continguts de Prime Video deia que Cites era “una sèrie molt estimada a Catalunya”. Eva Santolària, que ja va sortir a la primera temporada, manifestava que era “una de les sèries més especials que s’han fet mai, per als espectadors i per a l’equip”. Carlos Cuevas, que s’estrena a Cites Barcelona, veia la sèrie el 2015: era l’època que ell interpretava el Pol de Merlí. El primer capítol de la primera temporada de Cites es va emetre el 27 d’abril del 2015. S’inspirava en una sèrie britànica, Dates, emesa per primera vegada a Channel 4 dos anys abans. Dates s’ambientava a Londres i Cites, a Barcelona. En els dos casos, la història anava de cites –sobretot nocturnes– entre dues persones que s’havien conegut en línia, a través d’un web de contactes o d’una aplicació, i que finalment es trobaven cara a cara. Buscaven sexe, amor o companyia.

Cites va tenir tretze capítols en la primera temporada i tretze més en la segona. Parlem de dues cites per capítol; és a dir, quatre personatges que, amb excepcions notables, no tornen a aparèixer. Totes les cites són especials: la que comença malament, sense entesa entre tots dos (o totes dues), però acaba amb sexe, amor o companyia; la que comença bé, amb actituds amables, aparentment honestes i sanes, i acaba amb alguna intenció amagada que ho espatlla tot; la relació misteriosa que ho deixa de ser; la relació lèsbica, més per curiositat que per convenciment; la relació que funciona rere una pantalla però que en directe perd la màgia... Els personatges de Cites parlen poc, però es fan preguntes i confessions: “Per què vas començar a tenir cites per internet?” “Suposo que em sentia sol.” I també: “Els que teniu parella des de fa anys, no sabeu què és estar sol. Ho relacioneu amb llibertat.” I la resposta: “Els que no heu tingut mai una relació estable, no sabeu què és viure en la putrefacció.” Els personatges tenen perfils diversos: el Ricardo, cirurgià (Eduardo Noriega); la Clàudia, periodista (Eva Santolària); el Martín, tatuador (Isak Férriz); la Blanca (Bea Segura), mestra d’educació primària; l’Aurora, dependenta (Txell Aixendri); l’Àlex, oftalmòleg (Biel Duran); la Mia, exprostituta (Aida Folch). N’hi ha que simplement són joves: la Sofia (Nausicaa Bonnín), l’Ona (Júlia Molins), l’Elena (Paula Malia). I n’hi ha que, un pèl més grans, són entranyables, com el Pinyó (Jordi Sánchez) i la Júlia (Montse Germán), o intrigants, com el Murray (Francesc Garrido) que, en un altre capítol, es fa dir Erik.

Però la música és la protagonista principal de Cites. “En una sèrie, els guions, els personatges, l’univers... són bàsics. Però l’ànima te la dona la música.” Són paraules de Pau Freixas, el director. Una col·lecció de músiques, doncs, acompanya totes les cites, amb ritmes lents i melodies sentides, amb emocions intenses i veus de gran personalitat. Música indie i pop independent, amb lletres sobretot en anglès: True lovers, Feel the flame, Lucky, My soul, Dark, Be me... L’estrella de totes les cançons és, sens dubte, Blank piece of paper, cantada per Luthea Salom. La cantant nascuda a Barcelona però establerta a Nova York és la preferida de Cites, amb els àlbums Kick in the head i The little things we do al capdavant dels més reproduïts. Blank piece of paper és la música de la caràtula, amb una lletra que ho diu tot. Traduïda, aniria més o menys així: “He estat una hora mirant aquest full de paper en blanc / intentant escriure aquesta cançó d’amor sobre tu [...] Estic lluitant amb aquesta cançó intentant no dir el que vull dir, que és ‘T’estimo’ [...] No em puc esperar a anar al llit amb tu.” És a dir: “I can’t wait to get in bed with you / You / Dom-dom-du.”