ESTRANYA VINDICACIÓ DE LA MASCULINITAT

Quan va presentar Extraña forma de vida, curtmetratge en què dos antics pistolers es retroben vint-i-cinc anys després d’haver sigut amants durant uns dies, al festival de Canes, Pedro Almodóvar va declarar: “L’homosexualitat està molt present al western, encara que s’hagi intentat amagar per por. La vindicació ferotge de la masculinitat per part del gènere amaga, sens dubte, un desig reprimit.” Aquesta declaració em convida a esbossar una reflexió sobre com en la tradició del western hi ha certament latent una pulsió homosexual que Extraña forma de vida fa explícita assimilant una vindicació prou ferotge de la masculinitat.

Almodóvar diu que el western va amagar l’homosexualitat per por. Posem-hi que una por lligada a l’assumpció i transmissió d’una moral heteronormativa. En tot cas, resulta interessant la idea que l’homosexualitat, palpitant com un desig reprimit, s’entreveu en els vincles entre homes que exhibeixen una masculinitat forta, agressiva, conqueridora i que també defensen valors tradicionals vinculats als llaços familiars. És allò que Jane Campion posa en qüestió a El poder del perro, adaptació de la novel·la homònima de Thomas Savage. L’acció transcorre l’any 1925 (distant en el temps, doncs, del període de la colonització de l’Oest que el western ha mistificat convertint un genocidi en un relat èpic; i també de la imposició al territori de la llei que va amargar els homes lliurats a una vida salvatge) en un ranxo de Montana propietat de dos germans terratinents: George i Phil Burbank. Aquest ranxo és un món d’homes que s’esquinça quan en George es casa amb una dona. Amb ella també arriba un noi aparentment fràgil, que és objecte d’una burla induïda per en Phil. Aquest no suporta la presència d’una dona i, en principi, tampoc la del noi, que, tanmateix, li desperta un desig amagat amb la seva homofòbia. Almodóvar també ha afirmat que no hi ha desig a El poder del perro. M’atreveixo a contradir-lo: i tant que hi ha desig, però precisament reprimit. Per això, en Phil s’autodestrueix en contacte amb un noi que es revela com un àngel exterminador. És així que Campion mostra la destrucció d’un ordre patriarcal en un creuament del western amb els drames de Tennessee Williams, que tant va explorar en les conseqüències nefastes de la repressió de l’homosexualitat (de fet, de tota sexualitat) i la presó que comporta l’exercici d’una determinada masculinitat.

A Extraña forma de vida, en canvi, Almodóvar celebra la masculinitat forta, dominant i misògina alliberant-la de la repressió de l’homosexualitat. Intentaré explicar-ho. Ambientada l’acció a finals del segle XIX, un ranxer (Silva/Pedro Pascal) cavalca pel desert fins a arribar a un poblat on el seu antic amant pistoler (Jake/Ethan Hawke) és el xerif. Silva li diu que sentia el desig de veure’l, però, després d’una nit de passió, Jake comenta a l’amant retrobat que sap que ha vingut per evitar que detingui el seu fill per l’assassinat d’una dona. Silva, certament, ho evitarà: no dubtarà a ferir Jake per després curar-lo anunciant-li l’inici d’una vida compartida. És la resposta d’Almodóvar a la pregunta d’Ennis a Jake a Brokeback Mountain: “Què poden fer dos homes vivint junts en un ranxo?” El cineasta vol fer possible que visquin junts i es lliurin al seu desig homosexual. Tanmateix, Almodóvar segueix la tradició misògina del gènere. Aquests homes saben cuinar i fer-se el llit, però la seva masculinitat tradicional i brutal fa que un protegeixi el fill i a l’altre, encara que sigui xerif, tampoc li importi tant que una dona hagi estat assassinada. És aquella masculinitat del western per a la qual les dones sobren.