ESTRANYA VINDICACIÓ DE LA MASCULINITAT

Quan va pre­sen­tar Extraña forma de vida, curt­me­tratge en què dos antics pis­to­lers es retro­ben vint-i-cinc anys després d’haver sigut amants durant uns dies, al fes­ti­val de Canes, Pedro Almodóvar va decla­rar: “L’homo­se­xu­a­li­tat està molt pre­sent al wes­tern, encara que s’hagi inten­tat ama­gar per por. La vin­di­cació ferotge de la mas­cu­li­ni­tat per part del gènere amaga, sens dubte, un desig repri­mit.” Aquesta decla­ració em con­vida a esbos­sar una reflexió sobre com en la tra­dició del wes­tern hi ha cer­ta­ment latent una pulsió homo­se­xual que Extraña forma de vida fa explícita assi­mi­lant una vin­di­cació prou ferotge de la mas­cu­li­ni­tat.

Almodóvar diu que el wes­tern va ama­gar l’homo­se­xu­a­li­tat per por. Posem-hi que una por lli­gada a l’assumpció i trans­missió d’una moral hete­ro­nor­ma­tiva. En tot cas, resulta interes­sant la idea que l’homo­se­xu­a­li­tat, pal­pi­tant com un desig repri­mit, s’entre­veu en els vin­cles entre homes que exhi­bei­xen una mas­cu­li­ni­tat forta, agres­siva, con­que­ri­dora i que també defen­sen valors tra­di­ci­o­nals vin­cu­lats als llaços fami­li­ars. És allò que Jane Cam­pion posa en qüestió a El poder del perro, adap­tació de la novel·la homònima de Tho­mas Savage. L’acció trans­corre l’any 1925 (dis­tant en el temps, doncs, del període de la colo­nit­zació de l’Oest que el wes­tern ha mis­ti­fi­cat con­ver­tint un geno­cidi en un relat èpic; i també de la impo­sició al ter­ri­tori de la llei que va amar­gar els homes lliu­rats a una vida sal­vatge) en un ranxo de Mon­tana pro­pi­e­tat de dos ger­mans ter­ra­ti­nents: George i Phil Bur­bank. Aquest ranxo és un món d’homes que s’esquinça quan en George es casa amb una dona. Amb ella també arriba un noi apa­rent­ment fràgil, que és objecte d’una burla induïda per en Phil. Aquest no suporta la presència d’una dona i, en prin­cipi, tam­poc la del noi, que, tan­ma­teix, li des­perta un desig ama­gat amb la seva homofòbia. Almodóvar també ha afir­mat que no hi ha desig a El poder del perro. M’atre­veixo a con­tra­dir-lo: i tant que hi ha desig, però pre­ci­sa­ment repri­mit. Per això, en Phil s’auto­des­tru­eix en con­tacte amb un noi que es revela com un àngel exter­mi­na­dor. És així que Cam­pion mos­tra la des­trucció d’un ordre patri­ar­cal en un cre­ua­ment del wes­tern amb els dra­mes de Ten­nes­see Willi­ams, que tant va explo­rar en les con­seqüències nefas­tes de la repressió de l’homo­se­xu­a­li­tat (de fet, de tota sexu­a­li­tat) i la presó que com­porta l’exer­cici d’una deter­mi­nada mas­cu­li­ni­tat.

A Extraña forma de vida, en canvi, Almodóvar cele­bra la mas­cu­li­ni­tat forta, domi­nant i misògina alli­be­rant-la de la repressió de l’homo­se­xu­a­li­tat. Inten­taré expli­car-ho. Ambi­en­tada l’acció a finals del segle XIX, un ran­xer (Silva/Pedro Pas­cal) cavalca pel desert fins a arri­bar a un poblat on el seu antic amant pis­to­ler (Jake/Ethan Hawke) és el xerif. Silva li diu que sen­tia el desig de veure’l, però, després d’una nit de passió, Jake comenta a l’amant retro­bat que sap que ha vin­gut per evi­tar que detin­gui el seu fill per l’assas­si­nat d’una dona. Silva, cer­ta­ment, ho evi­tarà: no dub­tarà a ferir Jake per després curar-lo anun­ci­ant-li l’inici d’una vida com­par­tida. És la res­posta d’Almodóvar a la pre­gunta d’Ennis a Jake a Broke­back Moun­tain: “Què poden fer dos homes vivint junts en un ranxo?” El cine­asta vol fer pos­si­ble que vis­quin junts i es lliu­rin al seu desig homo­se­xual. Tan­ma­teix, Almodóvar segueix la tra­dició misògina del gènere. Aquests homes saben cui­nar i fer-se el llit, però la seva mas­cu­li­ni­tat tra­di­ci­o­nal i bru­tal fa que un pro­te­geixi el fill i a l’altre, encara que sigui xerif, tam­poc li importi tant que una dona hagi estat assas­si­nada. És aque­lla mas­cu­li­ni­tat del wes­tern per a la qual les dones sobren.