Carta blanca per créixer

LES RESIDÈNCIES DE COM­PO­SI­TORS

Per a Benet Casa­blan­cas, les residències per a com­po­si­tors “han de reforçar la qua­li­tat artística del cre­a­dor i apor­tar una pers­pec­tiva glo­bal per al públic a través del con­junt d’obres que s’inter­pre­ten”. A més, els encàrrecs com­por­ta­ran estre­nes abso­lu­tes, un reclam per al públic i la premsa. Casa­blan­cas con­si­dera que les residències més interes­sants són les que “per­me­ten als cre­a­dors esta­blir un diàleg amb els pro­gra­ma­dors per fer encai­xar de forma més enri­qui­dora les pròpies obres, de manera que el públic té una visió molt més holística del com­po­si­tor”, comenta. De tota manera, la residència “no com­pro­met la pro­gra­mació, però dona un punt de color, aporta valor afe­git i un grau de madu­resa”, remarca. A més, Hèctor Parra, el segon resi­dent a L’Audi­tori, creu que “el que importa és que les residències siguin rela­ti­va­ment llar­gues perquè fruc­ti­fi­quin i la música vagi sedi­men­tant per donar fruits”.

El direc­tor de L’Audi­tori, Robert Bru­fau, reforça les idees plan­te­ja­des, i en aga­far el relleu de Joa­quim Gar­ri­gosa, va creure oportú “tran­si­tar cap a un model que pre­te­nia ser més coral, amb com­po­si­tors con­vi­dats”. D’aquesta manera es diver­si­fi­cava la pro­gra­mació quant a gènere, estètiques, gene­ra­ci­ons i “es feia més per­me­a­ble amb la rea­li­tat de l’entorn”. D’aquesta nova for­nada és Ber­nat Vivan­cos, que con­si­dera que les residències “esde­ve­nen una pla­ta­forma de difusió”. A més, “els pro­gra­mes pro­po­sats són molt dife­rents i es defuig el mono­co­lor”, comenta, i valora molt posi­ti­va­ment el fet que es facin encàrrecs i es pro­gra­min obres de dife­rents eta­pes de l’artista. La pare­lla con­vi­dada al cos­tat de Vivan­cos va ser, la tem­po­rada 2021/22, Joan Magrané, que havia estat prèvia­ment con­vi­dat al Palau la tem­po­rada de la pandèmia. “Les residències al Palau, al CNDM i a L’Audi­tori em van venir segui­des, i això va supo­sar una pre­sen­tació molt com­pleta de la meva música en tots els àmbits en poc temps”, explica.

El Palau de la Música Cata­lana bas­teix la tem­po­rada amb un com­po­si­tor resi­dent des del 2012, amb Joan Guin­joan. Mer­ce­des Conde, direc­tora artística adjunta de la ins­ti­tució, explica que actu­al­ment es pro­po­sen dos com­po­si­tors con­vi­dats, un de català i un d’inter­na­ci­o­nal. “Posem el focus en el seu catàleg per poder pre­sen­tar al públic una mos­tra prou sig­ni­fi­ca­tiva”, explica. “Volem acon­se­guir que el públic per­cebi amb certa nor­ma­li­tat el fet que aquest com­po­si­tor es pro­grami al Palau”, con­clou.

El com­po­si­tor Marc Timón va ser con­vi­dat al Palau la tem­po­rada 2021/22, i des­taca “la volun­tat de crear un fil con­duc­tor a través de la residència”, però no té clar si aquests pro­gra­mes aca­ben tenint la trans­cendència desit­jada en el públic: “Qui ajuda a fide­lit­zar el públic és la premsa.” Hèctor Parra, com­po­si­tor con­vi­dat al Palau la tem­po­rada 2015/16, des­taca que les residències de com­po­sició “van ser una excel·lent idea de Víctor García de Gomar, perquè incloïen expo­si­ci­ons, col·labo­ra­ci­ons amb artis­tes plàstics i poe­tes, entre altres dis­ci­pli­nes”.

LES FOR­MA­CI­ONS

Mer­ce­des Conde explica que es vol “aju­dar les for­ma­ci­ons resi­dents en el seu crei­xe­ment i con­so­li­dació”. Es tracta de “pro­pos­tes ori­gi­nals, molt pen­sa­des i esco­lli­des amb cura pel Palau en col·labo­ració amb els artis­tes”. Aquesta figura va començar amb el Quar­tet Ger­hard i ha seguit amb Cos­mos Quar­tet, que acaba la residència la tem­po­rada vinent, en què s’incor­po­rarà el Trio For­tuny. L’Audi­tori ha tin­gut diver­ses for­ma­ci­ons resi­dents des dels seus ini­cis, amb BCN216, el Quar­tet Casals, Cros­sin­gLi­nes, Fra­mes Per­cus­sion o Bar­ce­lona Modern. El mes­tre Jordi Savall també és resi­dent des de la cre­ació de la ins­ti­tució. “Volem dibui­xar retrats musi­cals, esta­blir rela­ci­ons fructíferes que tin­guin un efecte en el públic”, declara Robert Bru­fau, direc­tor de L’Audi­tori.

Jonat­han Brown, viola del Quar­tet Casals, con­si­dera que el que aporta una residència és “la pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar en pro­fun­di­tat els pro­gra­mes, de dis­se­nyar-ne de nous i que aquests tin­guin un con­cepte al dar­rere”. Sobre l’impacte en el públic, afe­geix: “En un con­cert no pots cons­truir un dis­curs ni esta­blir-hi una relació estreta. Les residències per­me­ten arri­bar a una com­prensió més com­pleta de les obres que es pro­po­sen i posen el reper­tori en un con­text, il·lumi­nen la música”, comenta.

Per la seva banda, Ber­nat Prat, vio­li­nista de Cos­mos Quar­tet, resi­dent al Palau actu­al­ment, des­taca que “una residència a tres anys dona marge per plan­te­jar-la amb garan­ties”. Van poder pro­po­sar lliu­re­ment les obres i estan inter­pre­tant “peces icòniques per a quar­tet de corda” que temps enrere no hau­rien pogut afron­tar: “La residència ens ha aju­dat a créixer en la com­ple­xi­tat del reper­tori. A més, tocar al mateix lloc diver­ses vega­des fa que et sen­tis com a casa i pots arri­bar a fide­lit­zar el públic.” El que valora més posi­ti­va­ment Prat és “l’evo­lució en el so, la pos­si­bi­li­tat de tei­xir un dis­curs i des­co­brir reper­tori molt dife­rent que el públic agra­eix”, con­clou.

ELS SOLIS­TES: LES RESIDÈNCIES A LA PEDRERA

L’any 2012, Fun­dació Cata­lu­nya - La Pedrera engega les Residències Musi­cals a La Pedrera, un pro­jecte de suport a joves intèrprets de reco­ne­gut talent dins la música clàssica amb l’objec­tiu de fer-los més cone­guts entre el públic local i pro­moure la seva car­rera en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. D’aquesta manera, La Pedrera esdevé pro­tec­tora i pres­crip­tora de joves talents musi­cals i es con­ver­teix en una pla­ta­forma perquè l’artista, a través de tres con­certs, pugui pre­sen­tar tota la seva ver­sa­ti­li­tat, sigui en soli­tari o en con­certs de duet i de cam­bra, bus­cant i tei­xint ali­an­ces amb altres músics. L’any 2018 s’incor­pora la figura del com­po­si­tor, ofe­rint noves mira­des i afe­gint una clau de con­tem­po­raneïtat al pro­jecte. Joan Magrané i Raquel García-Tomàs són els dos com­po­si­tors que escull La Pedrera en dues tem­po­ra­des con­se­cu­ti­ves, fins que la pandèmia posa fi al pro­jecte.

La mez­zo­so­prano Anna Alàs va for­mar part de la pri­mera for­nada de joves talents esco­llits. En aquell moment es duia a terme una estada de qua­tre dies a Mon Sant Benet, amb un assaig en una sala de l’hotel previ al con­cert que atreia públic local de Sant Fruitós del Bages, i esde­ve­nia una experiència molt intensa. “Em va per­me­tre posar focus en la madu­ració d’un pro­grama.” Per la seva banda, la soprano Sara Blanch des­taca “la fle­xi­bi­li­tat que la direcció ofe­ria als músics a l’hora de com­pon­dre el seu pro­grama”. A més, valora el fet que l’experiència “et per­met ser el teu mateix direc­tor artístic, i plan­te­jar-te què vols en tots els nivells”. Blanc con­si­dera que “és una opor­tu­ni­tat per conèixer-te com a artista i per enca­rar-te amb més garan­ties al món pro­fes­si­o­nal”.

El vio­lon­cel·lista Roger Morelló i la pia­nista Marta Puig van com­par­tir tem­po­rada el 2018/19. Morelló con­si­dera: “És una opor­tu­ni­tat molt enri­qui­dora, que no només m’ha obert por­tes, sinó que m’ha aju­dat a créixer com a artista.” El vio­lon­cel·lista va agrair “la lli­ber­tat i la con­fiança que dipo­si­ta­ven en cada artista resi­dent”, ja que “això ho va con­ver­tir en una experiència molt espe­cial, molt única i molt per­so­nal.” D’altra banda, per a Puig va esde­ve­nir l’opor­tu­ni­tat de tor­nar a Bar­ce­lona després de cur­sar estu­dis i fer vida a l’estran­ger. “Quan hi ha uns ulls que t’estan mirant emer­gei­xen les fra­gi­li­tats. I de les fra­gi­li­tats en sor­gei­xen les pre­gun­tes”, con­fessa. A més, reco­neix: “L’equip va fer-me sen­tir com a casa, i em va per­me­tre créixer tant en l’àmbit per­so­nal i artístic com musi­cal, amb tota l’exigència i volum de feina que això suposa. Però en la música, quan puges un esglaó ja no el bai­xes”, sen­ten­cia. El con­tra­te­nor Víctor Jiménez-Díaz va ser resi­dent la tem­po­rada pas­sada, amb la pandèmia, i revela que a La Pedrera va poder demos­trar la seva “essència artística i veri­tat per­so­nal”: “La meva residència va ser una decla­ració d’inten­ci­ons, acom­pa­nyada d’uns pro­fes­si­o­nals que van estar al nos­tre cos­tat, espe­ci­al­ment durant l’atu­rada forçada.”

Marga Viza, direc­tora de cul­tura de la Fun­dació Cata­lu­nya - La Pedrera, es mos­tra orgu­llosa de poder afir­mar que “molts dels resi­dents, avui dia for­men part de mol­tes pro­gra­ma­ci­ons musi­cals i operísti­ques de grans ins­ti­tu­ci­ons del país i de l’estran­ger”. “És evi­dent i no ens enga­nyem –comenta Viza–, que ens hau­ria agra­dat fide­lit­zar encara més un sec­tor més ampli de públic assidu als con­certs men­su­als del diu­menge a la tarda, però vam acon­se­guir atraure una franja de públic jove dins dels con­certs de música clàssica, amb prop de deu mil assis­tents”, con­clou.

EL LICEU DE LES ARTS

L’arri­bada de Víctor García de Gomar al Gran Tea­tre del Liceu va supo­sar un replan­te­ja­ment pro­fund del con­cepte artístic de la casa. Ja al Palau de la Música Cata­lana, De Gomar havia dei­xat un lle­gat humanístic ines­bor­ra­ble, que està sedi­men­tant en El Liceu de les Arts. Dins d’aquest con­cepte, s’inclo­uen els Artis­tes Con­vi­dats, que són artis­tes visu­als que afe­gei­xen valor a la con­cep­tu­a­lit­zació de la tem­po­rada, així com es plan­te­gen les Veus del Liceu, que inclo­uen poe­tes, escul­tors, pin­tors, o artis­tes d’altres dis­ci­pli­nes. Amb el pro­jecte Microòperes es dona opor­tu­ni­tats a joves cre­a­dors que, pas­sat un fil­tre, poden arri­bar a com­pon­dre una òpera a la sala gran. Es tracta d’un con­cepte pira­mi­dal que pre­mia les obres amb més bona rebuda del públic i la crítica, així com el sedàs de la direcció artística. “Els veiem com el futur del gènere”, comenta Víctor García de Gomar. “En ser un gènere com­plex, neces­si­tem donar-los pri­me­res opor­tu­ni­tats”, asse­vera.

EL FUTUR DE LES RESIDÈNCIES A CATA­LU­NYA

Encara hi ha feina a fer, i els artis­tes tenen mol­tes pro­pos­tes per millo­rar el pano­rama actual. Sense anar més lluny, però, alguns com­po­si­tors ens reme­ten a la Carta Blanca, un pro­grama desen­vo­lu­pat pel mes­tre Josep Pons quan era direc­tor de l’Orquesta Naci­o­nal de España. “L’apor­tació ori­gi­nal era que el mateix com­po­si­tor dis­se­nyava l’acti­vi­tat en con­nivència amb mi”, explica Pons. Durant la residència, “pre­nia la direcció artística del fes­ti­val”. El que li dema­nava era que “no tan sols pro­gramés obra seva, sinó la d’altres com­po­si­tors que estimés, que odiés o que con­si­derés que aju­da­ven a expli­car-se a si matei­xos”.

Jonat­han Brown és opti­mista i veu en Cata­lu­nya un gran poten­cial: “Es podrien rea­lit­zar residències en cen­tres cívics o cen­tres d’art, on el tri­an­gle públic, sala i artis­tes és molt moti­va­dor.” També des­taca, com d’altres, que les residències hau­rien de tenir una durada més extensa, per poder desen­vo­lu­par-se ple­na­ment. En canvi, Ber­nat Prat ha vis­cut residències molt breus a l’estil de la Bien­nal de Quar­tets de L’Audi­tori, on es pro­po­sava una set­mana molt con­cen­trada i dinàmica amb con­certs, xer­ra­des, con­ferències..., i en què fins i tot els músics feien els àpats al mateix res­tau­rant, com­par­tit amb el públic, per tal de crear una comunió. “En aquest cas, és una crida al heavy user, una tipo­lo­gia que es podria apli­car a Cata­lu­nya.” En aquesta línia, parla Jorge Losana, tenor i direc­tor de Can­toría, que agra­eix el fet que “de les residències en que­din docu­ments com vide­o­clips, gra­va­ci­ons o ses­si­ons de fotos que ser­vei­xen molt per pro­mo­ci­o­nar-se”, punt en el qual coin­ci­deix Marc Migó. Losana con­si­dera que Cata­lu­nya té la gran sort de gau­dir d’un enorme patri­moni: “Es podria rela­ci­o­nar la música amb els espais, uti­lit­zar-los com a llocs d’assaig i poten­ciar pro­gra­mes que tre­ba­llin des de la sos­te­ni­bi­li­tat i la diver­si­tat; cal afron­tar aquests temes des de l’art.”

El vio­lon­cel·lista Pau Codina rei­vin­dica que “només donant encara més opor­tu­ni­tats als joves podem enca­mi­nar l’eco­sis­tema musi­cal cap a l’excel·lència”, men­tre que la pia­nista Lluïsa Espi­golé posa èmfasi a fugir de la pre­ca­ri­e­tat: “En altres països, quan fas una residència pots tre­ba­llar sense haver de llo­gar la sala o pagar l’enre­gis­tra­ment, cosa que no passa a casa nos­tra”. I asse­nyala: “Seria interes­sant crear residències com a cen­tres de cre­ació on hi hagués con­tacte amb altres artis­tes amb diver­ses tro­ba­des l’any”, una pro­posta més per fer de Cata­lu­nya un país de pri­mer nivell musi­cal.