Pantalla

El príncep de Hawaii

Va haver-hi una època, aque­lla en què l’acne deixa pas a qua­tre pèls mal comp­tats, que em volia dei­xar bigoti. En el meu cas eren els anys vui­tanta i es por­ta­ven els mos­tat­xos king size, també les ulle­res de pilot i, el que fal­tava pel duro, les cami­ses hawa­ia­nes. Ai Hawaii! Quina passió tenia també per aquell llunyà paradís volcànic miti­fi­cat per Hollywood, per la cul­tura sur­fera i, ales­ho­res, per una nova sèrie que va mar­car la nos­tra ado­lescència: Mag­num, que els cata­lans vam rebre amb un gran aloha! quan TV3 la va començar a eme­tre en primícia a par­tir del 10 d’abril del 1985.

No era per menys, que tots volguéssim ser Tho­mas Sulli­van Mag­num. Qui no?, amb aquell per­so­natge inter­pre­tat per l’alt, atrac­tiu i cor­pu­lent actor que, a més, a la ficció era el man­tin­gut amb més sort del món mun­dial, a banda de tot un seduc­tor i un fal­di­ller (amb els anys ens vam assa­ben­tar que l’actor era gai, així que, mira tu, una meda­lla més per la seva inter­pre­tació!). Encara que tre­ballés com a inves­ti­ga­dor pri­vat es pas­sava l’estona nedant, remant i prac­ti­cant pàdel surf molt abans que arribés aquí. I va ser a través d’ell que vam des­co­brir en què con­sis­tia una tri­atló, ara tan de moda, i que l’Iron Man se cele­brava a tocar de casa seva. Ves­tia molt bé, tant si anava ele­gant com d’esport, amb aquells banya­dors i aque­lles cami­ses flo­re­ja­des tan ben por­ta­des. I el dis­tin­gia aque­lla gorra de beis­bol dels Tigres de Detroit (no la dels Yankees, que em vaig com­prar per error!) i, és clar, el seu incon­fu­si­ble bigoti.

Tho­mas Mag­num tre­ba­llava com a mem­bre de segu­re­tat d’un patró mis­teriós, Robin Mas­ters –que tant ens recor­dava aquell mis­teriós Char­lie que vet­llava pels seus àngels–, el qual li cedia per viure, a canvi de vigi­lar, la seva mansió –el niu, en deia– i el permís per moure’s amb un Fer­rari 308 GTS ver­mell llam­pant que ens feia enveja fins i tot a aquells a qui el motor ens impor­tava un rave. Tor­nant a Robin Mas­ters, es trac­tava d’un escrip­tor de molt èxit que mai parava quiet, segons deia, i que agraïa a Mag­num un favor que aquest li havia fet. No obs­tant això, no tot eren flors i vio­les: també havia de con­viure amb el major­dom anglès (que també duia bigoti –bigo­tet, en el seu cas–), que era com una pedra a la sabata. Hig­gins (inter­pre­tat pel texà John Hiller­man), no li posava les coses gens fàcils i el man­te­nia a rat­lla amb els gos­sos guar­di­ans, dos dòber­mans de qui tots recor­dem els noms: Zeus i Apol·lo. Que Hig­gins i Mas­ters fos­sin una mateixa per­sona era una sos­pita que la sèrie va fomen­tar i que tant Mag­num com l’audiència vam man­te­nir fins al final,quan vam poder com­pro­var en l’últim capítol que així era.

Un dels atrac­tius de la sèrie van ser els secun­da­ris. A més de Hig­gins, apa­rei­xia el comis­sari Tanaka de Hono­lulu, que reque­ria tot sovint els ser­veis del pro­ta­go­nista quan un dels seus casos de pa sucat amb oli es com­pli­cava. També ens diver­tien molt en Rick i en TC, amics i grans ali­ats, amb qui havia creat vin­cles durant la guerra del Viet­nam. El pri­mer por­tava el bar King Kame­ha­meha, clau per con­tro­lar les con­ne­xi­ons que tenia la màfia local, i el segon era un expert pilot d’helicòpter, un fla­mant apa­rell petit i ben parit, negre i deco­rat amb colors llam­pants.

Recordo com va ser de traumàtic el canvi de dobla­dors del per­so­natge –Jordi Royo per José Luis San­sal­va­dor–, i com de fei­xuc va ser acos­tu­mar-nos-hi. I encara molts reme­mo­rem aquell memo­ra­ble cros­so­ver que Mag­num va esta­blir amb els detec­tius Simon & Simon. Tota una sèrie de records que són pos­si­bles perquè la CBS no per­me­tre que Lucas i Spi­el­berg s’endu­gues­sin Tom Selleck per fer d’arqueòleg, com així tenien pen­sat. Perquè ningú sac­seja el fuet com Har­ri­son Ford, però tam­poc ningú no mou les celles com Tom Selleck.

Magnum p.i. Creadors: Donald P. Bellisario, Glen A. Larson Cadena: CBS País: Estats Units Any: 1980-1988
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.