AMNÈSIA POLICÍACA

Les hores de canícula que no per­me­ten fer altra cosa que dis­treure’s mirant la tele­visió són les més ade­qua­des per gau­dir d’alguna minisèrie sen­zi­lla però efec­tiva, que ajudi a obli­dar la xafo­gor i tots els des­as­tres del món. Pas­sar una estona immer­sos en una trama de sus­pens i intriga, amb un bon ven­ti­la­dor al cos­tat si no tens la sort de dis­po­sar d’aire con­di­ci­o­nat, és un petit luxe per a qui no pot mar­xar de vacan­ces a llocs més tem­pe­rats. Si volem sor­tir una mica –però no gaire– de la zona de con­fort habi­tual en les sèries policíaques, una bona opció és Sch­la­fende Hunde . El títol és part d’una frase feta ale­ma­nya que es podria tra­duir com “esva­lo­tar el galli­ner” en català i que Net­flix ha traduït al cas­tellà com El pasado no duerme (?). El pro­ta­go­nista és un expo­li­cia ber­linès, Mike Atlas, que ha cai­gut en desgràcia i viu al car­rer com un indi­gent després d’haver aban­do­nat la dona i la filla ado­les­cent. Està inter­pre­tat per l’actor Max Rie­melt, famós per haver for­mat part de l’elenc de Sense 8 com a Wolf­gang. De fet, aquesta nova minisèrie i la sor­pre­nent cre­ació de les ger­ma­nes Wac­howski també coin­ci­dei­xen en un altre punt: tenen els matei­xos pro­duc­tors. La trama policíaca ber­li­nesa, però, no té cap com­po­nent sobre­na­tu­ral. Tot el con­trari, és un relat molt creïble que en paral·lel al mis­teri cen­tral també aborda temes ben reals i actu­als com el con­sum de dro­gues, els abu­sos poli­ci­als, la pressió con­tra les dones que ocu­pen càrrecs de poder, els pro­ble­mes dels ado­les­cents, el racisme, l’homofòbia, la salut men­tal, la mar­gi­nació i la cor­rupció judi­cial. Tot això ho fa amb girs de guió que man­te­nen el sus­pens en tot moment, sense caure en la pre­vi­si­bi­li­tat habi­tual. També és d’agrair els mati­sos amb què es cons­tru­ei­xen els per­so­nat­ges, que es bellu­guen en una escala de gri­sos i no aca­ben de ser del tot bons ni del tot dolents.

La història comença amb un suïcidi a la presó. Un jove d’ori­gen mar­roquí, Mussa, es treu la vida amb un gani­vet que li han pas­sat d’ama­gat. Al mateix temps, més o menys, el pro­ta­go­nista Mike Atlas és apa­llis­sat bru­tal­ment i la vella cara­vana que li fa de casa queda cal­ci­nada en un incendi. L’única cosa que acon­se­gueix sal­var és una mis­te­ri­osa foto­gra­fia. El res­pon­sa­ble de l’atac és el germà de Mussa, que es vol ven­jar de l’expo­li­cia perquè va ser ell i els seus com­panys de la uni­tat cri­mi­nal els qui van por­tar Mussa a la presó per l’assas­si­nat d’un jutge. Mussa sem­pre s’havia decla­rat inno­cent, però totes les pro­ves l’impli­ca­ven i la decla­ració d’Atlas va ser clau per con­dem­nar-lo.

Quan s’assa­benta del motiu de la pallissa, Atlas, que té lla­cu­nes en la memòria a causa de les dro­gues, comença a recor­dar flai­xos de la seva època de poli­cia, en con­cret d’un atemp­tat que hi va haver uns anys abans en un mer­cat de Nadal. Vivint al car­rer, deci­deix tor­nar a inves­ti­gar la mort del jutge, men­tre la fis­cal que porta el cas del suïcidi de Mussa, una jove pres­si­o­nada per la seva cap, també va en la mateixa direcció. Atlas es troba aviat nave­gant entre els seus pro­pis pro­ble­mes men­tals i el curs de la inves­ti­gació, men­tre els seus antics com­panys inten­ten aju­dar-lo. Tot ple­gat per aca­bar desen­re­dant un embu­llat fil de cor­rupció.