Les hores de canícula que no permeten fer altra cosa que distreure’s mirant la televisió són les més adequades per gaudir d’alguna minisèrie senzilla però efectiva, que ajudi a oblidar la xafogor i tots els desastres del món. Passar una estona immersos en una trama de suspens i intriga, amb un bon ventilador al costat si no tens la sort de disposar d’aire condicionat, és un petit luxe per a qui no pot marxar de vacances a llocs més temperats. Si volem sortir una mica –però no gaire– de la zona de confort habitual en les sèries policíaques, una bona opció és Schlafende Hunde . El títol és part d’una frase feta alemanya que es podria traduir com “esvalotar el galliner” en català i que Netflix ha traduït al castellà com El pasado no duerme (?). El protagonista és un expolicia berlinès, Mike Atlas, que ha caigut en desgràcia i viu al carrer com un indigent després d’haver abandonat la dona i la filla adolescent. Està interpretat per l’actor Max Riemelt, famós per haver format part de l’elenc de Sense 8 com a Wolfgang. De fet, aquesta nova minisèrie i la sorprenent creació de les germanes Wachowski també coincideixen en un altre punt: tenen els mateixos productors. La trama policíaca berlinesa, però, no té cap component sobrenatural. Tot el contrari, és un relat molt creïble que en paral·lel al misteri central també aborda temes ben reals i actuals com el consum de drogues, els abusos policials, la pressió contra les dones que ocupen càrrecs de poder, els problemes dels adolescents, el racisme, l’homofòbia, la salut mental, la marginació i la corrupció judicial. Tot això ho fa amb girs de guió que mantenen el suspens en tot moment, sense caure en la previsibilitat habitual. També és d’agrair els matisos amb què es construeixen els personatges, que es belluguen en una escala de grisos i no acaben de ser del tot bons ni del tot dolents.

La història comença amb un suïcidi a la presó. Un jove d’origen marroquí, Mussa, es treu la vida amb un ganivet que li han passat d’amagat. Al mateix temps, més o menys, el protagonista Mike Atlas és apallissat brutalment i la vella caravana que li fa de casa queda calcinada en un incendi. L’única cosa que aconsegueix salvar és una misteriosa fotografia. El responsable de l’atac és el germà de Mussa, que es vol venjar de l’expolicia perquè va ser ell i els seus companys de la unitat criminal els qui van portar Mussa a la presó per l’assassinat d’un jutge. Mussa sempre s’havia declarat innocent, però totes les proves l’implicaven i la declaració d’Atlas va ser clau per condemnar-lo.

Quan s’assabenta del motiu de la pallissa, Atlas, que té llacunes en la memòria a causa de les drogues, comença a recordar flaixos de la seva època de policia, en concret d’un atemptat que hi va haver uns anys abans en un mercat de Nadal. Vivint al carrer, decideix tornar a investigar la mort del jutge, mentre la fiscal que porta el cas del suïcidi de Mussa, una jove pressionada per la seva cap, també va en la mateixa direcció. Atlas es troba aviat navegant entre els seus propis problemes mentals i el curs de la investigació, mentre els seus antics companys intenten ajudar-lo. Tot plegat per acabar desenredant un embullat fil de corrupció.