Després d’El cor de la ciutat i abans de Com si fos ahir, la telenovel·la La Riera va ocupar la franja de primera hora de la tarda a TV3. S’hi va estar vuit temporades, del 10 de gener del 2010 al 25 de juny del 2017, amb 1.534 capítols. Van ser moltes trames i molts personatges, si bé n’hi ha cinc que tots els seriòfils recorden. La Mercè Riera (Mercedes Sampietro), la gran mestressa del restaurant Can Riera, i els seus quatre fills: Claudi Guitart (Pere Arquillué), el gran, ambiciós i una mica mafiós, entabanador i seductor; Ernest Guitart (David Selvas), aparentment responsable i familiar, però també insegur; Lluís Guitart (Jordi Cadellans), que hauria pogut ser un pianista virtuós però va acabar rere la barra de la fonda, infeliç i pocapena, i Sergi Guitart (Jordi Planas), el petit, capritxós, lliure i enamoradís, continuador vocacional de l’ofici familiar.

La Riera és la història d’una família que regenta el restaurant Can Riera a Sant Climent, poble imaginari del Maresme. Al primer capítol, el patriarca, l’Ignasi Guitart (Jesús Ferrer), reuneix la família per dir-los que deixa la direcció del negoci. “Vull anar a Madrid i dedicar-me totalment al nou restaurant.” Això suposa un veritable detonant que fa despertar les ambicions de la dona i dels fills. “Te’n vas a Madrid...” –li diu la Mercè– “... i no penses tornar...” Pausa. “Em deixes, no?” Pausa. “Ho sento, però no ho puc acceptar.”

La dona, al capdavall, deixarà que el seu marit s’ofegui (capítol 130) quan semblava que tornaven a estar junts. “M’estàs condemnant a una presó, Mercè! I si d’aquí a un temps vull marxar, què faràs? Em mataràs?” Pausa. “No diguis això. Jo mai...” La Mercè no pot tolerar que l’Ignasi la deixi per segona vegada. Després d’un intercanvi d’impressions, l’Ignasi, que va amb la cama enguixada, s’entrebanca, cau a la piscina, demana auxili... i... “jo mai”. Nooo: mai, mai.

Per Sant Climent volten altres personatges igualment memorables: l’acomodada i conservadora família Flaquer (Sergi Mateu era l’Albert, el pare; Carme Abril era la Núria Boix, la mare, i els fills eren la Mireia, interpretada per Margalida Grimalt, i el rebel Joan, interpretat per Rubèn Serrano); la Maribel Pereira (Montse Morillo), una cuinera excepcional, tan malcarada com noble, que era el veritable amor del Sergi; el Guillem (Fermí Reixach) i la Lídia Almeda (Anna Sahun), pare i filla, maquiavèl·lics i amorals; i el Mauri Riera (Francesc Lucchetti), que coneixem com un cap de cuina tradicional i un pèl rondinaire, però de qui es desvela més endavant que és un pederasta.

De totes les frases mítiques de La Riera, n’hi ha una que té les de guanyar per pujar al podi de les millors. És del Claudi i es tracta d’una expressió de menyspreu. Però no una cosa banal, vulgar, sinó un insult amb classe. El Claudi el va deixar anar unes quantes vegades al llarg de la sèrie, amb una ganyota, mig tancant els ulls. Per exemple, al capítol 614, parlant amb el Santi Guerrero (Òscar Intente), li diu que és “una rata xuixarda”. I què és una rata xuixarda? Doncs una rata de celler, cellarda, grossa com un conill, pelatge rossenc, cara blanca amb una taca negra al voltant de cada ull i la cua acabada amb un floc de pèls negres envoltats de pèls blancs. No es tracta d’una rata de teulada, una rata d’aigua, una rata de claveguera... no, no. Una rata com un piano.

És cert que el Nil (Peter Vives), el fill del Claudi i la Judit Pla (Laura Conejero), li diu “Pare, ets un rata”. Però una cosa és “ser un rata” i una altra, “ser una rata”. Tot és, però, semblantment ofensiu.