Messi, Macià i dos tovallons

Qui més qui menys deu haver sentit a parlar de la història de Messi i el primer contracte que va signar amb el Barça, rubricat el 14 de desembre del 2000 en un tovalló de paper a la Reial Societat de Tennis Pompeia. Aquell document van signar-lo Josep Maria Minguella, Carles Rexach i Horacio Gaggioli, el darrer d’ells com a representant de la família Messi. És precisament Gaggioli qui és propietari d’aquest transcendental i històric document que posa data d’inici als anys més gloriosos de la història del club. Atesa la seva rellevància, que tothom sabrà reconèixer, en diverses ocasions s’ha dit i repetit que el tovalló de la glòria haurà d’acabar algun dia, tard o d’hora, qui sap quan, a les vitrines del Museu del Barça, però mentre això no succeeix, aquella relíquia de contracte posteriorment protocol·litzat davant notari es troba sota custòdia en una caixa de seguretat d’un banc andorrà.

Fa escassos dies m’arribava via WhatsApp que al portal Todocolección se subhastava un segon tovalló transcendental. Aquest cop era de roba i presentava brodada una lletra M majúscula. Es tractava d’un dels tovallons que integraven el servei de taula del president Francesc Macià a la seva finca rural de Vallmanya, a la –avui més que mai– cèlebre localitat lleidatana d’Alcarràs. El tovalló presidencial anava acompanyat d’un document que autentificava que havia estat un regal de la senyora X als senyors Y (els noms apareixen tapats a la fotografia del certificat que consta a l’anunci) el dia de Reis del 2009. Quan ho vaig veure em va faltar temps per escriure al meu amic Z, besnét del president Macià, a qui també li va faltar temps per fer les gestions familiars oportunes per veure què havia passat. En trenta minuts ho vam saber tot. La mare del meu amic, la senyora X, havia regalat el tovalló a uns amics catalanistes, els senyors Y, efectivament, durant el dinar de Reis d’aquell any. Ara, no sabem si els senyors Y o els seus hereus havien decidit vendre el tovalló a Todocolección per 500 euros.

Vallmanya és la finca on Macià passava els estius, caçava i s’esbargia, i ja fa uns anys que els polítics maregen la perdiu perquè el casalot cau i ningú se’n vol fer càrrec. Una iniciativa popular ha posat en marxa una campanya que ja ha dut a terme accions diverses de reivindicació i pressió a les administracions. Amb escàs èxit, tanmateix, perquè a Catalunya som així. Podem encimbellar un noiet que juga a pilota i somiar que el tovalló del seu primer contracte acabi en un museu, però al mateix temps som capaços de deixar caure un símbol de la nostra història i vendre’ns el tovalló del president a internet per quatre xavos abans que regalar-lo al Museu d’Història de Catalunya.