Crítica
COCREAR ELS BOSCOS
“Som cocreadors d’un univers, una biosfera i una cultura de creativitat sempre nova, [...] que evoluciona amb persistència.”
Traduït de Humanity in a Creative Universe, de Stuart Kauffman (2016).
Els boscos s’estan convertint en zona d’esbarjo i diversió, una mena de parcs temàtics. Això comporta que, cada cop en més indrets faci falta restringir-ne l’accés, per conservar-los. Com diu Stuart Kauffman, un dels biòlegs teòrics més rellevants en el camp de la complexitat biològica, d’alguna manera tots som cocreadors de l’univers que habitem. No hi ha altres maneres de viure els boscos, i als boscos? Aquest mes us vull presentar dos llibres que recullen testimonis que han convertit el bosc en la seva llar, integrant-s’hi per cocrear altres maneres de viure’ls i de fer-los encara més vius.
A Aferrats al paradís, l’ebenista, escriptor i muntanyenc David Vilaseca, col·laborador de diverses revistes ben conegudes per tots els que som afeccionats a la muntanya i la natura com Descobrir, Arrels, Vèrtex, Muntanya i Excursionisme, entre altres, ens presenta setze maneres amb nom propi de viure la natura des de la natura. Setze personatges que han triat viure a Catalunya en harmonia amb la natura. Els motius que els han portat a ser cocreadors d’aquest univers natural tan propi han estat diversos, des de trobar la seva identitat a la simple bellesa dels indrets, passant per neguits espirituals, font d’inspiració artística, salut, cultivar la terra o viure de manera més senzilla Personatges diversos amb històries ordinàries que han sabut convertir en extraordinàries. Setze mons que son setze universos cocreats.
Ens parla, per exemple, de l’escaladora Sara Planella, que viu en una masia del Ripollès on només s’hi arriba a peu, per un sender mitja hora costa amunt, vivint del seu hort i d’un petit taller de confecció. I, sobretot, del desig d’escalar sempre que pot. O d’Eloi Pasarín, que el 2019 va comprar un habitatge i quatre hectàrees de bosc i va impulsar el seu projecte de fusteria artesana, en què talla la fusta en funció de la fase lunar i construeix mobles sense fer servir cargols, coles ni vernissos. Com diu Vilaseca, “dels 16 seleccionats n’hi ha que són molt esquerps; algun de molt reticent a donar-me pistes per poder arribar a casa seva, al bosc; d’altres no vaig aconseguir mai el seu número de telèfon i vaig haver d’anar directament a buscar-los”. En qualsevol cas, setze experiències vitals que a mi, personalment, m’han enriquit.
Complementari a aquest llibre, a Emboscats. Una experiència d’autosuficiència al cor del Montseny, el sociòleg i també amant de la natura Sergi Monrabà ens relata en primera persona l’experiència d’estar vint-i-cinc dies amb tres companys als boscos del Montseny vivint de manera completament autosuficient, en plena pandèmia de la covid-19 i enmig d’una crisi ecològica sense precedents per, com diu explícitament, “fer un gest de resistència pacífica [...] i desobediència civil. Una manera discreta i invisible de mostrar el descontentament amb un sistema econòmic i polític. [Perquè] la millor revolta és la que es fa de manera silenciosa”. Maneres complementàries i inspiradores de co-crear els universos propis on hom vol habitar.
