el cronista de la guerra de successió

Les Nar­ra­ci­o­nes históricas que va dei­xar escri­tes Fran­cesc de Cas­tellví i Obando (Mont­blanc, 1682-Viena, 1757) són la millor crònica de la guerra de Suc­cessió. Mal­grat tot, durant més de dos segles, aquest docu­ment excep­ci­o­nal va res­tar inèdit als arxius d’estat de Viena, el destí de molts exi­li­ats cata­lans. No va ser fins al 1872, poc després de la Revo­lució de Setem­bre, quan es va recu­pe­rar de l’oblit, pri­me­ra­ment per part de l’eclesiàstic Mateu Bru­guera i, alguns anys després, per Sal­va­dor San­pere i Miquel. Però la veri­ta­ble recu­pe­ració d’aquest valuós relat no es va pro­duir fins alguns anys després, a par­tir del 1997, arran de l’edició de Josep M. Mun­det i José M. Alsina. Des d’ales­ho­res, s’ha con­ver­tit en una de les peces clau de la reno­vació his­to­ri­ogràfica al vol­tant de la guerra de Suc­cessió.

El docu­ment ha estat uti­lit­zat a bas­ta­ment. Però la història del lli­bre i la del seu autor, Fran­cesc de Cas­tellví, res­tava per fer. Agustí Alco­berro i Peri­cay (Pals, 1958), doc­tor en història moderna, pro­fes­sor i vice­rec­tor de la UB, ha dedi­cat vint-i-cinc anys de recerca a la guerra de Suc­cessió, la post­guerra i l’exili. Casu­al­ment, el mateix temps que Fran­cesc de Cas­tellví va dedi­car a con­fe­gir les seves Nar­ra­ci­o­nes históricas. El resul­tat d’aquest tre­ball ingent és un lli­bre en què es com­bina la recons­trucció del per­fil biogràfic de Fran­cesc de Cas­tellví amb l’anàlisi de la seva prin­ci­pal obra. En la recons­trucció d’Alco­berro, doncs, Fran­cesc de Cas­tellví esdevé objecte d’estudi i font històrica; i, de fet, en molts moments la bio­gra­fia es nodreix de les dades pro­por­ci­o­na­des pel mateix bio­gra­fiat, his­to­ri­a­dor i pro­ta­go­nista alhora. Fran­cesc de Cas­tellví par­ti­cipa en la guerra com a capità de la Coro­nela i viu en pri­mera línia la cai­guda de Bar­ce­lona l’11 de setem­bre del 1714. I, ja des de l’exili de Viena, es dedi­carà en cos i ànima a redac­tar la seva crònica. Allí podrà nodrir-se de les fonts orals, esta­blir cor­res­pondència amb alguns pro­ta­go­nis­tes de la con­tesa i con­sul­tar un gran nom­bre d’arxius. Tot ple­gat, per lle­gar-nos un lli­bre que ara, gràcies a l’estudi d’Agustí Alco­berro, podem valo­rar en la seva justa dimensió.