El viatge d’El Bulli

Què és El Bulli 1846? El portal web i el material informatiu que pot trobar-se a la recepció del recinte ho expliquen amb molta claredat: és “un museu per reflexionar sobre el coneixement, la innovació i la història del Bulli”. El Bulli 1846 és el primer restaurant convertit en museu. I, per damunt de tot, és un viatge al moment i l’espai en què la cuina va esdevenir creació artística de la mà de l’equip encapçalat per Ferran Adrià i d’un restaurant situat a la cala Montjoi de Roses (Alt Empordà) anomenat El Bulli.

Ja fa dotze anys que aquell espai va tancar les portes; i, des d’aleshores, s’han invertit un munt d’hores, esforços i sacrificis a crear un espai que permetés preservar el seu llegat. També molts recursos econòmics. En total, onze milions d’euros, quatre dels quals “els hem regalat nosaltres a través de la Fundació, amb els darrers àpats que vam organitzar i amb la subhasta del celler del restaurant a Nova York i Hong Kong”, tal com explica amb detall el mateix Adrià. La resta ha sorgit del patrocini d’algunes empreses com ara Telefónica, CaixaBank, Lavazza i Grifols.

La visita a El Bulli 1846 no deixa indiferent. L’escenari és bucòlic, amb la cala Montjoi i el mar de fons. A partir de seixanta-nou instal·lacions, artístiques, audiovisuals i conceptuals, el nou museu intenta explicar com es va canviar el paradigma de la gastronomia mundial. Just a l’entrada de l’edifici històric, una llegenda ho deixa molt clar: “Copiar no és crear.” Una frase que trobem impresa en els quaderns que tenen a la botiga de l’entrada i que dona sentit a tot el recinte. La visita permetrà que els antics comensals del restaurant puguin recordar experiències viscudes; mentre que aquells que no van (vam) tenir la sort de poder-ho experimentar podrem imaginar-nos que ho fem i podrem entendre per què aquell restaurant de Roses es va convertir en l’epicentre que va revolucionar la cuina mundial.

El viatge comença a l’exterior, amb un laberint interpretatiu bastit a partir de diverses instal·lacions que ens acosten al paper de la cuina i a la innovació; tot plegat, de la mà de Ferran Adrià. El visitant hi pot trobar la Metodologia Sapiens, que es concreta en la primera enciclopèdia de la restauració gastronòmica d’Occident: la Bullipèdia.

L’antic restaurant, la següent etapa del recorregut, és un dels plats forts del viatge. El visitant hi podrà trobar les taules parades com si retrocedís al 30 de juliol del 2011, el darrer dia en què el xef va entrar al menjador. I també hi podrà conèixer la història de l’espai. A partir d’una petita terrassa i una barbacoa, Jean-Louis Neichel i, sobretot, Juli Soler, van començar a bastir els fonaments del que seria el futur Bulli. En aquell moment, Ferran Adrià estava fent el servei militar a Cartagena i allà va treballar a la cuina del capità general i va fer amistat amb un altre recluta, Fermí Puig, que li va recomanar que anés a fer una estada a El Bulli. Va ser aleshores quan Juli Soler li va proposar que dirigís la cuina. La resta ja és història, explicada a través de fotografies i altres documents. El viatge, arribats a aquest punt, esdevé melangiós, sobretot per a aquells que van tenir la sort de visitar-lo quan funcionava com a restaurant. Per a la resta de mortals, les diferents sales són un recordatori de la història d’aquell somni.

La ruta també ens convida a recordar els instruments i les tècniques que van convertir El Bulli en un espai de referència; i, fins i tot, se’ns reprodueix l’ambient de la cuina, talment com si ens introduíssim en el taller d’un escultor. Allà mateix se’ns explica com Ferran Adrià, Juli Soler i el seu equip van arribar concebre els 28 plats icònics i les 1846 creacions que van sortir d’aquell taller culinari. La xifra escollida no és atzarosa. El 1846 és l’any de naixement d’Auguste Escoffier, l’escriptor francès que va donar a conèixer els mètodes de la cuina francesa i va impulsar la cuina moderna. Ferran Adrià va voler fer coincidir el nombre de receptes amb aquella efemèride i ha recuperat el número per donar nom al llegat d’El Bulli. Al pis superior, el visitant trobarà un munt de material notable, difícil de digerir: els esquemes, les llibretes i els mapes per crear cada plat, la interacció amb la resta de disciplines artístiques i també el decisiu viatge de Ferran Adrià al Japó. El recorregut finalitza a la part més alta de l’edifici, just al costat d’on es trobava l’accés original. Allà hi trobem una sala amb una cúpula especial, creada per l’estudi d’arquitectura RCR. Allà trobem El Bulli DNA, un recinte que ens mostra tots els projectes que s’han portat a terme des del 2011 fins avui i que es vol convertir en un espai concebut per a la recerca.

A El Bulli 1846 el visitant no hi trobarà menjar. Ho va deixar molt clar Ferran Adrià en el moment de presentar el projecte. “No s’hi tornarà a menjar mai més”, va sentenciar aleshores. De fet, com si es volgués emfasitzar expressament aquell missatge o es pretengués reduir-ho tot al concepte, a allò immaterial, el visitant no trobarà en tot el recinte un bar, i encara menys un restaurant. Ni tan sols una màquina expenedora de menjar o de begudes. Només el servei puntual d’un got d’aigua que ens ofereixen els uixers i un dispensador d’aigua que permet fer més suportable la calor. Al nou Bulli s’hi “menja coneixement”, en paraules de Ferran Adrià.