Música

ELISENDA FÁBREGAS

COMPOSITORA RESIDENT AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

“Componc la meva música amb cap i cor”

AMOR A CATALUNYA
“M’he trobat catalans arreu del món, i són els que tenen més personalitat i més caràcter. Ho donem tot al cent per cent”

És pos­si­ble que el nom d’Eli­senda Fábre­gas encara no formi part del nos­tre ima­gi­nari, però el fet que el Palau de la Música Cata­lana l’hagi con­vi­dat a ser com­po­si­tora resi­dent la tem­po­rada 2023/2024 sig­ni­fi­carà una gran opor­tu­ni­tat per des­co­brir-la. Fa poc va tor­nar a Cata­lu­nya a dedi­car-se de ple a la com­po­sició després de viure inten­sa­ment més de trenta anys als Estats Units i més d’una dècada a Corea del Sud, i porta a l’esquena una for­mació humanística molt sòlida i versàtil, mol­tes hores d’inves­ti­gació i grans des­co­ber­tes. S’ha dedi­cat molts anys a la docència i aquesta acti­vi­tat l’ha aju­dat a enten­dre amb pro­fun­di­tat la música occi­den­tal i l’ori­en­tal i les rela­ci­ons que s’hi esta­blei­xen. Mal­grat haver-se for­mat en cen­tres pres­ti­gi­o­sos com ara la Jui­lli­ard School of Music de Nova York –gràcies a una beca post­doc­to­ral Ful­bright–, obte­nir un doc­to­rat d’edu­cació a la Uni­ver­si­tat de Colúmbia i un altre en com­po­sició a l’Ins­ti­tut Pea­body de la Uni­ver­si­tat Johns Hopkins, la seva obra defuig l’aca­de­mi­cisme i és molt lliure: neix de l’emoció.

Com a pia­nista de for­mació, els refe­rents més imme­di­ats de Fábre­gas són obres i com­po­si­tors del reper­tori per a aquest ins­tru­ment. En els seus ini­cis, es va sen­tir espe­ci­al­ment atreta per la música evo­ca­dora de l’impres­si­o­nisme de Mom­pou i Ravel. Però també pel caràcter rebel de Beet­ho­ven i el seu desen­vo­lu­pa­ment de motius rítmics i melòdics. A més, sem­pre ha pro­fes­sat un gran res­pecte per la música de Bach, “tan retòrica, que per­su­a­deix amb el llen­guatge i la veu”. D’aquests dos gegants que la mar­ca­ren n’esta­bleix una clara dis­tinció: “La música de Beet­ho­ven està pen­sada ins­tru­men­tal­ment. La de Bach és d’ori­gen vocal.”

Més enda­vant va sen­tir-se atreta per Béla Bartók, pel so octatònic de la seva música i pel ritme, així com de Stra­vinsky. “Una obra que recordo que em va influ­en­ciar en l’època pianística a la Jui­lli­ard va ser el Duo con­cer­tante per a violí i piano de Stra­vinsky, amb el seu ritme addi­tiu i l’octa­to­ni­cisme.” La segona obra que va com­pon­dre, Five songs based on Lorca (1986), ja se la sent molt pròpia, amb un so que surt del sis­tema tonal i acaba con­que­rint el total cromàtic, a banda de l’octa­to­ni­cisme rela­ci­o­nat amb el tetra­cord frigi. La cançó La luna negra és un exem­ple “de com el so mis­teriós és també carac­terístic” dels seus “pas­sat­ges evo­ca­tius”. Fábre­gas uti­litza els can­vis harmònics per apor­tar color, i empra recur­sos com ara la imi­tació i la poli­fo­nia per tei­xir una tex­tura rica.

Més enda­vant des­co­breix com­po­si­tors com ara Aaron Copland i se sent atreta també per Xos­takóvitx. A més, ha estat molt influ­en­ci­ada per la música espa­nyola, però mai ha aban­do­nat “la nostàlgia de la cançó cata­lana, l’ale­gria de la sar­dana, l’amor per la natura i la llum del Medi­ter­rani”. A més, està molt interes­sada en la música medi­e­val i el cant gre­gorià a Cata­lu­nya, “amb tota la riquesa d’emo­ci­ons que ens mouen els inter­vals i, espe­ci­al­ment, la qua­li­tat espi­ri­tual que ens aporta”. La poe­sia tro­ba­do­resca també ha estat de gran ins­pi­ració per a Eli­senda Fábre­gas. Després d’una vida d’apre­nen­tat­ges i influències, ara pot “entrar i sor­tir de diver­sos llen­guat­ges”, pot “desen­vo­lu­par” el seu “cos­tat més somi­a­dor”.

En aquest sen­tit l’ente­nem quan diu que “l’espe­rit de la música és el més impor­tant”. Una mateixa tècnica pot ser uti­lit­zada amb “espe­rits” dife­rents, explica Fábre­gas, ente­nent espe­rit com una manera d’expres­sar un sen­ti­ment, una via cap al més enllà. Con­si­dera que Occi­dent “està molt influ­en­ciat per la tècnica i la cerca cons­tant de la inno­vació”, però la seva música ha après a des­lli­gar-se d’aquest pes. En la música de Fábre­gas hi tro­bem el millor d’Ori­ent i Occi­dent. La com­po­si­tora fa un paral·lelisme entre la música ame­ri­cana i la xinesa: “Són països que mai han estat con­que­rits, i que s’han sen­tit el cen­tre del món, i això s’ha plas­mat en la seva música, ben viva i opti­mista.” En canvi, Europa i Corea “són ter­res que han patit l’ocu­pació, i el dolor està ins­crit en els com­pas­sos”. A Corea del Sud va endin­sar-se en l’estudi de la música tra­di­ci­o­nal ori­en­tal i va espe­ci­a­lit­zar-s’hi, en estu­diar el camí que fa la música amb la ruta de la seda, que con­necta Ori­ent i Occi­dent. “La cul­tura grega i Con­fuci tenen molt en comú en la funció que té la música”, explica.

En la música de Fábre­gas hi tro­bem, a més, un gran tre­ball melòdic i rítmic que s’aparta del “dode­ca­fo­nisme de l’Uptown i el mini­ma­lisme del Down­town nova­iorquès”. La com­po­si­tora deixa fluir l’expres­si­vi­tat, i busca un equi­li­bri entre la dico­to­mia entre emoció i intel·lecte. Tots dos són impor­tants, diu: “Perquè emoció sense intel·lecte és des­con­trol, i l’intel·lecte sol és sen­zi­lla­ment aca­de­mi­cisme eixorc. Un dels meus lemes és com­pon­dre amb el cap i el cor.”

Fábre­gas tenia el desig de tor­nar a Cata­lu­nya després de tants anys a con­ti­nents llu­nyans. “El que sig­ni­fica per a mi Cata­lu­nya va molt més enllà de la gent.” Un dels motius pels quals va mar­xar a Nova York és que no gau­dia del suport de la seva família per dedi­car-se de ple a la música, que era el que ella desit­java. Ha estat a fora on s’ha ado­nat de com de cata­lana se sent: “M’agrada que siguem tan tre­ba­lla­dors, que ho donem tot al cent per cent, i fins i tot que ens agradi dis­cu­tir, perquè és signe d’espe­rit crític. M’he tro­bat cata­lans arreu del món, i són els que tenen més per­so­na­li­tat i més caràcter”, indica.

Ara podrem apro­fun­dir en la figura d’Eli­senda Fábre­gas gràcies a la ini­ci­a­tiva del Palau de fer-la com­po­si­tora con­vi­dada, invi­tació que suposa un reco­nei­xe­ment impor­tant per a l’artista: “Fins ara encara se’m veia com a pia­nista. Per a mi serà una opor­tu­ni­tat de demos­trar que tinc molta capa­ci­tat per crear i fer les coses ben fetes. Tots els estu­dis que he rebut en com­po­sició m’han ser­vit de guia per prac­ti­car el lear­ning by doing, i això em fa lliure. De fet, no soc gaire obe­di­ent”, comenta amb sorna.

Podrem gau­dir de la seva auten­ti­ci­tat ja a finals de mes, el dia 30 d’agost, quan el gua­nya­dor del Con­curs Inter­na­ci­o­nal de Música Maria Canals 2022, Jae­den Izik-Dzurko, inter­pre­tarà els seus Som­nis radi­ants. En el Con­cert de Sant Esteve s’inter­pre­tarà una nadala d’encàrrec, men­tre que el 3 de febrer l’Orques­tra Simfònica del Vallès tocarà Accents cata­lans al cos­tat de la “Pas­to­ral” de Beet­ho­ven. Segui­da­ment, el dia 29 de febrer, Chris­tian Tor­res, violí del Trio Pedrell, inter­pre­tarà en soli­tari els seus Anci­ent walls. A més, el 6 i 7 d’abril tin­drem l’opor­tu­ni­tat d’escol­tar la seva apro­xi­mació femi­nista a l’Oda a la joia, de Beet­ho­ven, encàrrec del Palau. També és un encàrrec el Quin­tet per a piano que Izik-Dzurko i el Quar­tet Ate­nea inter­pre­ta­ran al Petit Palau el 8 d’abril, i, final­ment, el 28 d’abril el Cor de Cam­bra del Palau, sota la direcció de Júlia Sesé, can­tarà Bonna Domna, amb text pro­vençal. Una bona repre­sen­tació del catàleg i el poten­cial d’una artista amb caràcter, bagatge, conei­xe­ments i molta intuïció musi­cal que ha apos­tat per tor­nar a casa a dedi­car-se a la seva passió després d’un peri­ple que l’ha con­ver­tit en una figura de gran interès sen­sual i intel·lec­tual.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.